Un any més

Hola linyolencs!

Sóc el Fulard Cap de l’AE i G Mascançà i escric aquestes ratlles per donar gràcies a totes les persones que els dies 23 i 24 d’octubre van fer una festa en el meu honor.
Potser molta gent no veurà la importància que té un tros de tela o un simple mocador que un grup d’infants i joves porten penjat al coll, però en realitat aquest fulard és el que els identifica com a escoltes i guies i, especialment, com a membres del Cau del nostre poble, ja que cada agrupament el té diferent. I... som moltíssims! Hi ha 33 milions d’escoltes i guies arreu del món i 15000 persones a Catalunya repartides en 160 agrupaments. Sorpresos, oi?
Doncs com que sóc tan important, a més a més de dur cada dissabte penjats al coll a tots els meus fillets, em van dedicar una acampada. Van marxar a quarts de cinc de tarda del dissabte en direcció a la capital de la comarca fins arribar a la Serra on hi van muntar les tendes. Una vegada organitzat el campament es va començar a preparar la vetllada, la protagonista de la sortida, que es va celebrar després del sopar de germanor.
Prop de les deu de la nit la zona recreativa del parc de la Serra semblava una altra. Hi havia cinc catifes de colors que representaven cadascuna de les branques: castors i llúdrigues (de 6 a 8 anys), llops i daines (de 8 a 11 anys), ràngers i noies guia (d’11 a 14 anys), pioners i
caravel·les (de 14 a 17 anys), i una última per als membres nous sense fulard. La cerimònia consistia en fer l’entrega dels meus últims fillets a aquestes noves incorporacions perquè així formessin part de l’agrupament, i en el pas de branca dels que ja eren dins, depenen de  l’edat. Tot això, amb llums, música, micròfons, aplaudiments, regals, promeses, jocs, acomiadaments, benvingudes, balls, somriures,... i un clar fil con-ductor: jo!
Després van jugar amb mi a diversos jocs de nit però la pluja els va aturar en els últims minuts i van haver de refugiar-se a les tendes. L’aigua no es va cansar de caure en tota la nit, fet que els va permetre descansar per l’endemà el qual també va ser una mica plujós.
Tot i així, no es van rendir. Es van aixecar ben aviat amb ganes de fer que aquell dia fos tan especial com l’anterior. Primerament, cadascú va escriure un desig i el va fer volar en forma d’avió, i després, a esmorzar!
Quan van haver agafat forces, va arribar el moment de desmuntar el campament i fer les motxilles per tornar al poble. Els més grans van marxar caminant fins a Mollerussa i els altres van ser recollits pels seus pares.
Aquesta sortida va servir perquè els nens i nenes de Linyola descobrissin la impressionant natura que tenim al nostre entorn i fomentessin la convivència i l’amistat. Una nova forma d’aprendre, de viure en grup, de respectar-se, d’ajudar-se i de formar-se com a persones.
Ara, tots ja tenen el seu fulard (tant els infants com els monitors) i formen part d’aquest agrupament i de la immensa família que som arreu del món.
Gràcies a tots i a totes!!!

LNP
 

CONSTRUCCIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DE LINYOLA

El programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de Catalunya preparat per la Junta de Sanejament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya preveu l’actuació d’una Estació Depuradora tipus DB1, amb capacitat per a 700 m3/ dia, per a
Linyola.
Després d’un treball de camp per a un coneixement integral del sistema de sanejament, es va confeccionar un projecte per a Linyola que contempla la construcció d’una Estació Depuradora i d’un col.lector d’aigües residuals.
L’esquema de funcionament serà situar l’EDAR a prop de la confluència del reguer de Santa Maria amb el riu Bovera, ja que això permetrà una arribada per gravetat de totes les aigües residuals de la població per un nou col.lector general que es construirà paral.lel al reguer i que
connectant totes les sortides d’aigües residuals, les porti fins a l’EDAR.
L’anomenada EDAR caldrà que tingui subministrament d’energia elèctrica, aigua potable de la xarxa municipal i una via d’accès seguint el camí de Bellvís a Linyola.
La planta depuradora ocuparà una superfície de 9.000 m2 ja que així es podrà preveure reserva d’espai per a futures ampliacions.
El pressupost total de l’obra serà de 131 milions de pessetes, que cobrirà totalment la Junta d’Aigües.

AJUNTAMENT DE LINYOLA
 

Des de fa anys a Linyola tenim un campió d’hípica: Joel Vallès i Rosell. Va néixer l’any 1984. Va començar a participar en concursos socials d’equitació l’any 1992, quan tenia 8 anys. Com que els resultats, en els 
concursos que va participar durant els anys 1992, 1993, 1994 i 1995 foren satisfactoris, l’any 1996 es va dedicar al perfeccionament de la muntada, fent diferents rutes a cavall, pel Pla d’Urgell, la Noguera, el Solsonès, Bergadà, etc...
Durant l’any 1997 i fins a mitjans 1998, va rebre classes de salt al Club Hípic de Lleida, i actualment rep classes del professor i brigada de l’acadèmia militar de Saragossa, Antonio Argibay Gironés.
En aquests moments, treballa amb 4 cavalls, durant 16 hores a la setmana. Els seus noms són: Ap-polo –un creuat de 9 anys–, Xiulet –creuat de 5 anys– Capuccino –anglo-àrab de 8  anys– i Eclipse –un cavall francès de 6 anys–. Amb aquests cavalls concursa en els darrers mesos.
Les millors clasificacions durant els anys 1998 i 1999, han estat:
Primer Classificat en els concursos de Salàs de Pallars, Torredembarra, Torre Abejar (Saragossa), Torre-serona, la Cogullada (Saragossa), i el Club Saragossa Hípica, Memorial
Jaume Badia de Bellcaire d’Urgell.
Segon classificat en els concursos del Club Hípic de Lleida, Mas Tallapedra de Reus,  Granyena, Salas de Pallars i Bellcaire d’Urgell. En molts d’altres concursos ha quedat en tercer classificat com en el III Open Ciutat de Lleida, etc...
En una lliga que es fa entre els genets a Saragossa, la Lliga Ajisa, fou el novè classificat de la general, en la que participaren 80 cavalls i fou el segon infantil millor classificat d’aquella lliga.
Joel Vallès, ha passat de ser una promesa, a convertir-se amb pas lent, però segur als seus 15 anys –i amb l’ajuda dels seus pares, uns incondicionals del món del cavall–, en una
realitat dins del món de la hípica. Esperem seguir la seva evolució des de les pàgines de BARRET  PICAT.
 

SECCIÓ LOCAL D'ESQUERRA REPUBLICANA

Davant dels fets ocorreguts en les passades eleccions municipals i la desorientació que això ha comportat, juntament amb la crispació que hi ha hagut i que encara dura, tot i que va minvant, la secció local d’Esquerra creu que és hora de donar la seva versió dels fets.

Un cop fet l’escrutini de les eleccions i vist com havien anat els resultats (AIPN, 737 vots i 5 regidors; CiU, 682 vots i 5 regidors, i ERC, 246 vots i 1 regidor), ja vàrem intuir que la nostra posició no era gens còmoda, molt incòmoda, sobretot si les altres candidatures no eren gaire comprensives, cosa realment estranya, tenint com tenien tantes ganes de manar. I aquí comença el nostre calvari; AIPN, el primer que va fer, enlloc de venir a parlar amb nosaltres,
va ser donar tombs per Bellvís, Bellcaire i Lleida, fins que al final, com és lògic, pararen a Linyola.

En la primera trobada que tinguérem els dos grups a la sala de plens de l’Ajuntament, saltà la primera sorpresa: el cap de llista de l’AIPN no hi era, cosa totalment incomprensible 
tractant-se d’unes negociacions de tanta importància per ell, hi havent-nos assabentat després
que era al poble. No obstant això, vam posar les nostres condicions que passaven perquè el segon de la llista ocupés el primer lloc, en Frederic Batlle, d’aquesta manera tindrien el nostre recolzament incondicional. La seva resposta fou no, quan tots sabem que en unes negociacions tots hem de cedir en alguna cosa. Davant d’una negativa tan contundent, i sense parlar de tenir noves trobades, vàrem veure que seria difícil arribar a una entesa. Tot i així, tres persones pròximes a l’AIPN miraren de fer d’intermediaris per trobar una solució, però no pogueren fer res, la resposta d’AIPN va ésser sempre la de tancar-se en banda i carregar totes les culpes del que passés a ERC si no els donàvem el nostre vot. I no van dir pas a
canvi de què, i això que eren unes negociacions. També que seríem els culpables que manés la dreta a Linyola i, és clar, nosaltres som un partit d’esquerres, una bona manera de donar facilitats per ajudar a complir els seus objectius de manar. Després va venir el míting que varen fer el dia 5 de juliol al Cine Planell, insultant amb tota la mala bava, amb crítiques i desqualificacions sense límits, criminalitzant certes persones, els noms de les quals foren
donades en públic i fent el numeret tragicòmic de plors inclosos. Així es vol fer poble?

La trobada amb els representants de CiU fou el dia següent de la de l’AIPN. També la vam fer a la mateixa sala d’actes, i la seva proposta no podia ser més afalagadora. Primer de tot ens van dir que demanéssim el que volguéssim, que estaven oberts a tot, l’únic que no volien és que el cap de llista d’AIPN fos alcalde, si ho era el segon, o sigui el Frederic Batlle, ja els anava bé. Hi va haver estira i arronsa com en totes les negociacions, però no hi hagué cap acord. A partir d’aquí és quan comença la discussió dins del grup d’ERC.

Uns són partidaris de donar suport a CiU, donades les facilitats de donar-nos tot el que vulguem; altres no els agradava. Total, molta confusió, que és la que portà que un diumenge,
una comissió parlés amb els dos grups, i els diguessin una proposta. Als dos dies següents canvien de parer. Fruit de la inexperiència del grup, al final s’arriba a l’única sortida digna per al grup, que és allò que deia l’octaveta que es va repartir a la vigília de la formació de l’Ajuntament. Aquí és on entren les pres-sions extremes de CiU, disposats a tot perquè el Marc Mas els donés el seu suport, xantatges, amenaces i vés a saber què més; fou una nit
d’un moviment continu a la finca on en Marc Mas estava regant, i aquí és on es va coure el que després va passar.

Tothom que en tregui les seves conclusions. Esquerra és la culpable de les pressions que es van fer sobre el Marc? Esquerra és la culpable que AIPN no volgués cedir en res i  descarregués el seu odi vers certes persones? Creiem que el temps posarà les coses al seu lloc i el poble sabrà valorar l’actuació dels components de cada grup. Això si, el mal a
certes persones ja està fet.

Secció Local d’ERC
 

En el darrer número 115, en un article en que la revista agraïa les ajudes que havíem tingut al llarg de la nostra existència, anomenàvem a tots els consellers que ha tingut la Casa de la Vila. Per un error no sortiren tots els noms. Ara, esmenem l'error, però a petició de subscriptors i lectors, donarem els noms dels alcaldes i consellers i, legislatura per legislatura. Esperem no cometre cap error. A tots ells, repetim, gràcies per l'ajuda institucional.

ANY 1979
Alcalde: Joaquim Mir Bauló.
Consellers: Ignasi Vallés Batlle, Teresina Solé Escoda, Jaume Piqué Solé, Rodolf Binefa Palou, Crispí Palou Solé, Joan Mas Vilaplana, Ignasi Salse Pedrós, Glòria Gardo Montobbio, Artur Folguera Trepat, Josep Mª Carulla Sallés.

ANY 1983
Alcalde: Joaquim Mir Bauló.
Consellers: Jaume Piqué Solé, Ignasi Vallés Batlle, Josep Palou Mas, Joan Mas Vilaplana, Crispí Palou Solé, Manuel Balsells Balagué, Leocadi Segura Domenjó, Josep Mª Padullés Caba, Josep Pedra Ortiz i Antoni Vallés Pujades.

ANY 1987
Alcalde: Joquim Mir Bauló.
Consellers: Manuel Balsells Balagué, Jaume Piqué Solé, Antoni Balagueró Civit, Carme Escoda Bellart, Ramon Castelló Altisent, Jaume Mas Solé, Antoni Mata Piqué, Jaume Balcells Palou, Josep Mª Fusté Blanch i Mª Pilar Rosell Pedrós.

ANY 1991
Alcalde: Joaquim Mir Bauló.
Consellers: Magí Mata Torrent, Pere Badia Vergé, Leocadi Segura Domenjó, Josep Palou Mas, Montserrat Darbra Palou, Jaume Piqué Pascual, Domènec Serradell Pascual, Francesc Pou Molins, Carme Escoda Bellart i Antoni Balagueró Civit.

ANY 1995
Alcalde: Jaume Flaquer Coll.
Consellers: Mª Pilar Rosell Pedrós, Antoni Capdevila Condal, Pere Guillen Duart, Antoni Vallés Pujades, Josep Caba Massana, Joaquim Mir Bauló, Magí Mata Torrent, Francesc Pou Molins, Pere Badia Vergé i Carme Escoda Bellart.

ANY 1999
Alcalde: Jaume Flaquer Coll.
Consellers: Fermí Ortiz Roca, Claudi Boldú Riera, Josep Capdevila Piñol, Pere Guillen Duart, Marc Mas Reñé, Joaquim Mir Bauló, Frederic Batlle Bosch, Carme Escoda Bellart, Daniel Abellana Garrigó i Pere Badia Vergé.

Barret Picat