EUSKADI



Euskadi és una de les disset Comunitats autònomes que formen Espanya. S’organitza al voltant d’un Estatut d’Autonomia aprovat el 1979, i disposa d’institucions pròpies, com són el Govern i el Parlament.
Euskadi està situat a la zona més oriental de la Cornisa Cantàbrica, té una superfície de 7.234,8 km i una població de 2.097.754 habitants. Les ciutats més importants són Bilbao (358.977 habitants) , la capital industrial i financera del país; Donosti-Sant Sebastià (180.344 habitants), ciutat moderna i elegant, que compta amb un dels paisatges naturals més bonics del món; Vitòria-Gasteiz (215.253 habitants), la capital de la Comunitat autònoma, seu del Govern i Parlament autonòmic, i model de desenvolupament urbanístic amb un casc antic rehabilitat.
Limita territorialment amb França, i la seva localització geogràfica permet la unió de la resta de regions atlàntiques i occidentals espanyoles, amb els països europeus.


Clima
La temperatura de l’aigua a l’estiu és molt agradable, oscil·lant els 19º i 22º C. No obstant això als mesos de gener i febrer descen fins els 9ª i 10ª C.
Gairebé totes les platges estan vigilades, existint un codi de banderes que ens informen sobre el grau de perillositat del bany.
Bandera verda: bany permès.
Bandera groga: bany permès, però amb un cert perill.
Bandera roja: Bany prohibit.
Comunicacions.
Euskadi disposa en l’actualitat d’una important infraestructura de comunicacions i transport per carretera, ferrocarril i avió, amb connexions àgils a la resta d’Espanya i Europa. La seva xarxa de carreteres s’estén al llarg de 4.358 kms. Dels quals 187 kms. són autopistes i 67 són autovies.


Productes i artesania típics.
Hi ha una gran varietat i diversitat de productes per a comprar. A les tres capital existeixen botigues d’antiguitats. Molt interessant l’artesana tradicional basca, des de la ceràmica, el cristall, el cuir, articles de pilota basca, esmalts, treballs en ferro i fusta, forja, mobles de tipus tradicional com arcones, kutxas, etc.
Són abundants els productes gastronòmics d’alta qualitat, sobretot, els assenyalats amb la K de kalitatea. Formatges artesans com els d’Idiazabal, embotits, dolços típics com els vasquitos i les neskitas de Gasteiz, els tostones i rellenos de Bergara, les Tejas de Tolosa o els canutillos de Bilbao. Vins de Rioja alabesa, sidra d’Astigarraga i Txakoli de Getaria o Bakio.


Telèfons.
Araba: 945
Gipuzkoa: 943
Kizkaia: 94


Idiomes
Euskadi té dos idiomes oficials: l’euskera i el castellà. El castellà és parlat per la totalitat dels habitants. És una llengua els orígens del qual no han estat desvelats i no té parentiu aparent amb cap de les llengües veïnes. Senyalitzacions en carreteres, aeroports, centres oficials, etc. són sovint bilingües.


DICCIONARI EUSKERA/CATALÀ

 

Agur

Aireportua

Aparkalekua

adéu

aeroport

aparcament

  Aste Nagusia Setmana Gran/Festa Major
Bai      
Donostia Sant Sebastià      
Egunon

Eguna

Ertzaintza

bon dia

dia

Policia autònoma

  Euskadi

Ez

País Basc

no

Gabon

Gasteiz

bona nit

Vitòria

     
Hondartza platja      
         
Jatetxea restaurant      
Kaixo hola      
         
Mesedez sisplau      
         
Ongi etorri benvingut      
         
         
Turismo Bulegoa Oficina de Turisme      
Udaletxea Ajuntament      
Udaltzaingoa Policia municipal      
         
         

Bilbao, una ciutat vers el nou mil·lenni

(Extret d'un llibret turístic editat per l'Ajuntament de Bilbao)


Molt anomenada últimament degut al Museu Guggenheim, Bilbao és mos més que aquest impressionant museu d’art modernista. Bilbao són els seus carrers, la seva gent, els seus edificis, els seus museus... tot un conjunt que configura a aquesta petita-gran ciutat, que en l'última dècada ha tingut una gran transformació.
El Gran Bilbao, amb els seus més de 1.200.000 habitants, és la capital financera del País Basc i un dels seus més importants motors econòmics.
El creixement que ha tingut Bilbao i la seva àrea metropolitana durant l’últim segle, ha estat molt lligat al desenvolupament industrial del marge esquerre de la ria, on s’hi van establir, entre altres moltes empreses, els Altos Hornos de Vizcaya. En l’actualitat, tot i que la ciutat vol rentar la seva imatge de ciutat industrial i convertir-la en una imatge de ciutat cultural i de serveis, encara queden certs vestigis del seu passat més recent, que conviuen amb la recuperació d’altres zones fins fa poc ocupades per les fàbriques o instal·lacions portuàries. Aquesta transformació resulta notable en la zona dels molls i drassanes ja desmantellats que s’estengueren a ambdós costats de la ria, a l’altura del pont de Deusto. Aquesta zona, Abandoibarra, acull els projectes urbanístics més espectaculars com el Museu Guggenheim o el Palau Euskalduna. Es podria dir que la persona que no hagi vingut a Bilbao durant els últims deu anys desconeix bona part del que avui en dia és aquesta ciutat.


 

Suggeriments:


Tornar a la pàgina principal

1