Marxa Cicloturista La Bonaigua 2000

El dia 19 de maig del 2001 es va celebrar la segona marxa cicloturista "La Bonaigua 2000". Uns 400 ciclistes vam participar i vam guadir d'un dia molt bo per a la pràctica del ciclisme. Les principals dificultats, a part dels 185 Km del recorregut eren:

PERBES 1.350 mts
ALT TUNEL DE VIELHA 1.600 mts.
LA BONAIGUA 2.072 mts.

A dos quarts de nou ens vam posar en camí buscant el primer port del dia (Perbes). Els primers 20 Km ja eren de pujada, encara que el port en si no començava fins la cruïlla de Xerallo. Perbes és un port bastant explosiu, amb fortes pendents en els primers 4 Km (fins arribar el poble), però amb l'avantatge que és el primer a pujar. Les corbes són molt tancades i quan les agafes per la banda de l'interior t'obliga a fer un esforç d'empeus sobre la bici. Al final els percentatges no són tant elevats però has de reservar-te pels Km que encara queden de cursa.

Una primera part de baixada, perillosa pel mal estat de la carretera, amb un turonet al passar Viu de Llevata que fa canviar al plat petit un altre cop. Després la baixada segueix per una carretera estreta, amb numerosos punts on no hi ha visibilitat i que voluntaris del SC Pobla ens indicaven els llocs amb més perillositat. Els ultims Km, a la vora del riu ja es fan més ràpids. La carretera és millor i ens porta fins a Pont de Suert.

Allí vam parar a fer el primer avituallament. Era important no quedar-se sense reserves per a la llarga jornada que faltava. Aquesta carretera té més tràfic, encara que res comparable a les que estem acostumats per aquí. Durant els primers Km, passat Pont de Suert, es roda be, amb un bon asfalt. El port comença de sobte. Te pujades de fins a un 7% però la dificultat és la sensació de no avançar, donada per l'ample de la carretera, el vent en contra i els tunels que et trobes al llarg del camí. Així anem arribant fins al Tunel de Vielha, a més de 1.600 metres d'alçada. Aquest és un altre punt perillós, ja que la llargada del tunel fa augmentar el fred i la humitat al seu interior. A més a més, en un pilot de ciclistes baixant a 50 Km/h, amb el terra mullat, la poca visibilitatat i el tràfic que ve de cara sempre es pot provocar algun ensurt. Per sort no va ser així i vam arribar fins a la capital de la Vall d'Aran.

Un altre avituallament per agafar forces i encarar l'estrella de la jornada, el Port de la Bonaigua. Ja només sortir de Vielha la carretera comença a pujar, el que ens donaria un total de 25 Km d'ascensió. En un primer moment, es van alternant troços de pujada amb altres de més plans, travessem les poblacions de Escunhau i Arties i amb més dificultat creuem Baqueira, on les pendents són més pronunciades. Passat aquest poble veiem el cartell que ens indica que el Port està obert i es disposa a esperar la nostra arribada.

La carretera és molt gravada i ens fa avançar amb tota la parsimonia posible. Es un port molt monòton, amb una inclinació constant, la carretera cap a una mateixa direcció i una vista de la vall que no canvia al llarg dels kilòmetres que pujem. La muntanya sembla desafiar la resistència de tots aquells que la pujen. L'hora del dia (vam començar a pujar a la 13:00 i vam arribar al voltant de les 15:00) també augmentava la sensació de duressa. Els darrers 4 Km, la carretera té corbes que s'enfilen fins el cim on encara hi havia neu de l'hivern anterior. Al darrer Km, quan ja les forces estan sota mínims, la visió de l'edifici que hi ha al cim és l'unic que et fa continuar.

Un cop superat l'ultim port del dia, el perfil de la cursa indicava que el que quedava era baixada. No era del tot veritat. Els primers 20 Km fins a Esterri d'Aneu si que eren de descens, però després encara quedava molt fins l'arribada i s'havia de pedalar. Només deixar el cim, hi ha una zona de corbes molt tancades, on s'han de vigilar els ramats de vaques que pasturen pel mig de la carretera. Després unes llargues rectes on es pot arribar a posar la bici a 80 Km per hora. Aquesta tensió també pot passar factura en els kilòmetres que resten. Un cop a baix, anem passant poblacions: Llavorsí, Rialp, Sort... però encara el trajecte no s'acabat i cada cop les forces estan més al límit. Pots pensar en abandonar, però el suport d'altres ciclistes que et passen, o als que passes tu, et fa continuar, i quan arribes al teu destí, l'aplaudiment de la gent del poble, tot i que el primer en creuar l'arribada ho ha fet fa més de tres hores, et fa pensar que tot el patiment que has viscut fins allí té la seva recompensa.