un militar mataroní en la guerra de Cuba. Per Jaume Vellvehí i Altimira. El desembre de 1874, el general Martínez Campos encapçalà un cop d'Estat a Sagunt proclamant Alfons XII com a rei d'Espanya, iniciant-se així el període de la Restauració. La restitució de la monarquia borbònica fou rebuda amb especial satisfacció pels sectors conservadors catalans. El 1875 s'aixafà la darrera insurrecció carlina, que pel gener havia afectat Mataró amb l'atac dels carlins, i que el novembre havien atacat Vilassar de Dalt. El 1876 hi haurien les primeres eleccions generals a diputats a Corts amb sufragi censitari. Entre 1875 i 1877, l'alcalde de Mataró fou el conservador Pelegrí Gallifa i Peris. Aquest entorn polític és el que es vivia a Mataró quan Francisco Puig inicià el seu servei militar. Francisco Puig i Fort va néixer a Mataró el 16 d'agost de 1856 fill de Domingo Puig i Torrens i Maria Fort i Flotats. El 19 de febrer de 1877 iniciava el servei militar a Lleida on va romandre fins el 29 del mateix mes quan embarcà cap a l'illa de Cuba on no arribava fins al 10 de maig. Començava així la seva particular "Aventura Americana". Va viure de ben a prop la primera de les grans revoltes independentistes cubanes que fou vençuda militarment el 1878, signant-se el conveni de Zanjón que posava fi a deu anys de lluita de guerrilles. De fet però, la calma durà ben poc doncs l'any següent començava una nova fase de la revolta i que s'anomenà "la guerra chiquita" per haver estat sufocada el juny de 1880. El setembre de 1881 el mataroní es va llicenciar retornant a la península. Amb tot però, Francisco Puig volgué reenganxar-se i així, a principis de 1882, és a la "Caja de quintos" de València en l'espera d'embarcar. Finalment salpa en vaixell des de Cadis i arriba a l'illa de Cuba a darreries de maig del mateix any, ara però amb el grau de 2on caporal per elecció. En el seu expedient militar no consta cap fet destacable durant aquests primers anys de militar professional a Cuba, alguna malaltia lleu i algun premis, sense abandonar l'Illa però. Durant aquests anys va estar en el Regimiento de Caballeria Milicias de Matanzas. El 1883, per antiguitat, és primer caporal, i el 1887 sergent segon. És a partir de la dècada dels noranta que el seu expedient comença a reflectir la situació de la, per ara, colònia de Cuba. El 1891 és sergent i està destinat a la guarnició del poble de Palma Soriano. El 10 de juliol, arrel d'una patrulla que conduïa per Santa Rosa de bandolero pardo, va capturar el líder independentista Marcelino Almenara. Els independentistes cubans havien adoptat la tàctica de guerra de guerrilles i comptaven amb el suport soterrat dels nord-americans. El 1895: Viva Cuba libre!. A partir de 1894, la situació es va agreujant cada cop més i es comença a entreveure l'esclat d'un conflicte armat de molt més altes proporcions que fins llavors. A finals d'any, el govern espanyol va elaborar un darrer pla de reformes per Cuba, que representava un punt de transició entre els desitjos del govern i els dels representants de l'illa. Així, el 13 de febrer de 1895 el Congrés aprovà les noves reformes que, malgrat tot, no evitaren que el 24 de febrer, a Baire, el líder independentista José Martí, que s'havia proclamat president de la República Cubana, donés la consigna d'aixecament armat amb el crit de "Viva Cuba libre". Els aixecaments es generalitzaren arreu de l'Illa: a Holguín, a Guantánamo i en la província de Matanzas. Entre tant, Francisco Puig, ara segon tinent per antiguitat, continua de guarnició a Palma Soriano amb una dotzena de soldats a les seves ordres. El 6 d'abril els insurrectes ataquen la guarnició: "...encontrandose con doce hombres a sus ordenes en dicho destacamento, fué atacado éste por numerosa fuerza enemiga que trataba a todo trance de apoderarse del cuartel lo que no consiguió siendo rechazada en absoluto y haciéndoles bastantes bajas contandose entre ellas la del jefe de la partida, cogiendoles además armamentos e infinidad de efectos." (1) L'eficaç actuació en aquesta acció li va valer la concessió de la Creu de 1a. classe del Mèrit Militar amb distintiu vermell. El 19 de maig moria en el combat de Dos Rios el líder cubà José Martí. Fins l'agost d'aquell any va continuar en operacions militars per la província de Santiago de Cuba i canvià de destinació anant al Regimiento de Caballeria Hernán Cortés en el primer esquadró de Santiago de Cuba. La seva paga com a segon tinent era de 77,87 pesos. En aquesta destinació va perdre part com a escorta de les comissions tècniques per a la construcció i emplaçament de fortificacions, en patrulles de control i en la conducció de combois militars. El 1896: violència i repressió. El 1896 serà un any de canvis en la situació militar. El general Martínez Campos, artífex del conveni de Zanjon el 1878 i del tot incomplet pels espanyols, i que en el moment de la insurrecció fou enviat com a capità general de les forces colonials; va estar ben aprop del desastre en el combat de Peralejo. Com a conseqüència, el febrer de 1896 fou substituït pel general Valeriano Weyler qui canvià totalment l'estratègia seguida fins aleshores. La repressió sobre la població indígena serà molt dura i la guerra adquirirà una violència extraordinària. Però aquests canvis tindran la seva eficàcia. Així, la columna del líder cubà Màximo Gómez és derrotada a Moralito i la de l'altre gran líder Antonio Maceo, després de sagnants combats a Punta Brava, és derrotat perdent la vida en l'enfrontament. D'aquesta manera la insurrecció quedava molt afeblida. En aquesta etapa de forta violència, Francisco Puig segueix destinat a Santiago de Cuba realitzant missions de protecció de combois de subministrament als destacaments de la província. En aquestes missions va viure perfectament la duresa de la guerra de guerrilles. Així, el 31 de març, quan anava a subministrar d'aigua un destacament va patir una emboscada: "...nutrido fuego con el enemigo siendo desalojado de sus posiciones y dispersando completamente..." (2) Que el 1896 fou un any d'intensa activitat militar queda ben clar en el seu expedient on es reflecteixen nombroses accions de guerra: "...a las ordenes del coronel de Infanteria D. Luis Molina con la que asistió a las acciones tenidas con el enemigo los dias 6 y 7 de mayo en los Potreros Reserva y Sociedad, el 19 en Polvorosa y (...) subsistiendo en operaciones hasta fin de dicho mes que con su escuadrón se trasladó a Sancti Spiritus..." (3) Parem atenció en aquest darrer destí. Per primera vegada des de la seva estància a Cuba Francisco Puig arriba a la població de Sancti Spiritus. Una població a la que anirà destinat en diferents ocasions i que haurà de marcar emocionalment la vida del nostre personatge. Durant aquest any, va participar en accions de guerra a La Reforma, La Fama, San Manuel, Santa Teresa, en el poltrer Las Tàpias, la Loma de las Pocetas, Arroyo Blanco i moltes altres derivades del seu destí a Sancti Spiritus. Per aquestes accions va merèixer una altra Creu del Mèrit Militar. Mentre estigué en aquesta guarnició la seva activitat consistia en la protecció de la línia de ferrocarril que unia Sancti Spiritus i Tunas, i també la pròpia escorta del tren. A més, va participar en operacions militars concretes: "...asistiendo el 17 a la acción tenida con el enemigo en el punto nombrado el Juncal, uniéndose al siguiente dia 18 con la columna a las ordenes del Excmo. Sr. Gral. D. José López Amor con la que tomó parte en el combate tenido en el potrero las Damas donde cargó el escuadrón resultando muerto el titulado cabecilla Serafin Sánchez y otros...". (4) El 1897: La inflexió. L'any 1897 marcarà un nou canvi, que ara sí, ja serà definitiu. Les veus que s'aixequen a la Península i també les protestes internacionals denunciant l'ús d'una violència desmesurada a Cuba, debilitaran l'acció militar. El febrer de 1897 el govern de Cànovas del Castillo promulgà un decret pel qual es concedia una àmplia autonomia a la colònia. Finalment es reconeixia l'antiga reivindicació com a única solució possible a la guerra. Però aquesta concessió arribava massa tard i les negociacions amb els líders independentistes, que es mostraren segurs i resolts, fracassaren. A banda, la ineficàcia en la direcció militar i la participació nord-americana, conduiran al desastre del 98. Francisco Puig continuà el 1897 destinat a Sancti Spiritus protegint la línia de ferrocarril intervenint en nombroses accions de guerra. El juliol fou destinat a Puerto Príncipe on intervingué en nombrosos combats amb la guerrilla. Per les accions destacades que tingué a finals de 1896 obtingué una nova Creu del Mèrit Militar i se li concedí la Creu de Maria Cristina. Aquesta medalla però, li va suposar també, l'ascens a primer tinent per mèrits de guerra, (5) a banda de la remuneració mensual que rebia en concepte de posseïdor de la medalla, i que el 1897 representava 11,13 pesos. El 1898: Temps d'Amor i de Guerra. L'any 1898 el començà doncs, amb un ascens a primer tinent amb destí a Puerto Príncipe, i amb una paga de 89 pesos (representava un augment de 12 pesos respecte la paga de segon tinent), on s'encarregà de la protecció de la línia de ferrocarril que uneix Puerto Príncipe i Nuevitas. El mes de gener intervingué en combats a la Sabana de los Quemados, La Esperanza, l'Alto del Cedro i altres. La cruesa dels combats i la seva participació destacada en l'acció de la Loma del Infierno, li van merèixer una altra menció per a la medalla del Mèrit Militar. En aquesta acció, es pot veure clarament la duresa de la guerra i la violència repressiva dels espanyols que atacaren i destruïren el poblat de Nueva Habana. El 15 de febrer un fet accelerarà el desastre. El cuirassat Maine dels Estats Units és enfonsat provocant la intervenció directa dels nord-americans a partir del 23 d'abril. A l'illa les accions de la guerrilla cada cop són més contínues i generalitzades, fet que podem comprovar en l'expedient de Francisco Puig. Des del 18 de febrer al 5 de juny va participar en 18 accions de guerra diferents. Una de les mes destacades es produí en el lloc anomenat Callejón de Arroyo Blanco, quan anava amb la columna del coronel Diego Muñoz caigueren en una emboscada de la guerrilla: "...donde a la izquierda y el centro se hallaba el enemigo emboscado en número crecidíssimo haciendonos un nutridísimo fuego que duró más de una hora dejando numerosos muertos de los que recogieron 19 e infinidad de armas y municiones sosteniendo fuego otra vez el 4 en Caorillas por tres sitios distintos y el 5 en "Camas"..." (6) Però enmig de la violència també hi havia temps per a l'amor. En les seves contínues estades a Sancti Spiritus, Francisco Puig, conegué una jove cubana que treballava en una planxadora familiar on els militars acostumaven a dur la roba a rentar i planxar. L'ofici de planxadora era, a l'època, força considerat i més encara en aquelles latituds. A la fi, i potser preveient el desenllaç final, el 26 de maig d'aquell any es casà amb aquella joveneta que encara no tenia vint anys i que es deia Juaquina Pilar Gallardo Soriano i que era natural de Puerto Príncipe. En aquell mateix carrer, Francisco Puig, va conèixer un nen a qui la seva dona feia de mainadera per tractar-se del fill d'uns veïns; un nen que molts anys després retrobarien a la Península i que seria força conegut. Es deia Antonio Machín. El 3 de juliol es produí el combat naval de Santiago de Cuba que esfondrà la marina espanyola, i el 15 de juliol Santiago de Cuba capitulava. Durant els darrers mesos, el mataroní, encara participà en alguns combats, el darrer hauria pogut ser fatal. El 7 d'agost, quan anava de reconeixement amb el seu esquadró pels volts de Puerto Príncipe, fou atacat en el destacament de la Jurisdicción. Però pogué sortir-se'n. El 10 de novembre es signà el Tractat de París, i Cuba fou annexionada definitivament als Estats Units. Francisco Puig va romandre a Puerto Príncipe fins el 21 de novembre quan "...con la Plana Mayor del Cuerpo, y por ferrocarril, se trasladó a Nuevitas en cuyo puesto y con motivo de la evacuación de la Isla embarcó a bordo del vapor correo Isla de Panay. Desembarcó en Santander el 6 de Diciembre siguiente..."(7) El retorn a casa. El gener de 1899 és donat d'alta a Lleida com a agregat, però ja té la seva residència fixada a Barcelona. El 18 d'aquell mes es trasllada ja definitivament a Mataró on fixa la seva residència. De fet, tres dies abans signa a Mataró la liquidació econòmica de la repatriació del seu escuadró. En aquest document (8) hi han reflectits aspectes ben curiosos com la suma de 197,25 pesos en concepte de 3.945 racions de pa dutes de Cuba per a l'alimentació durant el viatge; o 335,74 pesos emprats en el subministrament de la tropa durant el mes de novembre, el darrer mes abans de la repatriació... El 25 d'agost d'aquell any, la reina regent en nom d'Alfons XIII, concedeix la darrera Creu de primera classe de l'Orde del Mèrit Militar amb distintiu vermell per les seves accions durant les campanyes de Cuba i en concret per les que realitzà entre maig i juny de 1898. (9) La condecoració suposava una pensió de 13,90 pesos. L'any 1904 va passar a la reserva i el 16 d'agost de 1907 obtenia la jubilació amb una pensió de 187,50 pessetes mensuals. Havien estat 30 anys com a militar, dels quals 21 foren a Cuba. Malgrat fixar la seva residència a Mataró, va viure a temporades a Barcelona, on van néixer dos dels seus fills: Martí i Angeleta. Però després de tants anys, la llunyania de Cuba li provocava enyor, potser també influït per la seva muller d'origen cubà. Així, el 31 de setembre de 1909 gestionà poder seguir cobrant la pensió del retir a Sancti Spíritus, lloc on pensava fixar la seva residència. Un cop a Cuba s'estableixen, efectivament, a Sancti Spíritus. Població on segurament tenia amistats, que li proporcionarien els ajuts necessaris per a poder-se fer càrrec de la consergeria de la Colònia Espanyola. De fet, la Colònia comptà, a partir del febrer de 1910 d'una cantina que duia el conserge Àngel Castillo. L'11 de setembre de 1910 el mataroní va rebre en traspàs la cantina i es féu càrrec de la consergeria. (10) En aquests anys de residència a Cuba, van néixer els seus fills Blanca, Joan i Natàlia. El 1915 però, i possiblement per raons d'edat, decidiren tornar a Mataró on, el 1919, traspassava a l'edat de 63 anys. El dia del seu enterrament, en la caserna d'artilleria de Mataró, es dispararen salves d'honor. La seva vídua, Juaquina Pilar, de qui el separaven més de 20 anys, va morir a Mataró el 1979 a l'edat de 103 anys d'edat. Com hem pogut veure es tracta d'una vida en el més pur estil romàntic i que potser no va més enllà de l'anècdota, però que ens apropa a un personatge mataroní que va viure la guerra de Cuba en tota la seva extensió i, que per això mateix, ens permet tenir un testimoni directe de com es desenvolupà la campanya militar més enllà dels grans esdeveniments bèl·lics o polítics. L'aventura americana de Francisco Puig i Fort tingué un final feliç. I de la seva participació en la misèria colonial espanyola, hi hagué un fruit lloable i que és l'únic a tenir en compte entre els pobles: el mestissatge.
|
