Aquells que ens dediquem a fer prediccions
meteorològiques i que patim cada vegada que no surten prou
bé, ens ha dolgut la gran quantitat de bajanades, algunes
malintencionades, que shan arribat a dir arran de laiguat del dia 21
a la ciutat de Barcelona.
El primer que cal dir és que la predicció no va sortir
prou bé, tot i que segons sembla, algun predictor de consell
comarcal lhavia encertada (AVUI, 7/OCT/95).
També el pronòstic per a laeroport de Barcelona fet pel
predictor del Grup de Predicció i Vigilancia de Catalunya
(GPV), a les 18 UTC (20 locals), alertava els avions en
aproximació de fortes tempestes durant les pròximes
dues hores a la rodalia de laeroport. Per tant, la predicció a
molt curt termini va ser prou bona. El que no va anar tan bé
va ser la coordinació amb protecció civil; potser cal
recordar que aquestes competències, a Catalunya, són
tripartides.
En segon lloc, constatar que la tempesta de la ciutat de Barcelona va
ser de formació local, iniciant-se al vessant de la serra de
Collserola que esguarda cap al Besòs, i per tant, no va venir
del Maresme com sha dit. Això es pot confirmar
mitjançant la teledetecció: imatges radar,
satèl.lit i xarxa de detecció de llamps, disponibles al
GPV. Segons aquesta informació, la tempesta de Barcelona es va
iniciar cap a dos quarts de nou del vespre i van créixer
simultàniament diversos nuclis tempestuosos en punts de la
costa central, tots amb un fort lligam geogràfic. Aquests
nuclis de tempesta, van evolucionar cap a sistemes convectius
engegats per la serralada litoral i intensificats per les valls
fluvials (Besòs, Llobregat, Foix, etc.) que afavoreixen camins
privilegiats per on sacanala laire càlid i humit de la
mediterrània que nodreix el sistema convectiu i li confereix
un alt grau dorganització i estagnament. A més
daquestes condicions locals, cal que molts altres ingredients
coincideixin en un moment donat: per això un aiguat
extraordinari és poc freqüent. Per pronosticar-los, ens
basem en models numèrics de mesoscala, que només els
que hi treballem diàriament sabem de la dificultat de triar
quin model o quina passada del model simula millor la situació
a pronosticar. De vegades, com el dia 21, cap dels models operatius
va ser capaç de resoldre la situació. Per tant cal
seguir treballant per escurçar aquesta impredictibilitat.
Finalment, cal comentar les paraules del Conseller Vilalta, que ha
anunciat la intenció de recuperar el Servei
Meteorològic de Catalunya, esperem que amb plenes
competències, com les tenia el que va dirigir leximi doctor
Fontserè (1921-1939), pare de la meteorologia catalana, i del
que justament ara en celebrem el 125è aniversari del seu
naixement i el 25è de la seva mort. Comparteixo la
intenció del Conseller, ja era hora, però no els
arguments que la meteorologia institucional és anticuada,
és obsoleta i només fa prediccions a gran escala.
Cornellà. Baix Lobregat.
--------------------------------------------------------
Cornellà, a 17 doctubre de1995
© email: jarus@geocities.com
Date Last Modified: 5/15/98