“En el mundo de las mentiras, cuando alguien habla con verdad genera un impacto que no se puede lograr ni con todos los medios tecnológicos. Aquí radica la fuerza, no sólo de ese alguien que habla con verdad, sino de los medios alternativos”. (Colectivo La Guillotina).

Vull agraïr les col.laboracions publicades a BARRET PICAT per Natàlia Etuarras, Caterina Miramar, Dora Allada i Carles Ronda, entre altres, perquè són tot un homenatge a la paraula i al pensament lliure. Per molts anys!

Un eurociutadà
 

Cites i paraules que fan referència la pessimisme i a l’optimisme humans:

—“El conformisme és la forma moderna del pessimisme. (Antonio Escohotado).

—“L’optimisme és paralitzant”. (José Saramago).

—“De la mateixa manera que en democràcia tot no val, voler ser positius al preu que sigui tampoc no val”. (J.Borda).

—“Un pessimista és un optimista ben informat”. (Mingote).

—“El nostre temps recorre a succedanis molt transitoris, sense fonaments. La manca d’esperança, d’entusiasme i de sa desacord amb el que hi ha és el principal mal de la nostra societat. (Antonio Escohotado).

—“L’ optimisme sovint revela una apatia, una letargia de tot sentit moral”. (Jean Marie Guayau).

Cap ideologia de poder ni gairebé cap religió us deixarà pensar pel vostre propi compte; tingueu això sempre molt present. Pensar és molt més que un plaer, i per això mateix és atacat i censurat.

Joan Borda
 

Els ciutadans de les Terres de Ponent no tenim les infraestructures bàsiques que ens permetin desplaçar-nos en tren a qualsevol dels punts cardinals, sense que això suposi una odissea interminable. Posem per cas, les dues vies que van a Barcelona, la de la costa i la de l’interior, pateixen gravíssimes mancances —sobretot la segona — que els habitants dels pobles no es cansen de denunciar sense que ningú no els faci cas. Les estacions fan pena, les vies estan abandonades i els combois són autèntiques carraques.

La tarda del dilluns 30 de setembre, per exemple, els viatgers que, des de les Borges Blanques, volíem arribar en tren a Vilanova i la Geltrú o Barcelona vam trigar unes dues hores més de l’horari previst. No cal dir que ningú no ens va informar dels motius de la trigança: ens ho vam trobar com un fet consumat, com si poguéssim perdre tot el temps del món. No és un cas excepcional i no hi valen més excuses. ¿No serveix la planificació per preveure qualsevol eventualitat? ¿Va gaire bé una societat incapaç de garantir que els seus ciutadans arribin a l’hora amb els transports públics?

Caldria que els representants polítics viatgessin sempre en transport públic. Així, entre d’altres descobertes sociològiques, s’adonarien que les comarques de l’interior tenen dèficits enormes en aquest àmbit (la xarxa d’autocars —una mena de simulacre de servei viari de gestió privada— és insuficient i cara per al viatger). El tren d’alta velocitat tampoc no resoldrà, ni de bon tros, el problema de fons, ja que no anirà acompanyat d’unes bones connexions territori endins. ¿Hem de recordar, de nou, que una xarxa ferroviària de qualitat treballa a favor del medi ambient, la descentralització geogràfica, l’equilibri demogràfic o la mobilitat dels qui tenen pocs recursos?

FFB
 

Hom no pot interpretar l’ Euro de cap més manera que amb una formació contínua. De fet, ja fa anys que en corren i es necessita les següents característiques:

—Bon nivell cultural, preferentment amb estudis universitaris.

—Parlar un mínim de dues llengües estrangeres.

—Viatjar bastant... amb un mínim d’un parell de viatges a l’estranger a l’any. (Tenim Andorra i França a menys de dues hores, molt immigrant, etc...). Ho nodreixen fires o compres, idiomes, negoci, família, cultura...

—Coneixements sempre actualitzats: Internet, modes, nous edificis...

—Alguns hobbies....

Sembla molt difícil però no ho és. Sempre és com a conseqüència de les apostes de joventut. Els obstacles es fan més petits en anar logrant els objectius: idioma, nivell cultural, treball, etc... Hom solament recomana als pares que agafin un mapa, coloquin un compàs damunt de Linyola i facin una rodona, ex. 30-40 Km –en cotxe n’hi haurà alguns més– i durant uns anys visitin algunes festes, fires, exposicions, finques, edificis, innovacions, etc... Només fer això, ja crea infraestructura i preparació. Sempre hi ha un viatge més llarg. Abans de realitzar viatges llargs cal assolir bona preparació. Linyola sempre va al darrere. Parlant de petites crisis arriben més tard o quan ja han passat. Gaudim d’uns coneixements quelcom inferiors, menys infraestructures culturals i fem menys coses. Sumat tot crea alguns problemes, tot i que el poble sembla ennoblir-se.

Caldria algun organisme o associació que es dediqués a fer més cursets. Els diaris ens deixen a molt menys d’un 50% si ens comparem amb altres països europeus. Que hi hagi més del doble de base o plantilla en una activitat i que tingui, en alguns casos, el doble de preparació ens deixa molt enrere. Seria necessari algun intercanvi local amb un altre país i millorar-nos. Parlant d’agricultura mateix (ex. Raïm del penedès) s’han proposat en un parell d’anys augmentar un grau o dos el contingut del vi. Del contrari memysprear-lo, no comercialitzar-lo, arrencar la vinya.

Robert Bonjorn Duart