| BIBLIOTECA SALVADOR ESPRIU
ESPECIAL SANT JORDI DIA MUNDIAL DEL LLIBRE
ESPECIAL NOVEL·LA
— Auster, P. Timbuktú. Edicions 62, 1999.
— Chandler, R. La Finestra alta. Edicions 62, 1999.
— Cirici, D. El Baró i la leprosa. Empúries, 1999.
— Constant, P. Confidència per confidència. Columna,
1999.
— Ford, R. Dones amb homes. Empúries, 1999.
— Fredriksson, M. La Història de Simon. Edicions 62, 1999.
— Manfredi, V. Aléxandros: els confins del món. Columna,
1999.
— Mata, J. La Segona mort de Shakespeare. Columna, 1999.
— Palol, M. Contes per vells adolescents. Proa, 1998.
— Simó, I-C. Contes d’Isabel. Columna, 1999.
— Solsona, R. No tornarem mai més. Quaderns Crema, 1999.
— Vidal, A. La Mà del jardiner. Edicions 62, 1999.
— Vinci, S. De la canalla no se’n sap res. Anagrama, 1999.
— Walser, R. Jakob von Gunten: un dietari. Quaderns Crema, 1999.
— Wilder, T. Els Idus de març. Edicions 62, 1999.
ESPECIAL INFANTIL
CONTES
— L’Arbre de la mel: un llibre per a veure i tocar. Beascoa Internacional,
1999.
— Cantillon, E.A. El Millor amic de l’Amadeus. Timun Mas, 1999.
— Gardner, L. Figures: el llibre d’en Bum-Bum. Beascoa Internacional,
1999.
— Mahr, J. Watson ratolí: aprenent de detectiu. Destino, 1999.
— Smyth, I. El Misteri del robí rus: un desplegable d’intriga.
Montena, 1999.
— Ward, B. El Potes McGos i el misteri de l’os desaparegut. Timkun
Mas, 1999.
CÒMICS
— Picanyol. Sopars de duro: ½. La Galera, 1998. 2 vol.
SECCIÓ JUVENIL
NOVEL·LA JUVENIL
— Bieniek, C. Michelle XXL. Cruïlla, 1999.
— Deutsch, X. La Noia del fulard. Cruilla, 1999.
— Gaarder, J. 9. El Palau de les granotes. Empùries, 1999.
— Garcia, N. L’Estel porquer. La Galera, 1999.
— Martín, J. Tusitala, el misteri. Columna, 1999.
— Moret, X. La vida és rara. Cruïlla, 1999.
— Morreres, J.M. Més enllà de Chiapas. Cruïlla,
1999.
— Pérez Pastor, J.F. Babèlium. Cruïlla, 1999.
— Piquer, E. Alícia al país de la televisió. Empúries,
1999.
Montserrat Espina
|
Exposició de postal-art
Projecte Brain Cell: fulls estampats amb segells
d’imprimir del japonès Ryosuke Cohen
(Arxiu Joan Borda/Mail Art).
Dates: del 19 al 20 de febrer del 2000
Obres (fulls): 20 Tècnica: estampació sobre
paper. Format Din-A 3. Muntatge: Joan Borda
INTRODUCCIÓ
Aquesta és la quar ta exposició de Mail Art (Art correu,
Art postal...) que s’organitza a la província de Lleida.
La primera, també sota la meva supervisió, va tenir lloc
al Museu Morera de Lleida, l’any 1987. La mostra en qüestió
tractava d’un projecte de postals amb el tema de
la Bellesa. Hi van par ticipar 116 ar tistes correu de 26 països,
entre els dies 6 i 30 d’abril de 1987 (veure “Diario de Burgos”, 6-II-87;
“Segre”, 7-IV-87 i “La Mañana”, 12-IV-87. Catàleg
i car tell).
Projecte Brain Cell de Ryoswuke Cohen (Osaka, Japó):
Com ja he dit abans, aquesta és la quar ta exposició de
Mail Art que es fa a la província de
Lleida. Brain Cell (Cèl·lula Cerebral) és
un projecte que consisteix a imprimir uns fulls estampats –150 fulls per
sèrie– amb estampacions postal que coordina el japonès Ryosuke
Cohen. Que se sàpiga, es por ten impreses més de 270
sèries diferents, és a dir, més de 40.000
fulls repar tits per tot el món habitat.
A continuació transcric el text Brain Cell que ha preparat
el Mateix R. Cohen:
“El Japó ha progressat molt econòmicament i tots els seus
productes es vénen arreu del món,
però s’han fet pocs progressos en cultura. Només es coneixen
els grans autors clàssics.
Molta gent pensa que els japonesos són cerebrals i meditatius.
Al meu país, l’ar t inclou la
ceràmica, la dansa, la cal·ligrafia i la pintura – també,
la cuina–, però veuen més profitós fer
diners i dedicar temps al treball. En el passat, l’esperit i l’esforç
van fer de l’ar t una cosa noble
i sagrada. Ara, la gent confon les millors obres amb les d’aquells
artistes que s’exposen
a les galeries professionals.
 Hi va haver
un temps que, entre la gent que venia de fora hi havia els que manaven,
i també,
els grans artistes. Avui, però, l’ar t s’ha idealitzat massa
com per poder-lo apreciar com
cal. Quan els genis com Picasso, Cèzanne, etc., van aparèixer
a l’escena internacional, la gent
del meu país va prendre part activa en el terreny de l’art,
però això va durar poc temps.
Tothom que volia ser artista, desitjava unirse al gran grup per mostrar
la seva originalitat.
Ara, com que la informàtica i els ordinadors estan desenvolupats,
també han canviat els
models i les formes de vida. Els infants i, gairebé tothom,
tenen els seus propis ordinadors.
per això, cap geni actual podria controlar el corrent de l’art.
Allò que és important en el Mail Art és
ajuntar gent d’altres països. Aquesta és la millor manera
de difondre l’art. Al Japó pensen que l’art és un producte
de la classe (escollida) dels
ar tistes i posen preus desorbitats a les obres. Creuen que l’art és
una cosa material; jo penso
que és, bàsicament, informació. Hi ha hagut grans
canvis.
Ara sóc com un pilot espacial que viatja amb una nau. Cerco nous
estels i viatjo. Cada estel
és minúscul si el comparem amb l’univers. La Terra, la
Lluna, Mart i Saturn, són diferents l’un
de l’altre. Cada estel té les seves peculiaritats, però
no posseeixen la llum i el pes que podrien
controlar l’espai sencer.
He batejat el meu projecte amb el nom de Brain Cell (Cèl·lula
Cerebral), perquè l’estructura d’un cervell a través del
microscopi s’assembla al diagrama de la xarxa del Mail Art: milers de
neurones agrupades”.
Linyola, febrer del 2000
JOAN BORDA I BOREU
|
| Sobre els orígens de les llengües romàniques
Abans de l’arribada dels romans, la península ibèrica
era habitada per diversos pobles (ibers, celtes, bascs, fenicis, tartessis,
grecs, etc...) que parlaven llengües molt diferents. Al segle III
començà la dominació romana i un llarg procés
de romanització en tots els ordres. Els romans
van establir la seva administració i la seva cultura i, poc
a poc, el seu idioma: el llatí. El llatí anà desplaçant
a les llengües autòctones, fins que només quedà
el basc o euskera, confinat, això sí, a una regió
poc afectada per les successives dominacions. Aquest idioma ha perdurat
fins als nostres dies, però també podem trobar avui dia algunes
paraules castellanes o catalanes que són restes de l’existència
d’aquelles llengües perdudes.
Exemples: “cervesa, mantega, cabanya...”, terminacions castellanes com:
arro, cerro, asco i iego (cacharro, baturro, peñasco, palaciego)
o les terminacions de cognoms com són ez-az-oz (Martínez,
Díaz, Muñoz).
A partir del segle V les invasions dels pobles germànics van
desfer la unitat política de l’imperi romà i, amb ella, la
seva unitat lingüística. El llatí vulgar que es parlava
en l’imperi inicià així un procés de fragmentació
que, amb el temps, donaria lloc a noves llengües, anomenades
romàniques.
A la península ibèrica, com també va passar en
altres regions molt romanitzades, el fort arrelament de la cultura llatina
feu que els nous dominadors, els visigots, adoptessin la llengua dels dominats
i abandonessin el seu propi idioma. Tot i això, la llengua gòtica
ens ha deixat multitud de paraules com: “guerra, espuela, estribo, jarra
etc....” així com nombrosos noms propis (Rodrigo, Gonzalo, Alvaro...)
i topònims (Gondomar, Mondariz, Castrojeriz...).
A l’any 711, tot i aprofitant les lluites internes, que dividien el
regne visigot, els àrabs van desembarcar a Gibraltar i, en pocs
anys, varen ocupar gairebé tota la península ibèrica.
La presència musulmana es perllongà per espai de vuit segles
(VIII-XV) i la seva influència fou notable. Els àrabs portaven
a les nostres terres una cultura manifestament superior, que abastava tots
els aspectes del saber: Art, Agricultura, Ciència, Filosofia, etc...).
El contacte continuat amb la cultura hispanomusulmana va enriquir extraordinàriament
el vocabulari espanyol, amb una aportació de quatre mil termes.
Exemples d’arabismes en el castellà són: “acequia, aceite,
alcachofa, azafrán, azucar, alcalde, albañil, algodón,
almohada, ajedrez...”. Podem anomenar, així mateix, nombrosos topònims:
Guadiana, Guadalquivir, Guadalajara, Medina, Benicàssim, Valladolid,
Córdoba, etc...
La dominació musulmana a la península va afavorir el naixement
de les llengües romàniques, al quedar reduït el regne
visigot a uns pocs nuclis aïllats en la part del nord. Aquest aïllament
fou beneficiós per a l’aparició d’aquestes: el gallec, el
portugués, l’asturià, el català, etc... A aquest llistat
caldria afegir els dialectes mossàrabs, parlats pels cristians que
es van quedar en el territori musulmà. També, i al marge
d’aquest grup, cal anotar el basc, que com ja s’ha dit no és originari
del llatí.
Ahmed El Khadraoui
Font: Biblio. Gral. Espanyol Moderna.
|
