Article original, publicat a l'AVUI del dissabte 15/XI/97, arran de la celebració de les III JEF:
Aiguats, tifons i tramuntanes. Tots tres fenomens meteorològics adversos tenen en comú que un destacat meteoròleg català va contribuir a conèixer-los millor amb aportacions pioneres en la seva època i, en general, poc conegudes.
El 23 d'octubre la ciutat de Barcelona era noticía per les inundacions a la ronda del Mig. Les imatges del senyor del maletí amb l'aigua fins al coll eren espectaculars. Però, ¿què va passar, si la quantitat de pluja més alta va ser d'encara no 50 litres? Dons resulta que, pels sistemes de drenatge urbà, més que la quantitat interessa la intensitat de la pluja (quantitat de pluja caiguda per unitat de temps). Aquesta necessitat de conèixer la intensitat de pluja per períodes petits de temps és sentida des de fa molt i resolta des d'ara fa 75 anys. El 1921, arran d'un fort aiguat a Barcelona, el professor Ramon Jardí (Tivissa, 1881 - Barcelona, 1972) va rebre l'encàrrec de dissenyar un aparell per a aquesta finalitat. Així va sorgir el cèlebre pluviògraf d'intensitats del doctor Jardí, que va ser conegut arreu del món meteorològic i que enguany ha complert 75 anys. Gràcies al doctor Jardí, però sobretot gràcies a la permanent activitat de l'Observatori Fabra, Barcelona disposa de la sèrie d'intensitats quasiinstantànies de pluja més llarga del món. Aquest banc dades és valuosissím i amb moltes aplicacions pràctiques.
Un altre fet d'actualitat són els tifons que han afectat aquests dies el Pacífic. Concretament el tifons Linda i Keith, que han assolat el Vietnam i les illes Marianes. Linda potser esdevindrà un dels més mortífers en els darrers 100 anys. En canvi, el supertifó Keith, anomenat així perquè les ventades superen els 240 km/h, no ha causat cap víctima mortal gràcies, entre altres coses, a les mesures de prevenció adoptades. Però si és meritòria aquesta tasca de predicció i prevenció, més ho era la que va desenvolupar el pare Federic Faura (Artés, 1840 - Manila, 1897) ara fa més de 100 anys. Concretament entre 1887 i 1897 ja va preveure l'arribada d'alguns tifons, i es va guanyar la credibilitat del poble i dels governants de les Filipines. El pare Faura, igual que altres prestigiats jesuïtes de la seva època, va aportar el seu granet de sorra en la principal contribució dels jesuïtes a la meteorologia: l'estudi i la predicció dels huracans, tifons, ciclons, willy-willies o baguíos a les Filipines.
MECENATGE
Un altre meteoròleg pioner en l'estudi i mesura d'un fenomen meteorològic tan nostre com la tramuntana fou Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964). Aquest mecenes de la cultura catalana durant tota la primera meitat del segle XX, també fou un home de ciència: astrònom i sobretot meteoròleg. Fou el primer meteoròleg català que va mesurar amb precisió la velocitat de les tramuntanades mitjançant un anemòmetre d'intensitats. Posteriorment, quan la vida el va separar aviat del seu poble, i després del seu país, es va saber sobreposar estimulant nous estudis i instaurant premis, mitjançant el mecenatge.
Faura, Jardí i Patxot són objecte d'un homenatge en les Jornades de Meteorologia organitzades per l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) aquest cap de setmana sota el nom de l'il·lustre meteoròleg Eduard Fontserè, considerat el pare de la meteorologia catalana.
© email: jarus@geocities.com
Date Last Modified: 5/09/98
