tasca educativa

QUIN ÉS L'OBJECTIU FONAMENTAL?
Quin és l'objectiu fonamental d'un educador, d'un formador, d'uns pares, d'uns familiars, d'un mestre, d'un monitor, d'algú que està en contacte directe habitualment amb els nens o amb qualsevol persona susceptible de rebre formació, avui dia?
És aquesta una pregunta de vital importància a l'hora de clarificar la tasca educativa.

OBJECTIU FONAMENTAL: SER PERSONA Tots sabem que la societat actual és dura, selectiva, està en crisi amb problemes greus de convivència i respecte. Vivim, moltes vegades en el mateix bloc d'edificis, en la mateixa escala, porta per porta, som veïns (de nom); però, ens mirem amb recel, aprensió i, fins i tot, en molts casos, desconfiança, prejudicis, la majoria de vegades sense fonament.
Hem construït illots, a on ens fem forts, voluntàriament o involuntàriament com a víctimes de la nostra pròpia inseguretat davant els altres, de l'entorn fred, artificial, dur i poc acollidor quesembla envoltar el nostre espai vital.

ESDEVENIM: "URBANITES"

Què està passant?

Què podem fer?

A on anem?

L'Escola a de ser motor de canvi, ella i les seves circumstàncies, haurien de ser la projecció real de l'evolució i revolució social i quan dic escola amb refereixo, naturalment, a la COMUNITAT EDUCATIVA. Tots som i fem escola. És clar què podem aportar quelcom per millorar la situació d'aquesta societat, què és nostra. Una societat què està sotmesa a un desgast progressiu i que, malgrat estar formada per "persones", es deshumanitza a una velocitat esfereïdora.
Sembla que és la nostra obligació TREBALLAR EN EQUIP.famílies-educadors en general (comunitat educativa), per assolir l'objectiu de fer persones que s'integrin a la societat aportant o esdevenint motors de canvi. Revolucionant en la mesura dels possibles, l'entorn convivencial, cercant un més alt grau d'humanisme, de pau, d'autèntica convivència, d'interrelació, de compromís general.
És fonamental que els nostres fills adquireixin, amb la nostra ajuda, un bon autoconcepte, que els hi facilitem la possibilitat d'autorealitzar-se, que no siguin seleccionats o disgregatscurricularment, que siguin feliços ara i el futur; però no des de un punt de vista hedonista, sinó, apreciant, gaudint, experimentant, buscant l'autèntic valor de les coses. Ensenyant que la veritat no és un concepte relatiu. Que no justifiquin las seves accions argumentant el criteri de la majoria, que tinguin els seus pròpis critgeris, que sàpiquen escollir, fent la seva pròpia escala de valors fonamentats en una ética Cristiana.
En definitiva, que els hi oferim una formació integral defugint dogmatismes, fonamentalismes o qualsevol altre "isme".

Formar persones no és una tasca fácil, necessita un compromís a tots els nivells per part de tots els que estem implicats en temes educatius.
És necessari reflexionar, fer una pausa, aturar-nos, posar ordre, pau i tranquil·litat en el nostre ritme de vida, defugint qualsevol mercantilisme.
Intentant, buscar la satisfacció en l'essència de les coses senzilles, en les vivències quotidianes. És un aspecte principal trobar la grandesa de les coses petites, dels detalls, del gest; fer un esforç per escapar de la pressió consumiste, la competència ferotge, la superficialitat, el tancament en un micromon familiar, com si d'un castell feudal es tractes obert permanentment a l'exterior mitjançant finestres electròniques que ens mediatitzen i ens condicionen (moltes vegades sense adonar-nos-hi; perquè entren en acció quan més relaxats estem). Disposem de molta informació, de grans mitjans de comunicació; sembla que no existeixen les distàncies; però, a l'hora de la veritat, estem més luny que mai de la vivència propera. Al veí al tenim al costat; però, existeixen infinitat de barreres imperceptibles, no físiques, que ens separen. Aviat no caldrà sortir de c asa per anar a treballar, per anar a divertir-se, per jugar.......per "viure".

La societat futura depèn del que fem nosaltres. Cal reflexionar, concretar, actuar i, encara quesembli anar contra corrent, és convenient buscar maneres de fomentar una societat amb persones que entenguin la vida en positiu, a on cada un sigui líder de si mateix, líders en el servei als altres.
Tot això depèn de nosaltres; no és una competència exclusiva del govern, de les institucions, ni del ministre de l'interior. Ells poden aportar solucions als problemessocials i posar mitjans importants; però, tothom és conscient de que l'estat actual i futur del mon on vivim depèn de les iniciatives a nivell de famílies, escola, comunitat educativa, d'una manera bàsica.

De que tots nosaltres, els educadors, tinguem clar on volem arribar, que volem donar als nostres fills, en depèn el futur d'aquesta societat i, es per això, que cal esevenir motors de canvi.La iniciativa a de sortir de nosaltres. No servei l'excusa típica-tòpica i acabar dient: El sistema social, la administració, els mitjans de comunicació no ajuden.
Cal predicar amb l'exemple. No és una tasca fácil; però és la tasca que hem escollit pares, professors i educadors en general. Cal ser conseqüents, en la mesura de les nostres forces, i treballar des de les bases, tots plegats.
És aquest el nostre repte.