OQUES. FUMARELLS I OCELLS DE MAR A TERRA ENDINS

Algunes siluetes característiques de les àrees marítimes, poden ser vistes a terra endins; fent-nos estrany veure al nostre poble gavines. Doncs bé, realment és un fet poc habitual, però cada cop més podem veure gavines a terra ferma. Així, prenen de camí la vall del Segre per anar a buscar menjar als rius pantans i sobretot, abocadors. Pel que fa a les oques i fumarells utilitzen, també, la vall del Segre com a camí de pas per tal d’anar als seus llocs de cria i d’hivernada.

La gavina vulgar (Larus ridibundus)
Ocell marí d’entre 36 i 44 cm, majoritàriament blanc amb excepció de les ales i el dors que són grisosos, i la punta de les ales que és negra. A l’hivern tenen una petita taca fosca darrere l’ull i a l’estiu el cap sencer fosc.

L’hàbitat que ocupa a les Terres de Ponent és sobretot, embassaments, basses de reg, rius i conreus. A l’hivern, és molt freqüent trobar-la en conreus.

S’alimenta de tot tipus de menjar, predominant l’alimentació animal. Se l’ha pot veure en punts on s’aboquen residus, així com també, darrere un tractor buscant cucs que descolga en llaurar.

Per les dades que tenim, podem dir que la gavina vulgar és observable a Linyola durant les migracions, tant de primavera com de tardor. Però, no seria d’estranyar veure-la en ple hivern, ja que per les terres pròximes a la nostra vila és observable com a hivernant.

Dir un lloc concret per tal d’observar la gavina és difícil, però si n’hem d’aconsellar algun seria a la vall de l’antic estany d’Ivars i a la zona de Barretpicat. Tot i que durant l’hivern en qualsevol camp.

El fumarell negre (Chlidonias niger)
El fumarell amida entre 22 i 24 cm, és negre del cap, el pit i el ventre; les ales, el dors i la cua són d’un gris blanquinós. Té la cua forcada. Aquest ocell recorda en alguns trets a una oreneta per això en alguns llocs li diuen oreneta gavatxa.

És un habitant de zones humides interiors, el trobem sovint en basses i rius, alguns cops en basses de reg.

S’alimenten d’insectes que cacen en vol arran d’aigua, aspecte que recorda les orenetes amb els seus vols rasants.

És una espècie de pas a les nostres terres, durant la migració de tardor era abundant a l’antic Estany d’Ivars. L’únic lloc on se l’ha vist de moment és a la bassa de reg que hi ha davant la torre Calbet a la partida de Barretpicat, haurem d’estar atents durant els passos migratoris per veure el fumarell més sovint.

L’oca vulgar (Anser anser)
L’oca silvestre és un ocell molt semblant a les oques domèstiques, d’entre 75 i 90 cm. Tota ella és de color grisos amb diversitat de tons al llarg i ample del seu cos, amb excepció de sota la cua que és blanc, les potes rosades i el bec taronja.

L’hàbitat d’aquest ocell són sobretot basses, poden també aturar-se momentàniament en camps de conreu.

S’alimenta de les parts aèries de les plantes, tot i que també cerca bulbs i arrels.

A Linyola és una espècie observable durant les migracions de primavera i tardor. El lloc on feia parada abans de la seva dessecació era el Clot de la Llacuna, actualment, si tenim sort de veure’n volant algun estol o bé aturat en algun camp, farem sort. Esperem que algun dia, aquest esplèndid ocell trobi algun antic hàbitat recuperat al nostre poble, on poder rebre la hospitalitat linyolenca i poder continuar el seu camí cap a les zones de cria al nord o cap als seus quarters d’hivernada al sud.

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.