«Hui és dissabte! I no hi ha col·legi! I tinc tot el temps que vulga per a dormir!» —Vaig pensar tot content. Però l’alegria em va durar poc. Ma mare va entrar i em va dir:

—Desperta’t, que ens n’anem a València a comprar.

En sentir-ho, em vaig horroritzar, pensant el dia que m’esperava anant amb els meus pares a València; perquè anar a València vol dir entrar a totes les tendes per comprar una montonà de coses, i, jo, com cada volta que anem, morir-me d’avorriment.

Fent cara de pocs amics, li vaig preguntar a ma mare:

—Mare, per favor, em puc quedar a ca la meua iaia Carme? És que tinc moltes ganes de veure Xiqui i Neus (són les meues gosses).

I ma mare em va sorprendre quan em digué:

—Estàs segur de no voler vindre? Ja veus quina pregunta em va fer!

—Sí, mare, sí, que fa molts dies que no veig els iaios.

—Va, viste’t i et portarem.

I vaig sentir un gran alleujament de no haver d’anar amb ells. Pareixia que eixe dia tot m’anava a eixir bé.

Vaig arribar a ca els meus iaios i vaig jugar amb les meues gosses, molt a gust, fins a l’hora de dinar. Com sempre, la meua iaia em preguntà què volia per dinar. La meua mare diu que la meua iaia em malcria massa. Potser té una mica de raó, però, a mi, m’encanta que m’ho consenta tot.

—Què vols que la iaia et faça per dinar?

—Mmm, doncs, arròs a la cubana.

Eixe dinar m’agrada moltíssim, però ma mare no me’l fa mai. Diu que no té gens d’aliment. I, a mi, que més me té, si m’agrada.

—Ah!, iaia, fes-me natilles de postre.

—Uei, fill, la iaia no en té, però pots anar a ca Juanjo (és la tenda que hi ha al costat de ca la meua iaia), i comprar-ne.

—I em puc comprar una llepolia?

—Clar que sí home. Però per en acabant de dinar.

—Gràcies iaia.

I l’ignorant de mi, va anar pensant que de seguida estaria de tornada a casa. Què equivocat que estava!

Quan vaig entrar a la tenda, hi havia una dona, que Juanjo estava despatxant. Jo vaig dir:

—Bon dia.

—Bon dia —em contestaren tots dos.

De seguida, vaig sentir que s’obria la porta i entrava en aquests moments Paquita «la sampa» (una veïna de la meua iaia). Que només veure’m va dir-me:

—Xe, que hui ets d’aquest poble?

—Sí, vaig a dinar a ca la meua iaia.

En aquests moments, la dona que estava comprant va girar-se i li va dir a Paquita:

—Este xiquet de qui és? 

—Xica, no el coneixes? Nét del Manyo i Carme, «la sis dits» (així coneixen els meus iaios al poble).

Va contestar-li Paquita:

—De la filla que està a Barcelona?

—No, dona, no, de la xicoteta.

—Sí que és veritat que no ho pot negar. Té tota la cara de sa mare.

—Això ho dius perquè no coneixes son pare.

—La veritat és que no.

Plegats a aquest punt, sincerament, ja no sé segur com continuar la conversa, perquè van estar parlant de mi, van traure’m paregut de tota la meua família, i damunt el tender en comptes de despatxar-les entrava en la conversa. Quina ràbia em feia tot allò. Si jo sols volia unes natilles.

Vaig tornar a sentir la porta i, quina alegria!, era la meua iaia! Venia a salvar-me! O almenys això pensava jo.

—Això, com és que tardes tant?, el dinar és a taula —va dir-me. Però no hi hagué ocasió de contestar-li.

La dona se m’avançà dient-li:

—Carme, no sabia jo que tenies un nét tan fadrí. Estàvem comentant Paquita i jo a qui se li assemblava.

Aleshores la meua iaia va entrar en la conversa, i jo que creia que anava a salvar-me. Tot al contrari: encara em va traure paregut, a més a més, amb els meus altres iaios, amb les meues ties, i jo que sé amb quanta gent més. Allò encara va durar una bona estona més.

Total que tot va acabar que em vaig menjar el dinar quasi gelat i al final em vaig quedar sense llepolia, perquè qualsevol es recordava d’ella, després de tan de rotllo. Això sí, les natilles me les vaig menjar. Però si ho haguera sabut, de veres que m’hauria menjat una taronja.

Sergi
Benaguasil
(País Valencià)
 

PROPERES ACTIVITATS D’ANIMACIÓ A LA LECTURA

La biblioteca Salvador Espriu ha endegat el nou curs escolar –i com ja va essent habitual– amb la programació d’un seguit d’activitats d’animació a la lectura que tot seguit us detallarem.

* S’ha començat el mes d’octubre amb un curs d’història, concretament d’història de Catalunya.

I és que sabedors que “l’Associació Conéixer Catalunya (ACCAT)” està realitzant un seguit d’iniciatives per promoure la història i la cultura catalana i que, avui per avui, està desenvolupant la campanya “Conèixer la Història” que es centra en organitzar cursos divulgatius gratuïts sobre aquest tema i dirigits tant a entitats i associacions com a administracions locals, des de la biblioteca va anar creixent l’interès per portar un d’aquests cursos a Linyola.

I amb la col·laboració conjunta de l’Associació de dones Adoli (especialment amb la que fou la seva presidenta, la Sra. Paquita Vergé, a.c.s. i que trobarem molt a faltar), es va organitzar el Curs d’Història de Catalunya que es tracta d’un curs introductori al tema, de caràcter presencial, amb diàleg i participació, amb materials visuals i amb el dinamisme de les joves professores.

Seran, al final, 7 sessions de 2 hores cada una i esperem que tal i com diu en Josep M. Figueres, director dels Cursos d’Història de Catalunya, “siguin una porta oberta, una invitació a augmentar el coneixement de les arrels mil·lenàries de l’ahir i una invitació també a la reflexió i a l’anàlisi sobre el demà que s’aspira a construir en l’harmonia de la justícia i la llibertat”.

Paralel·lament al curs, la biblioteca va mostrant el seu fons de bibliografia sobre història de Catalunya, bé sigui mitjançant exposicions monogràfiques o bé guies de lectura, seguint les pautes cronològiques dels professors ja que en cada una de les sessions esmentades es tracta una època de la història determinada i que lògicament va ascendint cronològicament parlant.

* A continuació, i a mitjans de novembre, tindrà lloc una exposició, també sobre història, però aquesta vegada sobre els Canals d’Urgell.

En aquesta ocasió, es pretèn potenciar i donar a conèixer una de les seccions de la biblioteca pública, la Col·lecció local. Aquesta secció ha de recollir per a conservar però també per a difondre els materials publicats referents a la localitat o a la comarca, tant d’èpoques passades com de l’actualitat i en tots els formats i suports.

Així, la Central de Biblioteques de Lleida ha organitzat conjuntament amb les biblioteques públiques de l’àrea dels Canals d’Urgell, una interessant activitat de promoció de la lectura amb l’objectiu bàsic de donar a conèixer la realitat històrica i econòmica del Canal d’Urgell.

Conseqüentment, la biblioteca oferirà l’Exposició “L’Aigua, la Terra, la Gent: El Canal d’Urgell i Domingo Cardenal a les Biblioteques públiques de les comarques de Lleida” del 15 al 29 de novembre i que haurà itinerat enguany per un total de 13 biblioteques públiques dels municipis de: Mollerussa, Balaguer, Tàrrega, Borges Blanques, Artesa de Segre, Agramunt, Bellpuig, Juneda, Bellvís, Bell-lloc, Linyola, Palau d’Anglesola i Torregrossa.

I complementarà aquesta informació l’edició d’una Guia de Lectura, que mostrarà els fons documentals que sobre aquest tema, es poden trobar actualment a la Secció de la Col·lecció Local a les diferents biblioteques de les terres de Lleida.

I deixarem, de moment, de banda les activitats previstes pel mes de desembre i finals d’any esperant ressenyant-les en el proper número de la revista local BARRET PICAT.

Montse Espina