Article original, publicat a l'AVUI del dissabte 28/11/98, arran de la celebració de les IV JEF:
Meteorologia de mar endins
Associació Catalana de Meteorologia
Dissabte passat es van celebrar a Barcelona les IV Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, que aquest any han estat dedicades a le meteorologia nàutica. Fa poc més de 700 anys que un fort temporal de mestral va estar a punt de fer fracassar la feina de Jaume I el Conqueridor. Però, és clar, en aquells primers dies de setembre de 1229 no existia cap servei meteorològic al Regne d'Aragó i Catalunya per aconsellar al rei Jaume perquè ajornés uns dies la sortida de la seva flota. Aquesta anécdota ve a tomb perquè tot i que la meteorologia marítima, que és cronològicament anterior a l'aeronàutica, ha estat una d'aquelles aplicacions pràctiques a les quals s'hi aplicaren molt aviat els progessos meteorològics, encara continua sent una assignatura pendent. La mediterrània és un mar tranquil però de tant en tant es revela sobtadament amb un variat repertori de fenòmens adversos, tots ells implacables: ventades huracanades, aiguats, turbonades, mànegues o fiblons, seixes o rissagues, miniciclons, etc. Alguns són força ben pronosticats per la meteorologia actual, com els passos de fronts freds pel Mediterrani amb les consegüents mestralades, els temporals de llevant, etc. D'altres comencen a ser-ho, com les seixes o rissagues, que són sobtades oscil·lacions del nivell del mar per causa meteorològica. D'altres encara són difícilment predictibles, com les mànegues i fiblons o els miniciclons, que algun se n'ha observat al Mare Nostrum. P er mitigar els efectes d'aquesta meteorologia adversa, els navegants disposen de nombroses fonts d'informació, però moltes vegades no només no coincideixen sinó que són contradictòries. Llavors, i és la trista realitat, el problema consisteix a saber triar la predicció meteorològica pertinent i descartar-ne les altres. La informació més consultada, la TV, presenta llacunes considerables. Contràriament a la informació terrestre, la marítima es veu marginada, amb quatre paraules i alguns signes imprecisos, de vegades contradictoris. La millor solució en aquest destriar la palla del gra, consisteix a seleccionar la informació dels serveis meteorològics, generalment el més pròxim al lloc de la navegació (per fax, telèfon, ràdio, etc.) Així doncs i per motius variats, però sempre sota l'empara d'un mar mediterrani tranquil i benigne, és altament probable que els navegants es facin a la mar sense haver consultat la meteo o havent-ne consultat una d'equivocada. I això no és lògic que passi avui dia, ja que qualsevol servei meteorològic mitjanament competent és capaç de preveure amb força exactitud i antelació l'entaulament de temporals als mar, com la mestralada que va estar a punt d'ensorrar la flota de Jaume I prop de la perillosa costa nord-occidental de Mallorca. Una altra cosa són els fenòmens adversos més locals, la predictibilitat dels quals és encara baixa.
NOVES ZONES MARÍTIMES Des del passat dia 1 d'octubre de 1998 els butlletins de prediccions meteorològiques que realitza l'I.N.M. es refereixen a una nova zonificació, més natural que l'anterior, i que coincideix amb la que ja feia servir Météo France.
Més informació dins la plana d'informació marítima de l'INM:
© email: jarus@geocities.com
Date Last Modified: 23/juliol/99
recular a la plana principal
