En els últims anys s’han construït centenars... milers de pantans en les Terres de Ponent. S’han fet amb la idea de regar només de dia, per degoteig, etc... Algú els aprofita per a pescar amb minsos resultats. Pateixen greus problemes:

—Fortes gelades a l’hivern.
—Poca aportació d’aliment.
—Temps i lloc de cria.
—Etc...

Les solucions són vàries i hom se les planteja de la següent manera:

“S’ha de tenir un parell o tres d’aquaris a casa per a cria i l’engreixament fer-lo en els pantans des de primavera a tardor”.

Tot i així la situació sembla molt precipitada, tenint en compte que alguns peixos viuen alguns anys o tarden més d’un any en créixer.

Cal cercar animals fàcils de reproduir i de creixement ràpid. Crec que els crancs en són un bon exemple, car es podrien assolir dues engreixades a l’any sense comptar l’hivern.

Passos a seguir:

—Comptar o construir un nou pantà (alguns poden deixar de funcionar amb els nous regs).
—Decidir si és viable l’explotació, sembla que econòmicament sí.
—Informar-se i fer una petita investigació: llibres, pescadors, aquaris, documentals, etc...
—Instal.lació com a hobbie d’un parell d’aquaris.
—Elecció del tipus d’explotació. En principi només cal que sigui d’aigua dolça.
—Provar-ho.
—S’hauran d’alimentar quelcom; per ex. deixalles de casa: molles de pa, deixalles de fruita, etc....
—En cas de resultar viable econòmicament, perfeccionar-ho: calen plantes aquàtiques, nous tipus de menjar, etc...

Un pas previ és que tothom qui té un pantà, gaudeixi d’un aquari o n’exhibeixen en locals públics.

Hom s’afigura que hem de passar d’una cultura de la terra a una doble cultura de l’aigua-terra.

Robert Bonjorn i Duart
 

Sr. Director:

M’adreço a la Col.lectivitat de Regants núm. 5 amb les següents preguntes:

1.- Comptant tot el que fa referència a l’aigua... Derrama, Casa Canal, Pantà de Rialb, Pantà d’Oliana, Regadors, etc... Quant paguem per hectàrea?
63 ¤/Ha.: Casa Canal de Mollerussa (inclou pantà de Rialb i d’Oliana i totes les despeses restants fins que arriba l’aigua a Linyola i les seves sèquies).
31 ¤/Ha.: Col.lectivitat nº 5.
94 ¤/ Ha ....Total.

2.- I quan paguem per jornal?
94 ¤/ha. L’hectàrea dividida per 2.34 j. dóna 40,17 ¤ per jornal.

3.- I quan paguem per m2?
94 ¤/ha. Dividit per 10.000 m2 dóna 0,0094 ¤ per m2.

4.- i quan paguem per m3?
94 ¤/Ha. Dividit per 9.000 m3 dóna 0,11 ¤/m3

5.- A quan resultaria amb els nous regs?
No responen. Al Canal Segarra-Garrigues pagaran a 5,6 PTA/m3. Si solament és recolçament a 2,8 PTA/m3 .(Informació: “La Mañana”).

6.- Està previst estalviar aigua amb els nous regs?
Estalvi previst amb el nou reg: 10%.

Amb la quantitat de festes i activitats que es desenvoluparen durant l’estiu... i després sembla tot parat.

Un progrès mínim i mig d’un 8% anual ha des ser? Entre la suma d’alguns aspectes: Salari, propietat, cultura, oci... o només salari. Alguns pensen que s’ha de millorar en tot un mínim i mig d’un 8%.

Els diaris de la Llar de Jubilats segur que són els més amortitzats del poble, no paren un sol moment, després biblioteca, si algú llegeix un diari endarrerit i en últim terme fan cap a alguna casa o granja.

Quasi totes les fires en locals coberts, pessebres vivents, etc... estan insuficientment il.luminats. Caldria, a ser possible, poder fer fotos sense flash.

Robert Bonjorn i Duart
 

La revista BARRET PICAT ha de fer el relleu generacional. Ha viscut èpoques i adversitats diverses. Hi ha intervingut col·laboradores i col·laboradors molt variats. Ha aconseguit d’arrribar als 135 números. Ara, tanmateix, es troba en un atzucac. Necessita gent jove amb empenta i coratge, amb la sang calenta, per dur-la endavant. Tot el jovent que té inquietuds culturals, que es dedica a les humanitats, que té ganes d’escriure, de participar en la vida pública, hauria d’apuntar-se, sense por, a la revista del poble. Si no, a les portes dels 150 números, és possible que BP desaparegui en una lenta agonia. Una obra cultural de tanta durada no pot desaparèixer així com així.

No solament aquest jovent hi hauria d’intervenir, sinó que hauria de preparar-se per prendre’n el relleu anys a venir. I hauria d’intentar d’acomplir tots els projectes i els somnis que BP no ha pogut atènyer mai. Caldria reorganitzar els continguts de la revista, recuperar algunes de les plomes que hi ha escrit, ampliar el ventall de col·laboracions, introduir seccions noves, dinamitzar-la com en els seus millors anys. Caldria recuperar encara molta memòria perduda, refer els camins de la història del poble, estudiar-ne els diversos aspectes que el conformen (la societat, l’economia, la pagesia, etc.). Caldria que tornés a ser un motor de propostes, d’idees, una veu crítica, combativa, polèmica, que oferís alternatives i que obrís noves vies per a millorar la cosa pública.

Joves! Deixeu-vos d’històries. Fullegeu de cap a cap els volums enquadernats de BP que es troben a la biblioteca del poble. Veureu que l’obra que ha fet BP no és en va. Més i tot. Potser us meravellareu del que ha atresorat durant tots aquests anys. Moltes vegades a cop de polèmica encesa, salvant totes les eventualitats i els entrebancs més adversos. Atacada per uns i per altres, vexada per uns i per altres, BP ha aguantat el tipus durant 135 números. Amb alts i baixos, és clar. I amb una opció, cal reconèixer-ho, de vegades possibilista –tan discutible com vulgueu– que, tot amb tot, n’ha garantida la supervivència en els temps difícils.

Molts han volgut –o voldrien encaraveure- la morta i enterrada, perquè no admeten la crítica ni saben com fer ús del dret legítim de rèplica (potser perquè no poden). En comptes d’escriure a les mateixes pàgines de la revista una resposta enraonada, oberta a la discrepància i al debat més o menys civilitzat, prefereixen: 1) insultar d’amagatotis i dimonitzar els qui han gosat d’opinar i qüestionar la realitat tal com ells la veuen, 2) malparlar sense llegir res i escampar rumors i estirabots per desacreditar sense arguments. I és que n’hi ha molts que s’estimen més de fer gestos de desaprovació grandiloqüents, carregats de la raó dels ignorants, en comptes d’argumentar el per què de les coses.

Uns i altres han titllada BP de tots els colors més bruts de l’Arc de Sant Martí dels insults, però la revista ha resistit fent totes les filigranes possibles i impossibles, confessables i inconfessables. I, de totes totes, amb més o menys encert, amb menys ambició del que caldria, ha continuat fent labor de cultura. De la cultura que es pot fer a Linyola. I això en un poble que, en general, fa gal·la de la seva ignorància i que sembla que té una mala fe congènita! I encara com que, ara, una colla de joves valents –ai, i com els ho agraeixo!– pinten de surrrealisme felí la immobilitat somorta del poble! Joves, el futur és vostre!

Comptes fets. Quina obra cultural ha tiingut, a Linyola, una durada tan important com BP? Per què, doncs, els joves no recolliu el llegat de BP i, fent bullir l’olla amb l’equip de redacció resistent, rejoveniu la revista de cap a peus? No és sobre l’obra feta, sobre el que ens és llegat, que es pot fer un salt endavant? Penseu-hi!

Una ànima com una altra