BARRET PICAT 121 - CARTES AL DIRECTOR

 
COSES QUE TROBO A FALTAR....

Sr. Director:

Cal estar sempre al dia. El que més trobo a faltar en aquest moment a Linyola és un recull de fotografies a tot color –representatives del poble– amb quatre peus de foto cadascuna: català, castellà, francès i anglès. Cada dia són més els estudiants i contínuament se’ls ha de posar en joc. Més ben dit, cal sempre estar en joc. Gaudim de molts immigrants de totes les regions d’Espanya i darrerament de països que representen els cinc continents. Imagineu-vos que cada família decidís comprar-ne un parell. Cal pensar en el tema!

No sé si m’ho ha semblat... però a l’aplec de la bicicleta no hi havia gaire immigrat. Ni nous ni vells. Caldria detectar el “per què?” i pensar si és o no un problema social. En canvi, em sembla que a futbolsala hi juga un equip marroquí.

També dir que en els tiquets de l’aplec de la bicicleta o similar hi sol mancar la data i l’hora. Seria millor constar-hi.

Les necessitats socials van augmentant dia a dia. Des d’uns anys ençà les televisions de locals públics ofereixen informatius, documentals, cançons, etc.... que no s’entenen. A un temps no llunyà caldrà pensar en poder acoblar un parell d’auriculars com en els avions. Què me’n dieu?

Segons he observat per un retall de premsa, a Binèfar obren la biblioteca durant el matí. Fins i tot, ara a l’estiu allarguen l’horari fins a quarts de tres. Això la fa assequible a tothom, inclòs els qui treballen (préstec i diaris), crec que Mollerussa, Balaguer... obren matí, tarda i nit. Pel que a mi respecta vaig al bar i a canvi d’una consumició fullejo un parell de diaris. Tot i així, la biblioteca és avantatjosa.

Robert Bonjorn i Duart.
 

LES PISCINES

Sr. Director:

A vegades em trobo amb companys que em diuen que vàrem néixer massa aviat, que si haguéssim tingut les diversions dels joves d’avui dia... i què voleu que us digui, jo crec que vaig néixer quan em pertocava... i la prova la tinc a les piscines...

Veureu, acabades les primeres lletres –que no vol dir que després no hagi llegit més– el meu pare, Déu el tingui a la glòria, ja em posà a treballar i la meva obsessió des que treballo, és poder-me’n escapar els estius, sobretot a l’hora de la migdiada. No puc fer-hi res. Si treballo aleshores ho faig forçat..., però per consolar-me a les 3 de la migdiada, amb un sol que aplana, procuro passar pel davant de les piscines, i m’hi aparo només per veure com aquells –amb perdó– carallots/tes estan estirats, coent-se literalment al sol... no... no ho entenc –si algú em convidés a les piscines a aquella hora, el denunciaria a Amnistia Internacional per torturador– i al damunt s’ho passen bé, criden –jo xisclaria com un berro– i riuen... amb el bé que s’està, fent una migdiada enmig de llençols blancs, suaus i frescos... res, ja s’ho faran, jo ja estic content amb la meva edat, visc al dia, i no em deixo res endarrere...

Que passeu un bon estiu a la fresca.

Perepunyetes Gila.

Nota: Crec que tindria de cobrar per tenir de
viure, veure i escoltar el que es diu a aquest
poble. Sort que a les meves velleses, m’estic
tornant com la canalla, i els que m’envolten
diuen que ja ho semblo. Sort...

UN AUTOFINANÇAMENT D’URGÈNCIA

Hem deixat enrere un altre any fiscal. Per què l’Església Catòlica mai no acaba d’autofinançar-se? Ens ho diuen des de la pròpia institució: als acords Església-Estat no hi ha cap termini establert per a l’autofinançament. A continuació, algunes paraules sobre aquest tema:
 

  • “Si l’Església s’autofinancés hi hauria més llibertat al seu interior. L’Església està fent una labor social, però hauria de ser en un pla d’igualtat amb altres grups.” (Ignacio Lacuesta, membre de Somos Iglesia).
  • “Creiem tenir dret a participar de les opinions i sentiments de l’Església. Tots som correspon-sables, però no només econòmicament, com anuncien en parlar del 0,5% de l’IRPF.” (Ignacio Lacuesta).
  • “La pràctica habitual i l’intercanvi de diners entre Estat i Església no respecta els acords als què es va arribar en anys anteriors. El Parlament avança any rere any una quantitat de diners a l’Església Catòlica amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. El 1999 aquest avançament va pujar 20.901 milions de pessetes. Juntament amb aquesta decisió, el Parlament va decidir condonar la diferència entre el diner avançat i el que es recaptés en la declaració de la renda de l’any passat, feta el juny de 1999.”(Gonzalo Aragonés, periodista). 
  • “Des de l’any 1993 fins l’any 1997, el Congrés dels Diputats ha condonat a l’Església més de 30.000 milions de pessetes a través dels pressupostos generals de l’Estat”. (Gonzalo Aragonés). 
  • “De 1992 a 1995, l’Estat va tenir el detall de condonar el deute, però entenent que l’Església acabés autofinançant-se. Ara el govern del PP segueix condonant-los diners, però sense proposar un acord.” (Álvaro Cuesta, diputat del PSOE al Congrés).
  • “És evident que als petits i mitjans municipis, als pobles, moltes parròquies mai no han pagat una sola pesseta pel consum d’aigua, d’escombraries o en concepte de permisos d’obres, quan cal pagar-los al marge d’altres privilegis —subvencions, etc.— que, políticament, puguin atorgar-se en cada cas. Perquè després ens donin lliçons sobre llibertats i llibertinatges.” (Joan Borda, poeta).


Joan Borda
 


EL PREU DEL GAS-OIL

En els darrers números d’aquesta revista parlant d’aquesta agrupació de terres que es vol fer al nostre terme, es parla de que canviarem de sistema de vida, però els qui ho diuen, sembla que parlin d’aquí a 10 o 20 anys. Jo crec que ho farem abans.

Suposo que el meu cas, serà aviat el de molta gent del poble. En aquests moments els pagesos protesten per la puja continuada del gas-oil, que els afecta al seu nivell de vida..., jo em vull referir al mateix...: fa una desena d’anys vaig posar la calefacció de gas-oil, amb resultats fins avui altament positius, però en aquest darrer any, degut al fred, vaig gastar gairebé el doble, del que gastava els altres anys, fet que afectà la meva economia particular –només tinc una paga–. Ara em diuen que el gas-oil, quan vull carregar el dipòsit, s’ha apujat més del 60%. Com ho faré, si torna a fer fred com l’any passat? Jo no puc destinar 3 o 4 pagues per la calefacció. Que tinc de fer, obrir casa meva a una família de companys –i que aquests tanquin la seva casa durant l’hivern– o demanar que em deixin viure en la seva casa, col·laborant en el pagament de gastos... no ho sé... tinc uns mesos per pensar-ho...

M’agradaria que fessin el mateix, les autoritats i grups propers a col·lectius com els jubilats. Aquest hivern –encara que no ho direm– serem molts els qui passarem fred a casa. I mentre ens van explicant que als espanyols d’allà baix, els va bé i aquí ens diuen que som un dels motors d’Europa, però el que és cert és que si aquest any no tinc diners per pagar-me la calefacció, com ho faré els propers anys...?

Un jubilat 
 

Josep M. Folguera Bonjorn

 
Pàgina anteriorPàgina inicialPàgina següent
1