Josep M. Folguera Bonjorn
 BARRET PICAT 125 - METEREOLOGIA

ELS APARELLS METEREOLÒGICS (10)

Com a cada número de BARRET PICAT i en la secció de meteorologia us presentem dos aparells meteorològics més. Cal dir que aquests seran els dos últims, per tant, donarem per finalitzada aquesta secció; però no us preocupeu que n’encetarem una de nova, encara per decidir. Així doncs, esperem que us hagi agradat aquesta secció; els dos últims aparells que explicarem, segur que els coneixeu o els heu sentit anomenar a la televisió. A llegir s’ha dit i fins aviat.

EL RECEPTOR DE SENYALS DE SATÈL·LITS METEOROLÒGICS (METEOSAT, GOES, GMS, NOAA, METEOR)
L’observatori meteorològic de Sort, disposa d’un sistema d’adquisició de senyals de satèl·lits meteorològics de la marca Dartcom, el sistema està format per un receptor de senyals de satèl·lit, un “interface”, una antena parabòlica pels satèl·lits geoestacionaris, una antena doble dipol per als satèl·lits polars, i naturalment un programa especial. No es pretén explicar les característiques tècniques de tot l’equip, però sí que es vol explicar la importància de les fotografies i com aquestes poden ajudar moltíssim a l’hora de fer un pronòstic de la situació meteorològica.

Utilitat de les imatges dels satèl·lits meteorològics
L’home s’ha passat la vida mirant els núvols des de la terra, i així ha aprés a reconéixer moltes característiques, especialment aquelles relacionades amb la seva experiència respecte al temps. Per apreciar la visió des de dalt haurem de considerar el temps des d’una perspectiva molt més àmplia. Podrem veure els núvols actuant com una tinta en l’aire, formant els mapes dels sistemes atmosfèrics, les grans espirals que anomenem baixes i anticiclons, les seves crestes i depressions rematades per cintes de núvols que posen de relleu els alts nivells dels cursos dels corrents d’aire que, a manera de grans rius d’aire, uneixen el temps d’una part de l’hemisferi amb l’altre.

Imatges visibles i infraroges
Les dues classes principals d’imatges utilitzades operativament són denominades VIS (imatges en la part visible de l’espectre) i IR (imatges preses en la part infraroja de l’espectre) que ensenyen la temperatura, tant en la part superior dels núvols, com en la terra o en el mar.

Les imatges VIS es poden rebre només preses quan la terra està il·luminada pel sol i, per tant només se’n pot disposar durant una part del dia. Les imatges IR es poden rebre a qualsevo hora i transmeten imatges en una part de la banda d’infrarojos que mostren la quantitat de vapor d’aigua present en l’atmosfera inferior:

Les regions molt humides apareixen de color blanc i les zones seques en negre. Les imatges presenten remolins i amples bandes d’ones a través del globus. Les zones seques estan associades amb l’aire en repòs de grans anticiclons. Mirant alhora les imatges VIS i IR s’obté molta més informació que amb una sola.

Ens podríem estendre moltíssim sobre aquest tema i com conèixer els núvols des del satèl·lit, però la millor manera és fullejar el llibre “Cloud Investigation by Satellite” by Richard Scorer 1986 i traduït al castellà per l’Institut Nacional de Meteorologia.

EL SISMÒGRAF
El sismògraf és l’instrument destinat a enregistrar les ones sísmiques, que es manifesten en forma de vibracions del terra. Es fonamenta en la inèrcia que presenta una gran massa que rau suspesa lliurement i que, per tant, resta immòbil mentre que el seu suport es mou solidàriament amb les vibracions del terra. El censor del sismògraf de Sort es troba a 1.200 m d’alçada i a 12 km de Sort. Tot el conjunt és propietat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya-Servei Geològic.

Esquemàticament podem dir que el sismògraf de Sort està format per un cilindre en l’interior del qual hi ha un pèndol. Aquest cilindre es troba enterrat en el sòl i està connectat a un sistema de transmissió que envia els senyals a la unitat central a Sort. A través d’un tambor amb paper tèrmic, una agulla va enregistrant les dades enviades pel censor. Aquest tambor dóna una volta cada cinc minuts i tarda 24h en omplir-se, així doncs, cal canviar la banda cada dia.

David Gispert Mata
Extret de la web de I’Observatori de Sort
(www.svt.es/meteosort)
 

correu electrònic
Pàgina anterior
Pàgina inicial
Pàgina següent
1