Josep M. Folguera Bonjorn
 BARRET PICAT 128 - EL RACÓ VERD

ELS OCELLS DE LINYOLA

PETITS CAMALLARGS (IV):
LA GAMBA VERDA I LA XIVITA

Els petits camallargs continuen sent objecte d’aquesta secció, les últimes observacions ens permeten donar proves d’una espècie a la nostra vila, la gamba  verda. Aquesta espècie ha estat observada en una petita basseta aquest passat setembre del 2001 i per primera vegada documentada a Linyola.

Pel que fa a l’altra espècie d’aquest capítol, la xivita és un ocell corrent en basses de reg on pugui gaudir de relativa tranquil·litat; és fàcil de veure a Linyola si se sap trobar els llocs concrets.

Gamba verda (Tringa nebularia)
Ocell característic per les seves cames llargues i la seva mida mitjana (uns 30 cm), a més del llargarut i lleugerament corbat bec. El cap i el coll són ratllats de gris marronós i les ales són plenament grismarronoses. La panxa és blanca com l’esquena. El color que li dóna nom és el verd, color del qual en té les potes i el bec, tret que distingeix la gamba verda de la gamba roja vulgar (capítol anterior).

Com la majoria dels petits camallargs, viu en basses, rius, aiguamolls i tolles. És un ocell adaptat a les zones enfangades on el cos que té li permet trobar el seu aliment. La dieta d’aquest ocell és sobretot invertebrats que troba a les tolles, i també llavors.

Aquest ocell és observable a Ponent durant les migracions i l’hivern. A Linyola, la gamba verda ha estat observada diversos dies durant el mes de setembre a la zona de Barret Picat, en una tolla d’aigua de pluja i purins. Esperem poder rebre més visites d’aquest ocell a la nostra vila.

Xivita (Tringa ochropus)
Ocell nerviós d’uns 23 cm, amb el dors i les ales fosc pissarra, l’inici de la cua (el carpó), blanc; el coll és ratllat fosc i la panxa blanca. El bec no és tan llarg com el de la gamba verda, les potes són com a petit camallarg que és, llargarudes.

Desenvolupa la seva activitat vital en rius, aiguamolls, llacs, reguers i rierols, i basses de reg. El seu aliment no es diferencia de la resta de petits camallargs (limícoles), així parlarem de llavors i invertebrats que troba en els aiguamolls i basses que habita.

El temps ideal per veure aquest ocell a les comarques de Ponent és des de la tardor, tot l’hivern i fins a la primavera. A Linyola el podem veure ja a finals d’agost fins al març o abril. La xivita és fàcil de detectar pel seu soroll quan fuig espantada d’alguna bassa de reg. Si volem observar xivita haurem d’anar a buscar-la a les basses de reg com la Bassa de la Torre Calbet (Barret Picat) o bé a les basses que hi ha als voltants de l’Estany d’Ivars.

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.
 

correu electrònic
Pàgina anterior
Pàgina inicial
Pàgina següent
1