Religions de salvació...? 

            Ara estic passant per la impressora un dels documents de la teologia indígena enviats per tu: és el del senyor bisbe de la VeraPaz (Guatemala). 
      

    El bisbe és Mons. Gerardo Flores Reyes, el qual va repetir al  
    TERCER ENCUENTRO ECUMÉNICO LATINOAMERICANO DE TEOLOGÍA INDIA (Cochabamba, Bolivia, 24 al 30 de agosto 1997)
    una ponència ja presentada a la  
    REUNIÓN DE COMISIONES DOCTRINALES
    DE LAS CONFERENCIAS EPISCOPALES
    DE AMÉRICA LATINA
    (Guadalajara, Jalisco, Méjico, 6 al 10 mayo 1996)
    convocada per la Congregació per a la Fe, sota la presidència del seu Prefecte, el Cardenal Joseph Ratzinger, i coordinada pel CONSEJO EPISCOPAL LATINOAMERICANO
                      Anava a posar-te una tonteria, a preguntar-te o a preguntar a aquest senyor bisbe si els homes i dones d'aquestes terres tenien necessitat de l'arribada dels espanyols per a "ésser salvats". O condemnats. 

            El nostre cristianisme, mentre no l'anem canviant de mica en mica, és una religió de salvació (i de condemnació). Potser no és necessari que tota religió sigui d'aquesta mena ni que tota experiència de Déu hagi d'ésser la del "pastor  que separa ovelles i cabrits a dreta i esquerra" (Mt 25,32-33). 

            De quin tipus serien les diverses religions índies? Eren salvífiques? Tenien un infern? Si no en tenien, ¡vaya regalo que les hemos hecho!! 

            Veig -mirant aquest article, molt pel damunt; ja el llegiré més pausadament gràcies a la Renfe- que el bisbe es fa aquesta primera pregunta: ¿Cómo entran los diversos pueblos en la historia de salvación? 

            Ell ja dona per suposat que hi ha historia de salvació, peti qui peti! 
     

    d'un e-mail meu de l'abril 98
     
Seguiràs llegint el text
 
 
 
 
Si vols participar:
 
Per dir la teva 
Per saber la dels altres
Aquí ho trobaràs tot, fins i tot les cites bíbliques...
 
  1