| LETTRE DE LOIN
T’ESCRIC, DES D’AQUESTA LLUNYANIA, PER RETROBAR-TE,
«ME GUSTAS CUANDO CALLAS PORQUE ESTÁS COMOT’OBSERVO DE PROP, AMB ELS MEUS DITS DAMUNT LA TEVA PELL, LA CONCRECIÓ DEFINITIVA DEL TACTE I ET PALPO LA MIRADA A POC A POC, LENTAMENT, PER FER-LA MÉS PERDURABLE. SE M’ESMUNY LA BELLESA TRANSPARÈNCIA DEL TEU COS, LA SUAU BLANCOR DEL ROSTRE O LA SUBTIL FINOR DELS ULLS, LA INFINITA DOLÇOR DELS LLAVIS O DE LES MANS CÀLIDES —AMB AQUELL REGUST LLAMINER DE COLA-CAO ENSUCRAT— QUE REPOSEN PLÀCIDAMENT EN LA FREDOR DELS LLENÇOLS O LA FOSCA I GOLUDA INTRANSIGÈNCIA DELS ABISMES. RECORDO, EN LA TEVA ABSÈNCIA, QUE EM DEDICAVES:
«PER UNA PASSIÓ I UNA LLUITA COMPARTIDES».I ET SOMNIO, AMB MI, DALT DEL FILAT TÈNUE, FUNAMBULISTES IMPROVISADES D’UNA NIT QUE S’ESGOTA, LES NOSTRES ÀNIMES VETLLADES PEL SILENCI I L’ABSURD. M’HE TORNAT AVAR DE CADA INSTANT I CADA PÈRDUA I, DELS RECORDS I DELS SOMNIS QUE NO RECORDO, EN FAIG UN RETAULE AMB PINZELLADES PINTERIANES. ABANS DE CLOURE ELS ULLS DE LA CONSCIÈNCIA, OLORO LA TEVA XARXA-BUFANDA DE LLANA FOSCA, QUE TINC PENJADA EN EL LLUM DEL CAPÇAL, I EL PERFUM DE LA TEVA PELL M’IMPREGNA I PENETRA. AQUEST GEST INTENS DE POSSESSIÓ DIABÒLICA NO EM RESCABALA PAS DE LA TEVA ABSÈNCIA, NI LA FA MÉS LLEU NI PASSADORA NI RES, POTSER, EM SALVA PROVISÒRIAMENT DE LA URGÈNCIA D’IMAGINAR-TE EN LA FANTASMAGÒRICA SUD CITY I, MÉS ENLLÀ D’ESPAIS I TEMPS IMAGINARIS, FER-TE COMPANYIA EN LA TEVA LLIBERTAT I FER-ME MÉS SÒLIDA —SI CALIA— L’ORFENESA DE LA MEVA, VULNERABLE I VOLÀTIL COM UN NAUFRAGI EVENTUAL. MALDO PER FER INTERESSANT L’EXISTÈNCIA I EM PASSO HORES I HORES QUE FUGEN VELOCES AMB LA LECTURA DE LA VIDA DE LES ALTRES, FINS QUE LA NIT I LA LLUNA MOLT ALTES, LES DETURA, NO LES VIDES QUE SÓN MORTES, SINÓ LES HORES QUE, MALGRÉ TOUT, ES MOREN. LA CARN NO ÉS TRISTA, ENCARA, NI HE LLEGIT TOTS ELS LLIBRES I LES ESPERANCES ES TORNEN ACORDIONS DESBALLESTATS. «IL N’Y A RIEN DE PLUS PRENANT CHEZ UN HOMMEPAGUEM AMB L’ESGARRIFANÇA I EL CRIT NU LA QUOTA DISCRETA DE SOLIDARITAT UNIVERSAL I ENS RECARGOLEM DE DISCURSOS INNOCUS: HI HA SECRETS QUE MATEN O DESENCISEN, HI HA FORCES DE L’ORDRE, SALVATGES, QUE DESOKUPEN, VIDES BOHÈMIES I IDEES SENSE SOSTRE NI SOU, AMB GARROTADES I SANG ENCROSTADA A LES PORRES. «... SERÀ DAMUNT D’UN CLAP DE CENDRA.»LLEGIA AL METRO I UN REVOLT SOBTAT I BRUSC M’HA EMPOTRAT A LA FINESTRA DE LA PORTA D’EIXIDA HE TINGUT PROU DE REFLEXOS, ENCARA COM, PER ATURAR L’ENSOPEGADA AMB EL PALMELL DE LA MÀ I M’HE REFETA TRANQUIL·LA: M’HE PALPADA L’ORELLA ESQUERRA, I HE NOTAT COM SE M’ENROGIEN LES GALTES I SENTIA TAMBÉ LA MIRADA —QUE PUL·LULAVA— DE LES ALTRES VIATGERES INCONEGUDES, NÒMADES URBANES, QUE SOTJAVEN L’IMPREVIST EN UNA MATEIXA REALITAT QUE DELATAVA LA INDIFERÈNCIA. (ENS DESCONEIXEM I FEM VEURE QUE ENS IMPORTA CADA ROSTRE, CADA MIRADA D’IGNORÀNCIA.) M’ESBORRONARIA, AIXÒ SÍ, ENCENDRE’M LA IMAGINACIÓ AMB VERSOS ANTICS DEL SR. FEUDAL-POETA AUSIÀS, QUE DIRIA «LO TEU ESGUART NO·M DONARÀ ESPAVÉN», I CARDARIA A GUST EN EL SEU HAREM PARTICULAR. M’ESTIMO MÉS, «N’EST PAS, MON AMOUR?», UNA LLUNA TARDORENCA D’UN TENDRÍSSIM PONENT I LA TEVA IMATGE DIBUIXADA AMB ESQUEIXOS DE BOIRA. TOT S’HO ENDURÀ LA NEGRA NIT I JA NO SERÀS RES MÉS QUE UNA CARN QUE ES PODREIX I EL CRIT ffb
|
|
|
BIBLIOTECA SALVADOR ESPRIU Setmana del llibre infantil i juvenil i Sant Jordi. Dia del llibre Setmana del llibre infantil i juvenil
Aquesta setmana o monogràfic de la il·lustració va constar a la vegada de tres grans apartats: A. L’Exposició de llibres “Mira i compara”.
Al final, vam acabar palpant el que és la il·lustració: una barrija-barreja ben dosificada d’emocions, tècnica i temàtiques argumentals. B. Conjunt de diapositives “L’il·lustrador mira i ensenya”.
Com a opinió personal, dir que va ser sorprenent la riquesa de coneixements de tot tipus que van poder exterioritzar els nens i nenes de Linyola solament mitjançant la contemplació i comentari conseqüent de les diapositives esmentades. Fins i tot, els més menuts de P4 i P5 ho varen fer molt bé atenent la seva edat. C. Conjunt d’obres originals d’il·lustradors “Paisatges
il·lustrats”.
Entre els il·lustradors, Mercè Arànega, Carme Peris, Gemma Sales als quals molts nens i nenes coneixien molt bé. D. Xerrada-conferència.
A la Biblioteca de Linyola, l’Eva Virgili va dissertar, d’una manera informal però molt amena, als nens i nenes de 3r, 4t, 5è i 6è sobre la il·lustració en els contes. Una Setmana del Llibre Infantil i Juvenil a Linyola que convidava a fer un viatge apassionant i passejar-nos per les meravelles que hi ha al món, agafats de la mà dels autors i il·lustradors de la literatura infantil i juvenil. Sant Jordi. Dia del llibre
Com cada any, es van mostrar tant les novetats infantils com les d’adults.
Un mes d’abril molt intens que potser ens ha restat importància a les activitats que es van dur a terme durant el mes de març. Aquestes van ser: El taller titulat “Com fer un llibre” a càrrec de la Sra. Núria Bernaduca, bibliotecària de la Central de Biblioteques de Lleida i que va tenir lloc el divendres, 16 de març. Aquest taller, dirigit especialment La Conferència sobre el programa Proder en el món rural a Catalunya, a càrrec del Sr. Ignasi Aldomà, geògraf i professor a la Universitat de Lleida. Aquesta conferència o xerrada amb el Sr. Aldomà, que organitzada conjuntament amb l’Associació de dones Adoli i la biblioteca, va tenir lloc el divendres 23 de març i va tractar com a objectiu la recerca i la potenciació d’alternatives agràries en el medi rural i que són susceptibles de rebre ajuts. Després de l’exposició del tema, va prosseguir un col·loqui, força interessant, amb els assistents més interessats en el tema, apartat, doncs, que va permetre donar solució als diversos aspectes o preguntes que havien quedat pendents. Montserrat Espina
|
Dit així,
aquest objectiu sembla qui sap què. Però tot plegat va ser
un joc, un joc de mirar i comparar. I com les imatges seleccionades havien
estat triades intencionadament, aquestes, doncs, convidaven els espectadors
a jugar a descobrir quin era el vincle que les unia (tema, tècnica,
emoció que desperta...).
Aquest passi
de diapositives consistia en una selecció d’imatges que mostraven,
suggerien, feien pensar en un indret determinat, un país o una ciutat,
per com anava vestida la gent, pels aspectes climatològics que estaven
representats, pel tipus de vegetació i de fauna dibuixada o per
un determinat tipus d’arquitectura, de transport, d’aliments, d’objectes...,
etc.
Eva Virgili,
llicenciada en història de l’art i especialista en el camp de la
il·lustració, és professora d’aquesta assignatura
en una Escola d’Arts i Oficis a Barcelona. És també la il·lustradora
de diversos llibres, com per exemple “Cap de foc que s’ha exposat a la
biblioteca”.
No obstant això,
cal fer especial menció del gran èxit obtingut per part de
la nova secció de la biblioteca, la Secció de Vídeos
de la qual també s’ofereix el Servei de Préstec. I és
que qualsevol usuari de la biblioteca, presentant el seu carnet de préstec,
pot endur-se a casa qualsevol dels vídeos de la biblioteca i de
manera gratuïta (a l’igual que amb la resta de material; llibres i
revistes).
als alumnes de 4t Curs del Col·legi “El Sitjar”, va resultar molt
interessant. La Núria Bernaduca va fer un repàs de la trajectòria
del llibre al llarg de la història per passar després a confeccionar
un llibre model. Tots els nens i nenes van marxar molt satisfets després
de realitzar el seu propi llibre.
