ITINERARI

Artèria principal des d'on es pot arrencar un itinerari per visitar els indrets més assenyalats del barri:

Ca l'Arañó (c/Llacuna, 123-Tànger): fàbrica tèxtil fundada per una firma anglesa el 1878 amb una interessant i típica arquitectura industrial "manxesteriana"; els plànols, els tècnics i la maquinària, tot era britànic. El propietari, però, en fou el manresà Claudi Arañó. És la típica fàbrica tèxtil de planta baixa i pisos, i sostre de dues vessants, amb maó vist -que serveix també com a element decoratiu- i simetria en la repetició d'elements arquitectònics. S'hi combina els maons en els arcs i ampits de les finestres, i en les obertures falses i les cornises. L'ús del ferro permet l'aixecament d'elevades i àmplies naus. Un edifici a recuperar per al patrimoni arquitectònic industrial. A la vora, al c/St.Joan de Malta, hi ha dues fàbriques semblants de la mateixa empresa.

Can Felipa (c/Pallars-Marià Aguiló): antiga fàbrica tèxtil del 1855. Construcció en planta amb forma de L, de planta baixa porticada i quatre pisos d'alçada, dotats de grans finestrals i lluernaris al sostre. Típica fàbrica tèxtil de pisos, va ser remodelada i des del 1991 acull el Centre Cívic del Poblenou i el CN.Poblenou. El seu aspecte actual recorda més un típic edifici de pisos parisenc de tombant de segle que no una indústria. Les antigues golfes, amb una gran encavallada de fusta, s'han reconvertit en teatre i sala de conferències. La sala d'exposicions ocupa gairebé tota una de les antigues naus, amb lluminosos finastrals. El seu remodelatge és un exemple més de recuperació del patrimoni arquitectònic industrial. En aquest edifici s'hi troba la seu de l'Arxiu Històric del Poblenou.

Can Saladrigas (entre c/del Joncar,35 i Llull): Antic conjunt tèxtil fundat el 1860 que comptava amb una superfície de 10 mil m2. L'edifici principal consta de dos cossos verticals de planta baixa i tres pisos amb coberta a dues aigües, del que destaca la presència de grans finestrals. Disposava de mil HP de força motriu i 35 electro-motors. Funcionà també com a espai per a petits tallers artesanals, artístics i industrials. Un conjunt igualment a recuperar per al patrimoni industrial.

Mercat de la Unió (Pl.de la Unió): projectat per en Pere Falqués, fou acabat de construir el 1889. És un petit (1700 m2.) però típic mercat barceloní de l'època: edifici de nau rectangular i coberta metàl.lica, amb un cos central i dos laterals, dividits a l'interior en un passadís central i quatre adjacents, dos a banda i banda. La carcassa està sostinguda per una gran encavallada de ferro i nombroses columnes i tirants de ferro. Les façanes són d'obra vista amb escasses decoracions ceràmiques policromades i detalls de ferro. A redós seu, es distribueixen els comerços, sobre tot al c/Marià Aguiló.

Torre de les Aigües (c/dels Ferrers, 2): edificada per un particular el 1882, seguint el projecte de l'arquitecte Pere Falqués, per extreure i comercialitzar les aigües del riu Besòs -que fou un fracàs per la manca de potabilitat-, acabà pertanyent a la desapareguda fàbrica metal.lúrgica dels germans Girona (Macosa), creada a finals segle XIX, i que la utilitzà per abastir-se d'aigua. La torre té quatre cossos, dels quals el dipòsit d'aigua és al tercer pis, envoltat per un balcó. És interessant la combinació del maó vist amb les finestres i els respiralls. A Can Girona es construïen trens, tramvies, vagons de metro i escales mecàniques. La torre és una interessant mostra d'arquitectura industrial, pintada per Calsina, Subirachs i Vilà, i que s'ha conservat per al patrimoni arquitectònic industrial català, enmig de les edificacions de la nova zona urbanitzada de Diagonal-Mar. En la seva proximitat hi ha l'espai Palo Alto, en una antiga fàbrica de borra, ocupada actualment per creatius.

Placeta Prim: junt amb el c/Taulat, representa el nucli més antic del Poblenou. Construïda el 1851, manté l'estructura de mitjan segle XIX i antigament hi vivien obrers i pescadors del barri. Els bellaombres el converteixen en un racó encisador. Sobre la plaça existeix la llegenda si l'havien habitada "icarians", seguidors del socialista utòpic Cabet.

Mar Bella: la platja del Poblenou on, a tombant de segle, s'obriren diversos banys. A la platja també s'organitzaven actes o celebracions populars com els concursos de globus aerostàtics. El tren passava pel costat des de 1848. A partir dels anys 50 aquest espai s'anà degradant fins a convertir-se en l'època Porcioles en l'abocador de runes de Barcelona. El 1982 comença a ser recuperada, operació enllestida el 1992. Actualment està junt a un parc arbrat.

La Flor de Maig (c/Dr.Trueta, 195): interessant edifici de 1896 que pertanyia a una de les cooperatives obreres més importants de Catalunya que arribà a tenir set sucursals i una granja a Cerdanyola. El 1950 tancà i el 1977 s'obrí però ara com a Ateneu Popular del Poblenou.

Cementiri (Av.Icària-Taulat): primer cementiri de Barcelona construït fora muralles el 1775, encara que enderrocat el 1813 per les tropes napoleòniques. Va ser reconstruït el 1819, no entrà però en ple rendiment fins a la febre groga del 1821. Obra de l'arquitecte italià Antonio Ginesi, va ser dissenyat en un sobri estil neoclàssic amb elements d'inspiració egípcia. A meitat de segle XIX s'amplià el recinte. Conté les restes de personatges del segle XIX, com ara Clavé, "Pitarra", els Maldà... Hi ha una interessant mostra d'escultura funerària. Al davant hi ha l'antiga Farinera Gili -una interessant mostra d'arquitectura industrial- i a la vora hi ha l'anomenat barri de la Plata i, des de les seves portes, arrenca l'Av.Icària i, per tant, l'antic sector industrial d'Icària, avui Nova Icària (Vila Olímpica), del qual disortadament s'enderrocaren algunes mostres d'arquitectura industrial (Can Folch i les voltes d'un edifici del Crèdit i Docks), que s'haurien pogut remodelar i integrar en el nou barri, conservant així el patrimoni arquitectònic industrial.

Altres edificis i indrets per visitar: El Centre Moral i Cultural (Pujades 176), Sta.Maria del Taulat (Pujades 200), el Cànem (Llacuna, 14), el barri del Taulat (c/Taulat), el barri de la Plata (C/Dr.Trueta-Granada), els habitatges del c/Pallars 299 d'en Bohigas i Martorell (premi FAD 1959).

Nova Icària: el nou barri postolímpic, des del 1992, amb el Port Olímpic, les platges recuperades i el nou passeig marítim. El recorregut pot partir de:
- El Pla de la Nostàlgia (c/Llull-Marina-Bogatell), envoltat de tipuanes i de plàtans procedents del Delta de l'Ebre.
- Baixant cap a mar pel c/Marina, prop del c/Ramon Turró, s'hi troba una fita que antigament assenyalava el límit entre Barcelona i St.Martí de Provençals, abans que aquest municipi fos annexat a la ciutat comtal el 1897.
- Seguint per aquest mateix carrer s'arriba al c/Moscou, on hi ha el bloc d'edificis de l'ex-Vila Olímpica construït per l'equip Bohigas-Martorell-Mackay-Puigdomènech (el mateix que dissenyà el nou barri), i premiat.
- Davant del bloc, cara al mar, hi resta la xemeneia edificada a tombant de segle de la desapareguda fàbrica Folch, únic testimoni del passat industrial del sector. La xemeneia es troba integrada dins dels Jardins d'Atlanta.
- Entre aquests jardins i el gratacel, al Parc de Carles I, s'aixeca l'escultura d'Antoni Llena, "David i Goliat", de 20 m. d'alçada i feta d'acer inoxidable i d'alumini. Al davant seu, una altra escultura, "Sense títol", obra de l'holandès Auke des Vries, regal de l'Ajuntament de Rotterdam a Barcelona.
- A la Pl.dels Voluntaris hi ha la font gegant de 56 m. de diametre, de Josep M.Mercè.
- Sens dubte, allò que més sobta a la vista de tot el barri són els dos gratacels -ambdós de 153'5 m. d'alçada-, a la mateixa plaça, un d'ells destinat a hotel, i que té 44 pisos i 456 habitacions. L'altre gratacel és propietat d'una companyia d'assegurances i és obra d'Iñigo Ortiz i Enrique de León; té una superfície de 49 mil metres quadrats.
- Al costat del gratacel de l'asseguradora es troba l'escultura del valencià Andreu Alfaro "Cactus Olímpic".
- En front de l'hotel hi ha l'obra escultòrica de bronze "El peix d'or", de Frank O.Gehry, i que fa 50 m. de llarg.
- Davant el gratacel de l'asseguradora hi ha el Port Olímpic, obra de l'equip d'arquitectes ja esmentat que dissenyaren el barri i, a més, de Joan Ramon de Clascà. El conjunt està format per restaurants, embarcadors, l'Escola de Vela i una llarga escullera amb espigons submergits i que acaba en esglaons.
- Vuit fonts olímpiques de bronze es troben disperses pel nou barri i són obra de Juan Bordas i Òscar Tusquets. Les més significatives són al final del port, la del "Capbussament", i a prop de la pl.Tirant lo Blanc, "Boga/Voga".
- En el límit del port i l'inici de les platges hi ha el Centre Meteorològic i la Direcció General de Costes, de l'arquitecte portuguès Álvaro Siza.
- La platja de Nova Icària arranca del port i s'extèn al llarg de 400 m., fins a l'alçada del c/Badajoz. Uns divertits mecanismes expliquen als visitants els vents que bufen.
- El Parc del Litoral abraça la franja de terreny entre els habitatges i les platges, amb zones verdes, àrees infantils, un estany artificial, ponts de fusta construïts amb travesses ferroviàries i una placa amb dues veles de metall que recorda el naixement del nou barri l'11-11-1992.
- Prop de la placa esmentada es troba un altre estany, la Font del Cobi, amb l'estàtua al centre del Cobi, la mascota olímpica, de Xavier Mariscal. Al llarg del Parc del Litoral s'hi troben tres fanals gegants de 23 m. d'alçària, d'Antoni Rosselló.
- En el parc es troba la Pl.dels Campions; en el seu terra es detallen les 257 medalles d'or olímpiques de 1992. En unes rajoles hi figuren l'empremtes de les mans dels esportistes llegendaris, entre ells, Pelè, Kubala, Di Stefano, Merckx, Indurain, Bubka, Lewis, Johnson i Kasparov.

- Retornem al c/Marina a l'alçada de l'Av.Icària i continuem per l'avinguda -diferent de l'anterior-, on destaquen els edificis Eurocity, obra d'Helio Piñón i Albert Viaplana; i l'edifici de Telefònica, de Jaume Bach i Gabriel Mora. Al bell mig del passeig s'aixeca la pèrgola metàl.lica d'Enric Miralles i Carme Pinós. En el cor de l'avinguda hi ha el Centre de la Vila, amb galeries comercials, bars, supermercat i multicinemes. Davant seu, a l'altra banda del passeig, hi ha el Polisportiu Nova Icària i, al seu darrera, a l'Av.Bogatell, la Biblioteca Xavier Benguerel i l'Arxiu Històric de St.Martí. Al final de l'avinguda, davant del cementiri, s'aixeca l'Església de Abraham, obra d'Agustí Mateos i Josep Benedito, on destaca el campanar, fet per una empresa alemanya especialitzada, i a l'interior, el retaule de Josep M.Riera Aragó.
- A prop hi ha la Pl.Tirant lo Blanc, on s'aixequen edificis d'Elies Torres i José A.Mtnez.Lapeña, premiats amb el FAD.
- Justament a l'alçada dels c/S.Espriu-J.Vicens Vives, hi ha l'escultura de Francesc Fornells Pla, el "Tallavents", obra feta per peces d'acer, de 24 m. de llarg per 6 m. d'alt.

Menú