Després d’una primavera passada per aigua, ens ha arribat l’estiu amb un cop de calor sobtat, però acompanyat per uns partits de futbol dels quals només veiem al vespre, els gols que s’han marcat, i han coincidit amb la recollida de notes i inici de vacances dels estudiants, l’obertura de les piscines i les primeres sortides a la platja i tothom a la recerca d’un aixopluc que l’amagui del sol i au! a esperar les festes de l’estiu...

Mentre s’espera que un dia o altre s’obri la variant al trànsit, ja hi comenta a haver els primers moviments dels polítics a la recerca d’uns candidats amb els qui puguin fer una candidatura per a les eleccions municipals de l’any vinent, i que el poble en general, espera que hi hagi novetats –cares i idees noves–..., mentre la pagesia en general, continua discutint –crec que ja s’han dit totes les paraules possibles– sobre la concentració parcel•lària i la societat en general parla del Sr. Vilanova i va veient com continuen les obres a la vila i el pas –ara em quedo, ara marxo– dels immigrants i com cada cop hi ha més jovent que busquen el seu futur fora vila, a la recerca de treballs i millors sous, sort que un dia o altre es farà un polígon industrial, prop de la variant... sí, per poc que ens hi esforcem trobarem la gent que pot conduir la vila fins a noves metes, pròpies del segle XXI.

A l’estat espanyol falten dos anys per les eleccions generals i ja està clar que ens tindrem d’acostumar a veure un Aznar, prepotent, ratllant gairebé a un dictador, que s’atreveix a discutir al Tribunal Suprem, menysprea a les minories, insulta als qui discrepen d’ell, siguin universitats, sindicats... i munta campanyes desacreditant als que no el segueixen, com els bisbes o el nacionalisme basc.

Mentre a Catalunya, a part de la primera pedra del canal Segarra-Garrigues, la política que s’està fent, als ulls del poble fa fàstic. I sense proyectes engrescadors, i amb el poble desarmat i adormit, l’abstenció farà estralls en les properes eleccions.

Barret Picat, juliol  de 2002