Aquest
mesos passats ens hem vist
immersos en la polèmica sobre la desfilada de les tropes franquistes...
sembla estrany que després de 289 anys d’annexionar-nos i d’intentar
assimilar-nos –i ara creuen que estan
en camí de fer-ho– no sàpiguen que el poble català
és en la seva majoria antimilitarista. Molts, com en Tisner, recentment
traspassat, ens deia que fou oficial a la guerra incivil de 1936-39, eren
contraris a la guerra i la major part de les quintes s’amagaven per no
tenir d’anar al front i ja abans molts joves catalans que anaren a les
Amèriques als anys 10 i 20 del segle XX, ho feren per no anar a
combatre al Marroc i a part ja sabem el que érem a la mili –ara
que sortosament s’acaba–, els estrangers “els polacos”... Som un poble
a qui no agrada, de manera majoritària, ni l’exèrcit espanyol,
ni qualsevol altre exèrcit. Però el govern espanyol
ha iniciat una ofensiva –amb tots els poders que té a la mà–
contra els governs nacionalistes del que l’any 1854 -vegeu mapa- en deien
“España Foral” i “España anexionada o asimilada” i ara amb
la seva Constitució a la mà –ignorant el de català,
llengua pròpia de Catalunya- volen que les seves forces de l’executiu,
puguin continuar vivint a la seva colònia, en castellà. Com
sempre, els del país –dieu-ne polacos, natius, aborígens...–
són els que tenen de ser bilingües...
La Plataforma antiabocadors del Pla d’Urgell –formada pels ecologistes
dels Arcs, Poal, Bellvís i Linyola– repartiren un pamflet titulat
Alarma Social al Pla d’Urgell, on informaven
com l’empresa Niucompost i Poagri, tenien des de feia un any un abocador
clandestí, al terme de les Tarroges que es troba a 1 Km dels nuclis
dels Arcs, Bellvís i el Poal i a 3 Km de Linyola. En aquest abocador,
es llancen de manera il·legal tot tipus de productes de residus
de diferents procedències que contaminen l’aire, el subsòl
i a través del riu Corb i la Bovera, el riu Segre, no té
llicència municipal i l’ajuntament de Bellvís ha ordenat
el seu tancament.
Si per fer negoci es vol perjudicar a la gent i no s’escolta a ningú
cal que el pes de la justícia acabi amb l’empresa i caigui damunt
dels seus promotors, per un delicte ecològic greu.
Finalment –i gràcies a l’esforç de la Plataforma i de
l’ajuntament de Bellvís– el dia 13 de juny, la Conselleria de Medi
Ambient va ordenar la seva clausura. Serà definitiva? O encara tindrem
de continuar veient les activitats d’aquestes persones que s’han guanyat
a pols ser reconeguts com a persones non-grates a part dels pobles del
Pla?
Mentre a Linyola continuen les activitats de caire social, amb una societat
civil que treballa, i només cal veure l’exemple de la plataforma
antiabocadors, o els qui treballen –a favor o en contra– de la concentració
parcel·lària, o dels cursets que organitzen per l’estiu l’AMPA
o les
ADOLI, o el motocròs nocturn de la penya Mig-Gas, o les activitats
de la Llar de Jubilats, malgrat que a cops se senti cansada perquè
les coses no surten com es tenien previstes o
fastiguejada –per exemple les obres de l’aigua o del gas, s’han fet
omnipresents durant massa temps, segurament perquè els medis utilitzats
no han estat els mateixos que es fan servir a ciutats– per les coses que
veu..., però l’interessant és que des de fa anys tothom aconsegueix
anar fent la viu-viu i girar pàgina, com és el cas de BARRET-PICAT.
Barret Picat, juliol de 2000 |