De jove, havia voltat alguns pobles del voltant, tot i així no recordo haver arribat mai a Castellnou de Seana i Barbens. Senzillament gaudíem d’alguns pobles amb tirada i altres que no, més que per l’inconvenient de la distància, car ens desplacàvem. He pensat en oferirvos aquesta ruta ja que són pobles sense tirada.

És una ruta de mitja jornada. Si viviu o frequenteu Linyola sovint, seria adequat que compressiu un mapa detallat del Pla d’Urgell. Potser ja el teniu de “El Periódico”. D’aquesta manera podeu fer les consultes que us calguin de qualsevol lloc.

Gent de només mitja edat, recordaran com es feia gran quantitat de blat o cultius de secà.i de mica en mica s’han anat reduint en augmentar la dotació de l’aigua: per ex. pavimentació del canal, entubament de sèquies, aplanament exacte de les terres, etc... sembla que ho eliminarà del tot un bocí de pantà de Rialb... però haguéssim extingit el cultiu de secà en anar augmentant el reg per degoteig. Ara les perspectives estant en intentar fer dues collites per any.

Tampoc no cal tirar gaires anys enrere per a recordar com es feia parades amb fustes i una saca de plàstic en el millor dels casos. Hem de pensar que s’ha evolucionat molt més ràpid del previst en molts aspectes i ha exigit grans sacrificis. Com aquell qui diu pocs se n’han escapat. O millor dit. Pocs se n’escaparan.

–Desguàs d’Almansor. –Reguer o desguàs: aigües perdudes en principi. Cal dir que normalment porten residus d’adobs, herbicides, etc... Car cada dia s’adoba més i es tracten més les plantes i les terres– Observem a mà dreta un cert desnivell perquè l’aigua corre més.

–Masia Sans, Rito, etc...

–A la dreta, camí de Vila-sana.

–Passat el primer canvi de rasant del vinyar, sembla que entrem en un terreny més ferèstec, antic, etc..., més arbres a les ribes, arbusts, petits desnivells, trossos més petits, etc...

–Mitjançant un canvi de rasant hi ha el Pont del Subcanal.

–Reguer-sèquia.

–En arribar a Vila-sana, recordo una observació que vaig fer fa anys. Molt a prop del poble hi havia un grup de coloms molt més fins. No sabria si dir-vos més ferèstecs. Suposo que algun afeccionat a la colombofília els va comprar, va fer criar i els deixà anar.

–Barbacoa molt maca. Amb molts arbres al costat del plataner.

–Plataner de més de 100 anys. No sé quin sistema han seguit per a confirmar-ho: Memòria oral, arxiu, etc... Però s‘empra un sistema molt senzill; amb una barrina llarga i buida, per dins es fa un foradet a 1,30 metres d’alçada de l’arbre, es treu una mostra i es comprova l’edat, historial, i característiques. Així de senzill. Ara penso que aquest arbre deu gaudir d’unes bones arrels que es poden emprar com a fusta normal després de tractar-la. Bé, de tant estar en contacte amb l’aigua o sota terra també és molt adequada per a fabricar coses que hagin de contenir aigua; com eren les pedres d’esmolar dels dallaires. He sentit a dir que de les arrels que serveixen per a fusta en diuen “lupies”. Però no cal que ho cerqueu en diccionaris normals i antics car no hi surt. Cal cercar en tot cas en diccionaris botànics i complexos.

–Igual sembren que neix panís. Neix alfals sembrat a l’hivern.

–Camí de Castellnou de Seana, terra ja més plana, més moderna.

–Terra graverosa.

–S’hi comença a notar quantitat de fruiters.

–Castellnou de Seana. Visitar-lo.

–Direcció dels pobles molt ben senyalitzada.

–Pineda -sembla particular-. Amb un parell de plançons d’alzineres, rouredes i oliveres. Replantació de pins.

–Reguer o sèquia “Fondo de la Coma”. Sembla que segueix vers el terme de Linyola. Hi ha un dels pocs canyars que queden. Les canyes servien per a fer canyissos i darrerament encara per a emparrar mongeteres, tomateres, etc...

–A mà esquerra i dins d’un tros: Capelleta sense sant.

–Certa abundància de fruiters.

–Bonica vaqueria, amb vaques aviades fins a peu de camí.

–Travessar carretera.

–Molts fruiters.

–Diuen que Barbens és la població d’Europa o del món on produeixen les millors pomes degut a les característiques del terra i del clima.

–Uns anys enrere un conferenciant deia en aquest mateix poble que el clima es desplaçaria cap al nord i que Barbens deixaria de tenir les característiques actuals. Cosa que no agradà gaire als assistents... sobretot al sector femení.

–Gaudeixen d’una fira dedicada a la poma.

–Des d’unes dècades enrere s’han construït algunes cases i xalets molt bonics, que agraden de veure.

–Des de Barbens en direcció a Ivars d’Urgell, el mateix paisatge.

–En arribar a Ivars tòrcer a mà esquerra per a visitar la Mare de Déu de l’Horta. És difícil de trobar-los, però gaudeixen de botigueta. Hi ha un bonic i complex jardí.

–Davant l’ermita hi ha una representació -monument de dues agulles d’estendre roba, unides:

–Hi ha la M de Maria Mercè Marçal.:

“A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa
i nació oprimida.
I el tèrbol atzur
de ser tres cops rebel.”
Ivars d’Urgell 1952-1998.

–Sortida esquerra: “Catalana de farratges”. Principalment deshidrata alfals.

–Masies i granges.

–Entrades i sortides dels pobles amb alguns hortets. També n’hi ha en alguns tancats barrejats amb jardineria.

–Un parell de tancats amb xiprers. No sé si estaven de moda els xiprers anys enrere..., però darrerament molt.

–Ara que encara han de crèixer els panissos es veu molt bé a mà dreta el que fou l’EFA. 

–Escola de Formació Agrària– que depenia de la Granja St. Vicenç Ferrer.

–Tornem a travessar el Subcanal

-LINYOLA!!!!
 

Robert Bonjorn i Duart