En l’exposició “Cristòfol, àlbum de dedicatòries” a la sala municipal d’art Leandre Cristòfol de la ciutat de Lleida (estiu 2002) s’hi va exposar un manifest cultural de l’any 1934. Atès que hi hem trobat alguns punts de contacte amb aquell altre manifest titulat “A la cultura del
melic... i de les bones digestions” (Barret Picat, núm 121/setembre de 2000) és per això que us el transcrivim. Primer la cultura.

Joan Borda.

MANIFEST
- Lleida cultural: el mot cultura tan sovint emprat i no menys prostituït, ha tingut tanta de circulació pel “snobisme” dels prohoms que l’han pronunciat, que, parlar avui de cultura 
a la nostra ciutat, equival a defecar-se en públic. No obstant l’abast i significació enorme que la paraula aquesta inclou, ací qualsevol analfabet la duu a les butxaques dels pantalons... És a dir, de la il·lusió a l’alta realitat, hi ha una distància tan grandiosa, que solament un astrònom seria capaç d’apreciar-la.

- Denunciem l’Ajuntament! constituït de mentalitats prehistòriques per a captar qualsevol neguit d’enlairament pur, és: un equip d’ineptes, estults, incapacitats vergonyants per a resoldre un problema de transcendència i significació artística, que solament amb favoritisme barroer poden atacar els nostres pedants i inútils, flamants regidors de cultura.

- Personalismes: en les aigües brutes de les latituds aquestes, naturalment, només s’hi troba en l’element llur tot l’infecte. Les campanyes especialment artístiques, de subversitat conscient i de veritable contingut, han assegurat una posició incòmoda als rebels iniciadors i propulsors.

Amb tot l’aplom, però mancats d’hipòcrita modèstia, així ho constatem els signants del manifest present –els únics que hem evitat el ridícul fora de casa– fins avui són aquests impúdics petulants. I invitem a una demostració contrària i públicament, a les nul·litats literàries i plàstiques d’ací, amb pretensions d’incompresos. Els demostraríem llavors les judicacions que de valors nacionalment reconeguts, n’hem rebut proves.

- Subvencions: les que atorga la grollera ignorància, en la Comissaria i l’Ajuntament del Segre, mantes vegades, sense brúixola estan acordades, en concubinatges d’aquella política ultra-infamant i en temps passats acostumada, no pas als mèrits i possibilitats que puguin concórrer en el sol·licitant més o menys dotat.

Darrerament a una negació artística, se li ha lliurat la quantitat de cinc-centes pessetes perquè perfeccioni els estudis, quins? A un idotat com aquest que al·ludim, voldríem que fes l’aparició amb el bagatge de geni en gestació que li hem vist, a Barcelona o en un Madrid, com ja haurem realitzat alguns de nosaltres, i després que ens demostressin els “mecenas” (amb diners dels altres), si veritablement estem desbarrant. No fos cas que les ratlles aquestes, les cregués algú motivades pel despit. Voldríem exhibir a la gent la imbecil·litat manifesta dels inspiradors, per medi de l’aliena solvència, envers la disposició incivil pastada en el Departament de Governació del provincià i tronat Casal, on s’ha fet efectiu l’antidemocràtic acord.

- Síntesi: anunciem pel Nº 0 de la Revista “ART”, la nostra posició, en un blasme resum i dirigit violentament a les persones (?) prohoms, buits, als quals cridarem pels seus noms respectius per posar-los en evidència i que avui amb tota la barra, encara, pasturen en la desventurada Lleida actual.

Lleida, febrer del 1934.

Magí Brossa, músic; Leandre Cristòfol, escultor; Enric Crous, dibuixant; Antoni G. Lamolla, pintor; Josep Viola, literat.
 

• “Si el silencio cotizara más que el oro...” (Joaquín Sabina i Fito Páez).

• “Certament, el soroll i la pressa són la descomposició; la descomposició d’un sistema de valors –i de relacions– tremendament obscè (negador) i caduc (negatiu)”. (J. Borda).

• “Cal globalitzar el progrés social i universalitzar els drets humans”. (Fòrum Social de Barcelona, 2001).

POEMA

Jo tenia moltíssima pressa.
Tu tenies molta pressa.
Ell/a tenia pressa.

Nosaltres teníem moltíssima pressa.
Vosaltres teníeu molta pressa.
Ells/es tenien pressa, moltíssima pressa.

Joan Borda
 

Nadal amb els més petits

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Secció infantil

Contes
— Andreae, G. Les Girafes no saben ballar! Montena, 2001.
— Gliori, D. La Flassada de la Flora. Montera, 2001.
— Gondek, H. Qui viu a la granja? Montena, 2001.
— Hirono, T. La Bruixa diminuta. Joventut, 2002.
— McKee, D. El Concert de l’Elmer. Montena Mondadori, 2001.
— Price, M. Contes per jugar. Montena Mondadori, 2001.
— Steer, D. Hola! Petits dinosaures: vés alerta amb els dinosaures. Cruïlla, 2001.

Imaginació infantil
— Brezina, T. El Fantasma del camp de futbol. Cruïlla, 2001. (Un cas per a tu i la Penya dels tigres; 2;1).
— Brezina, T. La nit de les mòmoes. Cruïlla, 2001. (El Cau de la por; 10).
— Briongos, A.M. L’Enigma de la Pe Pi. Cruïlla, 2001.
— Farré, L. Endrapallibres. Cruïlla, 2001.
— Masters, A. La Torres negra. Cruïlla, 2001.

Matèries infantils

Religions – Llibres per a infants
— Déu té més d’un nom. Claret, 2001.

Treballs manuals - Llibres per a infants
— Guillaume, V. Creant disfresses amb els més petits. (Zendrera, Zariquiey, 2000.

Personatges literaris – Llibres per a infants
— Salvà, F. Personatges mítics: història i ficció. Salvatella, 2002.

NOVETATS VIDEOTECA
Barbie y Respunzel
La bella y la bestia (Reed)
Miliki
Peter Pan 2
Stuart Little 2

HORA DEL CONTE
Contes de Nadal amb Meritxell Morera
Lloc: Biblioteca Salvador Espriu
Dia: Dimarts, 24 de desembre.
Hora: Les 12 h del migdia.

Com cada any, us ho passareu molt bé! No hi falteu!!
Des de la Biblioteca, bones festes i venturós 2003

Montserrat Espina