PETITS CAMALLARGS (III): EL BECADELL COMÚ I LA GAMBA ROJA VULGAR.

Continuant amb els camallargs petits, en aquest capítol tractarem dos ocells, certament poc coneguts a la nostra vila, el becadell i la gamba roja vulgar. El primer és un ocell de tolles, i que degut a la minsa abundància d’aquestes al nostre poble cal buscar-lo atentament. Pel que fa al segon ocell, la gamba roja vulgar, és un ocell de pas a les nostres contrades, fet que encara en fa més difícil la seva observació, de moment una observació ens permet presentar-lo des de BARRET PICAT.

Becadell comú (Gallinago gallinago):
Ocell característic pel seu bec llarg, sobretot en comparació al cos. Medeix uns 25 cm, i té la cua relativament curta. Tampoc les seves potes no són excessivament llargues per ser un camallarg. Té el dors ocre i la panxa més blanquinosa, pigallada fosca.

És un ocell que viu a basses, rius, aiguamolls i tolles. Els seus llocs predilectes a les zones humides on viu són sobretot les zones amb fang, més que no pas zones amb aigua, també en àrees amb vegetació abundant.

Tal com hem dit anteriorment, el becadell es caracteritza pel seu llarg bec, doncs aquest és l’instrument que l’ha especialitzat en trobar el seu aliment. Enfonsa el bec al fang per trobar petits invertebrats i llavors.

Per veure aquest curiós ocell durant les migracions i l’hivern, i sobretot cap a les zones properes al Segre i les seves basses circumdants. A Linyola podem observar-lo, durant les mateixes èpoques, però sense llocs concrets on trobar-lo, tot i que el podem veure amb relativa freqüència al reguer que travessa l’Estany d’Ivars, a les basses pròximes a l’Estany. És observable a les basses que hi ha cap al camí de Térmens, davant la Torre Calbet i en alguna tolla vora el Puig de Barret Picat.

Gamba roja vulgar (Tringa totanus):
Ocell d’uns 30 cm, de bec fi i no molt llarg i de color rogenc, tret de la punta que és negra. Té les potes llargues per poder caminar pels aiguamolls i tolles, remarcar el color de les potes de la gamba que són rogenques. El seu plomatge és pigallat amb tons brunencs, a l’hivern és més grisós.

Habita aiguamolls, basses, rius i tolles; hàbitat similar a l’espècie anterior. En aquestes àrees és observable en zones amb poca vegetació i poca aigua. Podem veure’l en camps inundats i basses de reg, ocasionalment, com seria el cas de Linyola. Com la majoria d’espècies del seu grup, els limícoles, s’alimenta de llavors i petits invertebrats que troba en aigües somes i fangoses.

A Ponent podem veure la gamba roja pràcticament tot l’any, tot i que es pot veure especialment durant els passos migratoris i a l’hivern. És molt poc freqüent durant el període de reproducció. A la nostra vila ha estat observat durant la migració, així l’única dada que en tenim és de la primavera del 95 moment que ha quedat congelat en una fotografia d’en Roger Guillem, també ornitòleg linyolenc i company de batalles. El lloc on han estat vistos diversos exemplars és sota la penya del Barranc en un camp entollat de purins. Cal tenir en compte el seu hàbitat per veure’l a Linyola, tot i que l’única dada que hi ha, surt del seu hàbitat normal (els purins porten grans quantitats d’invertebrats, fet que pot explicar la presència en aquest lloc).

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.