L’enemic del món occidental hem descobert –a l’estil Fu Manchu, o als dolents de la sèrie Bond– és un multimilionari, anomenat Osama Bin Laden. Ara els americans van al seu darrere i al mateix temps es carregaran a una secta anomenada Taliban, –que fent una interpretació del Coran– que castiga a les dones, no respecta els drets de l’home, destrueix monuments i crema biblioteques...

En el moment d’escriure aquest editorial, s’està bombardejant l’Afganistan i s’espera que aviat comencin els atacs per terra dels americans i de l’Aliança del Nord –uns homes que encara fan més por que els talibans a molta gent del seu país– i esperem que aviat es capturi al Bin Laden i així ens parlarà dels seus aliats fa uns anys de la CIA. El món musulmà està una mica esvalotat i es fa manifestacions arreu, i per les nostres terres s’ha posat de moda enviar com si fos broma, polvos talco, fentho passar per àntrax.

A casa nostra, la cosa com sempre. Si aneu seguint la política punt a punt us donareu compte que els dirigents del PSOE i el PP –el 80% dels vots de l’Estat – tenen una concepció unitarista d’allò que nosaltres anomenem Estat Espanyol i només ens volen per cobrarnos els impostos. I si protestem en diuen xantatge. Mentrestant els nostres polítics, de cara endins –em consta– ja veuen la situació, però de cara enfora, no volen trencar la baralla de cartes i fan com si no escoltessin res, i si no és aquest any, els de la “meseta”, ja canviaran l’any vinent, i sinó qui dia passa any empeny, i van tragant tots els “gripaus” que ens tiren al damunt. Finalment al Parlament de Catalunya s’ha vist la moció de la censura, presentada per Pasqual Maragall. A la fi, les coses continuaran com fins ara, ja que no ha prosperat, però el que no agrada a la gent, dels polítics, és que a la fi de la moció, els qui guanyaren i els qui perderen la moció, cadascú pel seu cantó, han celebrat el resultat, amb cava, com si es tractés d’una victòria.

A Linyola, s’ha donat un pas de gegant, CiU i AIPN, s’han assegut al voltant d’una taula per parlar de formar un govern d’unitat fins a les eleccions del 2003 i això és molt important, que els representants del poble s’escoltin i arribin a acords en benefici de tot el poble, és un avanç notable.

Per altra banda des de BARRET PICAT, hem postulat sempre que hem pogut per l’Escola El Sitjar, i que aconseguir millores per l’ensenyament és feina de tots, del Consell Escolar, de l’AMPA, de les empreses i cooperatives de la vila... però sempre ens hem deixat fora al Departament d’Ensenyament.

Volem fer una pregunta oberta al Sr. Ramon Alturo, delegat d’Ensenyament, quan es gasta el seu Departament en els edificis de les escoles de Linyola, anualment, i quines inversions ha fet el Departament d’Ensenyament en els darrers 15 anys en la nostra escola, i si més no des de la 1997, quan es presentà la proposició no de llei al Parlament, reclamant millores per l’escola. Creu que són les adients? Esperem una resposta. Als coles d’elit de l’Opus, amb les seves fundacions per desviar els diners que cobren, encara deuen comptar els milions que els heu donat...

Barret Picat, novembre de 2001