EUSKADI |
Euskadi és una de les disset Comunitats autònomes que formen
Espanya. S’organitza al voltant d’un Estatut
d’Autonomia aprovat el 1979, i disposa d’institucions
pròpies, com són el Govern i el Parlament.
Euskadi està situat a la zona més oriental de la Cornisa
Cantàbrica, té una superfície de 7.234,8 km i una població de
2.097.754 habitants. Les ciutats més importants són Bilbao
(358.977 habitants) , la capital industrial i financera del
país; Donosti-Sant Sebastià (180.344 habitants), ciutat moderna
i elegant, que compta amb un dels paisatges naturals més bonics
del món; Vitòria-Gasteiz (215.253 habitants), la capital de la
Comunitat autònoma, seu del Govern i Parlament autonòmic, i
model de desenvolupament urbanístic amb un casc antic
rehabilitat.
Limita territorialment amb França, i la seva localització
geogràfica permet la unió de la resta de regions atlàntiques i
occidentals espanyoles, amb els països europeus.
Clima
La temperatura de l’aigua a l’estiu és molt agradable,
oscil·lant els 19º i 22º C. No obstant això als mesos de
gener i febrer descen fins els 9ª i 10ª C.
Gairebé totes les platges estan vigilades, existint un codi de
banderes que ens informen sobre el grau de perillositat del bany.
Bandera verda: bany permès.
Bandera groga: bany permès, però amb un cert perill.
Bandera roja: Bany prohibit.
Comunicacions.
Euskadi disposa en l’actualitat d’una important
infraestructura de comunicacions i transport per carretera,
ferrocarril i avió, amb connexions àgils a la resta
d’Espanya i Europa. La seva xarxa de carreteres
s’estén al llarg de 4.358 kms. Dels quals 187 kms. són
autopistes i 67 són autovies.
Productes i artesania típics.
Hi ha una gran varietat i diversitat de productes per a comprar.
A les tres capital existeixen botigues d’antiguitats. Molt
interessant l’artesana tradicional basca, des de la
ceràmica, el cristall, el cuir, articles de pilota basca,
esmalts, treballs en ferro i fusta, forja, mobles de tipus
tradicional com arcones, kutxas, etc.
Són abundants els productes gastronòmics d’alta qualitat,
sobretot, els assenyalats amb la K de kalitatea. Formatges
artesans com els d’Idiazabal, embotits, dolços típics com
els vasquitos i les neskitas de Gasteiz, els tostones i rellenos
de Bergara, les Tejas de Tolosa o els canutillos de Bilbao. Vins
de Rioja alabesa, sidra d’Astigarraga i Txakoli de Getaria o
Bakio.
Telèfons.
Araba: 945
Gipuzkoa: 943
Kizkaia: 94
Idiomes
Euskadi té dos idiomes oficials: l’euskera i el castellà.
El castellà és parlat per la totalitat dels habitants. És una
llengua els orígens del qual no han estat desvelats i no té
parentiu aparent amb cap de les llengües veïnes.
Senyalitzacions en carreteres, aeroports, centres oficials, etc.
són sovint bilingües.
DICCIONARI EUSKERA/CATALÀ
Agur Aireportua Aparkalekua |
adéu aeroport aparcament |
Aste Nagusia | Setmana Gran/Festa Major | |
Bai | sí | |||
Donostia | Sant Sebastià | |||
Egunon
Eguna Ertzaintza |
bon dia dia Policia autònoma |
Euskadi
Ez |
País
Basc no |
|
Gabon
Gasteiz |
bona nit Vitòria |
|||
Hondartza | platja | |||
Jatetxea | restaurant | |||
Kaixo | hola | |||
Mesedez | sisplau | |||
Ongi etorri | benvingut | |||
Turismo Bulegoa | Oficina de Turisme | |||
Udaletxea | Ajuntament | |||
Udaltzaingoa | Policia municipal | |||
Bilbao, una ciutat vers el nou mil·lenni
(Extret d'un llibret turístic editat per l'Ajuntament de Bilbao)
Molt anomenada últimament degut al Museu Guggenheim, Bilbao és
mos més que aquest impressionant museu d’art modernista.
Bilbao són els seus carrers, la seva gent, els seus edificis,
els seus museus... tot un conjunt que configura a aquesta
petita-gran ciutat, que en l'última dècada ha tingut una gran
transformació.
El Gran Bilbao, amb els seus més de 1.200.000 habitants, és la
capital financera del País Basc i un dels seus més importants
motors econòmics.
El creixement que ha tingut Bilbao i la seva àrea metropolitana
durant l’últim segle, ha estat molt lligat al
desenvolupament industrial del marge esquerre de la ria, on
s’hi van establir, entre altres moltes empreses, els Altos
Hornos de Vizcaya. En l’actualitat, tot i que la ciutat vol
rentar la seva imatge de ciutat industrial i convertir-la en una
imatge de ciutat cultural i de serveis, encara queden certs
vestigis del seu passat més recent, que conviuen amb la
recuperació d’altres zones fins fa poc ocupades per les
fàbriques o instal·lacions portuàries. Aquesta transformació
resulta notable en la zona dels molls i drassanes ja
desmantellats que s’estengueren a ambdós costats de la ria,
a l’altura del pont de Deusto. Aquesta zona, Abandoibarra,
acull els projectes urbanístics més espectaculars com el Museu
Guggenheim o el Palau Euskalduna. Es podria dir que la persona
que no hagi vingut a Bilbao durant els últims deu anys desconeix
bona part del que avui en dia és aquesta ciutat.
Suggeriments: