Tenim Estatut des de fa 21 anys. Això ens ha permès tenir un Parlament on hi estem representats pels polítics que votem. Si aquest Parlament, en la seva totalitat, creu oportú que es pugui portar el CAT a les matrícules dels cotxes i el govern de l’Estat ni se’ls escolta i encara més, el President d’aquest govern, diu que ell de xapes no discuteix i que s’ha fet el que els espanyols volen... ja podem plegar, perquè aquest ESTATUT JA NO ENS SERVEIX als catalans... tenim de tenir el suficient poder, perquè quan els nostres representants, escollits democràticament, diguin per on tenim d’anar, ho puguem fer. Perquè si no, aquest Parlament és de joguina i tampoc ens serveix...

Passats els anys, hem tingut de tornar a veure com policies nacionals de Valladolid apallissaven pagesos i trepitjaven una senyera catalana, una resposta violenta a l’actitud reivindicativa d’uns pagesos que l’únic que volen és poder continuar vivint de la terra. La resposta fou clara, 20.000 pagesos a Lleida i la clausura de la fira de Sant Miquel, sense autoritats. Des de Linyola, es va col·laborar en les mobilitzacions contra l’augment del preu del gas-oil agrícola. Des d’aquest mitjà de comunicació volem expressar la nostra solidaritat amb les accions empreses per Unió de Pagesos. El preu del gas-oil, determinarà negativament tota la economia familiar i farà que a curt termini es canviï els sistemes de calefacció de moltes cases que no podran fer front a aquest cost. Esperem que com a mínim l’hivern sigui benigne.

En l’editorial del núm. 45 del mes de novembre de 1987, a l’editorial dèiem: “Protestar amb totes les nostres forces, pel tracte tercermundista, que dóna FECSA a Linyola. En els darrers temps, el seu servei no pot ésser pitjor”. I en les notícies locals dèiem que “FECSA ja fa mesos que ens toca els nassos”... Tretze anys més tard, mentre Linyola somnia en el segle XXI, i es modernitza i s’adapta als temps nous, l’elèctrica encara dorm el somni dels justos.

I la nostra felicitació a tots els grups socials de la vila, que aprofitant el compliment d’anys –50, 58, 60, 65– es retroben i celebren unes festes senzilles, però emocionants i que ajuden a fer poble. Si en aquest número, pel tancament de la revista, no poden sortir les fotografies dels grups, ens les feu arribar i sortiran al número de Nadal.

També volem aprofitar aquest editorial per felicitar a tots els nostres col·laboradors, però especialment, als de la darrera fornada, per l’esforç que els suposa fer articles, ja que són a força de perdre moltes hores i aquest és el cas del ”nostre meteoròleg”, David Gispert, o a Jordi Soldevila, que escriu sobre els ocells de Linyola, els seus treballs són el fruit d’hores de recerca i d’investigació i no podem oblidar el treball de l’historiador Àngel Periel, que ens va publicant article darrere article, fruit de la recerca en arxius de diaris dels anys en que escriu i que ens retraten tota una època... en aquest número ens explica l’ofegament de 5 joves a l’estany d’Ivars, per la festa major de l’any 1901... i, com sempre hem fet en aquest país, sense cobrar ni un duro... us en donem les gràcies, la redacció i el lector. Aprenem de vosaltres.

Barret Picat, novembre de 2000