En aquest número de BARRET PICAT us expliquem les característiques de dos aparells meteorològics més: els termòmetres de subsòl i l’evaporímetre.

Esperem que us agradi.

TERMÒMETRES DE SUBSÒL
Per mesurar la temperatura del subsòl a diferents profunditats s’utilitzen generalment termòmetres de mercuri de diferents longituds, segons la profunditat que hagin de mesurar, i
protegits per una beina de metall.

Els conjunts utilitzats per l’INM permeten mesures a profunditats de 5, 10, 20, 50 ¡ 100 cm. La part graduada dels termòmetres és igual en tots ells (uns 20 cm) ¡ en cadascun es perllonga el capil·lar de manera que el dipòsit quedi a la profunditat requerida. Tota la part inferior del termòmetre va coberta per una beina amb diversos forats en la seva part més baixa, a l’alçada del dipòsit (profunditat en què es mira la temperatura) i acaba en una punta per facilitar la penetració vertical en el terreny, pressionant amb la mà.

Alguns models porten petits mànecs laterals per girar en un o altre sentit i fer més còmoda la maniobra. En cas de terrenys molt durs es farà primer el forat amb una barra de ferro de diàmetre una mica superior al de les beines. En cap cas es donaran cops a les beines que protegeixen els termòmetres.

Els termòmetres s’instal·laran a la zona de terreny escollida, separats entre si per distancies d’uns 30 cm, assegurant sempre que estan ben agafats sense que pugui passar l’aire que podria falsejar allò que realment volem mesurar, és a dir, la temperatura del subsòl a la profunditat
convinguda. Cal orientar els termòmetres de manera que el sol no incideixi sobre l’escala (han de mirar al Nord com la garita).

EVAPORÍMETRE
L’evaporímetre serveix per mesurar l’evaporació potencial, és a dir, la quantitat d’aigua per unitat d’àrea i per unitat de temps que s’evapora a través d’una petita superfície exposada
a l’aire lliure. La petitesa de la superfície evaporant és condició essencial perquè la presència de
l’aparell no destorbi sensiblement l’estat de l’atmosfera. L’evaporímetre de l’Observatori de Sort, per exemple, és l’adoptat per l’INM i s’anomena de PICHE.

Aquesta aparell està format per un tub de vidre tancat per un extrem i obert per l’altre, que s’omple d’aigua destil·lada o de pluja. L’extrem obert es tapa amb un disc de paper assecat subjecte per una voladora de metall. L’aparell es penja dins l’abric termomètric amb la boca
oberta cap a baix; el disc impedeix que l’aigua pugui sortir, però permet que s’evapori sobre tota la seva superfície amb major o menor rapidesa, segons les condicions de temperatura i humitat de l’aire.

El tub porta gravada una graduació creixent de dalt a baix que representa mil·límetres. La grandària dels discs ha de ser rigorosament constant, ja que la graduació del tub està feta tenint en compte la seva grandària. El tub s’ha fet molt més estret per tal de facilitar la lectura ¡ poder
apreciar fàcilment les dècimes de mil·límetre.
 

David Gispert Mata