RECORREGUTS EN BICI

RECORREGUTS	PAGINES INTERESSANTS
Mollet - Badalona Fins Abrera Cims de Collcerola S. de Calafell - Montmell Tibidabo dur Una volta per Sant Cugat Pujar l'Ordal Costes de Garraf	AMICS DE LA BICI CICLISMO EPICO EL WEB DEL DAVID FOTOS DE CICLISTES davprats@yahoo.com

Barcelona - Mollet - Badalona

Sortim del Passeig de la Vall d'Hebron i anem a buscar la Carretera d'Horta a Cerdanyola. Aquesta Carretera és una de les pujades més entretingudes que hi ha per aquí la vora. Son 4 Km de pujada amb unes vistes fantàstiques, i encara que la primera rampa és una mica dura, poc a poc ens anem acostumant.

La baixada és bastant perillosa sobre tot a l'hivern perque el terra sol estar moll. Al final de la baixada (Flor de Maig) hem de girar a la dreta i entrar al centre de Cerdanyola. Agafem la N-150 direcció a Barcelona però en el primer desviament a l'esquerra passem sobre el pont i anem a Ripollet. Un cop allí hem d'anar en direcció Sta. Perpetua. Hi ha una mica de pendent cap amunt però es supera be. La baixada fins a la Carretera que porta a Sabadell és agradable. Un cop allí girem cap a la dreta i, si be abans podiem anar fins a la Ctra. de Caldes, al fer l'Autovia està prohibit pels ciclistes.

Es millor entrar a Sta. Perpetua primer i després a La Llagosta, d'on podem dirigir-nos cap a Mollet. A l'entrar a Mollet ens desviem per la primera rotonda que posa Direcció Badalona. Aquí és el troç més perillos pels cotxes i els desviaments. Ves amb compte. Entres a Martorelles i a partir d'aquí comença la pujada de La Conreria. No és una pujada molt forta però si que es fa llarga. L'ultim Km. és el més dur. Val la pena arribar fins a dalt perque tens una vista molt maca del Maresme i el Barcelonès, el mar i la muntanya.

A partir d'aquí, la baixada fins a Badalona es pot fer a tota llet. Es perillosa per que la carretera es estreta i passen cotxes però es una passada. Arribes a Badalona sense pedalar i des d'allí, passant pel camp del Joventut, i el Carrer Alfons XII pots tornar a Barcelona. Hi ha carril bici pel c/ Santander fins la Meridiana i després a la Diagonal. Pots anar passejant allí i pujar per Gran de Gràcia però aconsello anar fins el final de la Diagonal i agafar la Ctra. d'Esplugues i tornar al barri.

Haurem visitat 4 comarques (Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme).

Barcelona - Abrera

Sortim del Passeig de la Vall d'Hebron i seguim el lateral de la Ronda fins la sortida de Barna. Per l'Hospital de Sant Joan de Deu passem per Esplugues (c/ Laureà Miró que és la N-340), Sant Just i Sant Feliu. Aquests primers Km són plans i de baixada i ens poden servir per escalfar les cames.

Abans de Molins de Rei passem pel polígon del Pla, on si no bufa vent en contra podem anar ràpids. Passat Molins agafem la Ctra. que porta a Rubí. Es bastant llissa però té poca vorera per circular.

Passem per sota el pont de l'autopista i ens fiquem per un Poligon Industrial que hi ha a mà esquerra. Això ens estalviarà tot el transit de la N-II. Aquest polígon té molts sots, fins i tot hi ha un senyal que prohibeix el pas de les bicis.

Arribarem, creuant el Llobregat, a la zona comercial que hi ha entre Sant Andreu de la Barca i Martorell. Fa una mica de pujada però es curta. Baixem fins a Martorell i seguim per la carretera N-II. Molt de compte perque comença el perill!!!. Està ple de cotxes que van molt ràpid, però si la vorera està neta hi ha espai suficient per circular.

Des d'allí, 3 o 4 Km més i arribem a Abrera on podrem saludar a l'Olga i la Merche.

Per tornar pots anar pel mateix camí (Ull amb el desviament de l'autopista abans de Martorell) o agafar els Ferrocatas (deixen pujar la bici) fins a casa.

Aquest recorregut el vaig fer abans que obrisin la nova autovía. Ara, com que ja no passen tants cotxes es pot anar mes tranqui per la N-II. Estaria be trobar una altre camí per anar de Martorell a Abrera i que no fos per la N-II. Si algú ho coneix que m'ho digui.

Cims de Collcerola

Sortim del Passeig de la Vall d'Hebron i seguim el lateral de la Ronda fins la sortida de Barna per l' Hospital de Sant Joan de Deu i baixem per la carretera N-340 fins que arribem a Molins de Rei.

Un cop allí busquem la Carretera que porta a Vallvidrera. Haurem de passar pel mig de Molins per estalviar-nos semafors. La pujada es de 8 Km. (que no aparegui el pànic). Hi ha 1 Km més o menys de descansos entremig. El troç més dur és quan es creua Sant Bertomeu de la Quadra. A Sta. Creu d'Olorda hi ha una font. Fent tobogans s'arriba a la Carretera de Sarrià a Vallvidrera per la que hem de baixar fins a tornar a Barcelona. Ja hem passat el primer esforç.

Anem pel lateral de la ronda fins la Carretera de l'Arrabassada. Son 8 Km més de pujada però els més durs són fins la gasolinera i passat el creuament de Sant Cugat. Podem agafar aigua abans de pujar l'Arrabassada o casi a dalt. Al Tibidabo podem descansar i menjar alguna cosa si portem a la motxilla.

Proseguim la marxa baixant fins a Sant Cugat. Es una baixada bastant llarga i hi ha troços on es pot anar ràpit (sobre tot al final). Només entrar a Sant Cugat girem a la dreta i anem a buscar els cinemes. No hem de veure cap peli però de la rotonda que hi ha davant tornem a girar a la dreta fins arribar a la Carretera de Cerdanyola. Aquest troç es pla i fa una mica de baixada on ens podem recuperar per pujar l'ultim port del dia.

Arribem a la Carretera d'Horta a Cerdanyola(podem parar a posar aigua a Can Coll, l'explanada on hi ha els "domingueros". Aquesta aigua sempre està fresca i s'agraeix). Comencem a pujar el Forat del Vent de 7 Km i mig. Els més durs són el 3 i del 5'5 al 6'5. Costa però si s'ha de canviar de plat es fa. Es un lloc molt tranquil i no et veurà ningú. Quan arribem a dalt la baixada és curta fins el velodrom.

En definitiva, és un recorregut dur però com que estàs a prop de casa, en qualsevol moment si et canses, pots tornar a Barcelona de baixada.

Segur - Montmell

Sortim de Segur de Calafell en direcció El Vendrell abans d'arribar-hi trobem la primera dificultat muntanyenca. Es una pujada de mig Km que per sort ens agafa encara frescos. Quan arribem a El Vendrell. Agafem la carretera direcció Santa Oliva o Sant Jaume dels Domenys.

Aquesta carretera és una mica pitjor, no hi ha vorera i si molts sots. Anem passant les poblacions de Santa Oliva, Llorenç del Panadès i Sant Jaume dels Domenys. Aquí, si fa molta calor podem agafar aigua a la font, perque no trobarem més aigua fins uns quants Km. Passat aquest poble comença la pujada del Montmell d'uns 600 m d'alçada. Son 8 Km d'una pujada no molt forta però sense cap lloc per a descansar i amb molts bonys que molesten. Els llocs més dificils són el primer i l'últim Km. de la pujada. Les vistes són molt maques i gairebé no passa cap cotxe. Un cop arribats al cim, la baixada es fa curta (2 o 3 Km) fins que arribem a un desviament a l'esquerra que ens indica el poble d'Aiguaviva (No cal entrar) i a 17 Km el de Vila-rodona.

Aquesta carretera encara és més estreta i menys transitada, però si pensem que la pujada ja s'acabat anem equivocats. Amb un recorregut trencacames, on has d'estar molt hàbil amb el canvi encara hem de pujar una mica més. (Veureu que està marcat a terra quan s'arriba al Port de Muntanya). Un cop allí si que podem descansar i deixar-nos portar per la baixada (una mica perillosa). Es imprescindible parar a Can Ferrer a posar aigua (Es fresca, està sota un arbre i ja no hi ha més fonts). Surtint d'aquí, a pocs metres hi ha un Dolmen i un desviament. Si no has pres ració doble de spaghettis o d'EPO millor agafar direcció Rodonyà . Després d'una petita pujada hem de passar per sobre l'Autopista i arribar fins la C-246.

Ja ens indica la direcció de tornada peró encara hem de fer un ultim esforç per pujar el Coll de Santa Cristina (Sort que ja l'ataquem bastant amunt). Tot i la baixada encara ens queda un troç fins a El Vendrell una mica perillós pels cotxes però es va fent via. Normalment trobarem l'embús dels cotxes que creuen El Vendrell. Intenta esquivar-los agafant el primer carrer a la dreta fins anar a buscar una rotonda amb una estatua d'uns castellers. Aquest és el desviament cap a Coma-ruga on arribarem una mica més tard. A partir d'aquí et pots prendre el recorregut com un passeig, els cotxes, les noies en bikini, els turistes... passant per Calafell fins a acabar el a Segur.

Es un recorregut que val MOLT la pena fer-lo.

El "Mortirolo" de Gràcia

Hi ha moltes maneres de pujar el Tibidabo (512 m) i aquesta és de les més dures.

Sortim de la Plaça Lesseps per l' Av. de l'Hospital Militar on tenim uns 400 m de pla per anar escalfant les cames. Quan arribem al c/ Esteve Terrades comença la primera dificultat. Són 250 m amb una pendent que t'hi cagues. Aquí ja has de posar el plat mitjà i pinyons grans, que no deixarem en tot el recorregut. Arribes a la Pl. Alfons Comin on a dalt de tot hi ha una benzinera. Allí trobaràs un carrer que et porta a l' Av. del Tibidabo.

Amb compte que no t'atropelli el Tramvia ni ficar la roda als rails, vas pujant fins la Pl. del funicular. Deu ni do la corba que hi ha més amunt del "Particular". Amb la mica de pla de la plaça podràs pendre alè. Seguim fins la Crta. de les Aigues on la pujada no sembla tan forta però hi ha camps magnètics que fan que s'enganxin les rodes al terra i no poguem avançar. (Si no us ho creieu proveu-ho)

Quan arribes al camí de terra tens uns metres per tornar a descansar. Passat el lloc on lloguen bicis agafes el camí de pujada (el pla no te gràcia) on has de posar el plat petit i totes les ganes del mon. La pujada és dolenta perque el camí està ple de sots i bonys, ademès has d'anar amb compte que no baixi algun boig a tota merda i se t'emporti per davant. Quan arribes a la Caserna dels Bombers la pujada ja no és tant forta però encara queda una mica. Davant de l' Escola Judicial el camí ja està asfaltat i poc a poc arribem a la Ctra. de Vallvidrera.

Hem de pujar uns 100 m més per aquesta carretera i ens trobarem el desviament del Parking del Tibidabo. Aquí hi ha també un troç fort de pujada, sort que fa com uns esglaons que faciliten el camí. Desprès de les darreres 2 corbes ja haurem arribat al cim i podem veure una vista molt maca de la ciutat. Quan ho hagis fet em comentes la teva opinio sobre aquest recorregut.

Una volta per Sant Cugat

Sortim del Passeig de la Vall d'Hebron i anem a buscar la Carretera d'Horta a Cerdanyola. Es una pujada de 4 Km però que pot costar una mica si encara estem frets.

Un cop a dalt la baixada és ràpida (i perillosa si està el terra mullat) fins arribar a Cerdanyola. Allí girem a l'esquerra cap a Sant Cugat. Aquest troç es pot fer per l'arcen que és ample, fins que arribem a una rotonda on hi ha una benzinera. Hem d'agafar la carretera de la dreta cap a Can Viaró on fa una mica de pujada. Després d'una altre rotonda on veiem com es malmeten les zones verdes d'aquest municipi degut a la febre constructora/destructora del seu alcalde, arribem on està el Chic Sant Cugat i a una nova rotonda. Hem de donar una volta de casi 360 graus i girar a la dreta abans de la benzinera (Indica direcció Barcelona per Vallvidrera).

Encara anem per un troç una mica pla, però enseguida comença la pujada. Podem agafar aigua aprop de l'estació de Valldoreig que hi ha un parc. Després d'aquí ja comença una de les dues pujades fortes abans d'arribar a Vallvidrera. Dona una mica de ràbia perque tot el que costa pujar, després ho tornes a baixar en un moment. La segona pujada encara és més dura. Canvia de plat i poc a poc aniràs arribant a dalt. Passes per sota l'autopista dels Tunels de Vallvidrera varies vegades. Quan arribem a Les Planes la pujada no és tan forta però es mes mantinguda. Passes a prop de Vilajoana, l'ultima residència de Jacint Verdaguer (També és un recorregut cultural eh!) i d'allí xino xano fins a Vallvidrera.

Hi ha moltes corbes, i sombreta que fa que la pujada no sigui tant dura. Un cop a Vallvidrera girem a l'esquerra per acabar de pujar el Tibidabo, Aquest troç és dels més durs, sort que és curt, però deu ni do. A partir d'allí deixem el nucli urbà, passem pel desviament al Parking del Tibidabo i l'Observatori Fabra, fins arribar a la Carretera de l'Arrabassada. Segur que allí trobem altres ciclistes que també pugen fins el cim. Resta menys d'un Km per arribar al mirador de les atraccions on podem descansar del recorregut que hem fet. Ja la baixada es pot fer amb menys de 10 minuts fins a casa.

Es un recorregut curt però bastant dur per les montanyes que té.

Pujar l'Ordal

Sortim del Passeig de la Vall d'Hebron i anem a buscar la Carretera d'Esplugues. passem per Esplugues, Sant Just, Sant Feliu i Molins de Rei, aquest recorregut és de baixada o pla, per tant podem pendre forces pel que vindrà més endavant.

Creuem el Pont de 4 camins i la fàbrica de ciment (aquí és una mica perillós pel tràfic) i comencem a pujar cap a Sta. Coloma de Cervelló. Encara que podem pensar que serà un recorregut molt dur, aquesta primera part s'agafa be. Fa com esglaons, hi ha pujades curtes i després pla fins passat Vallirana. Pots entretenir-te mirant la caravana de cotxes que hi ha. En aquest troç pots anar fins i tot més ràpid que ells. Després de Vallirana comença l'autèntica pujada. Hi ha les tres corves (Fa una Z) que, canviant de plat i amb paciència es va pujant. Quan s'acaben aquestes corves la carretera es fa més ample i els cotxes van més ràpids, augmentant el perill. Segueix pujant pel carril dels cotxes lents que, quan ja no puguis mes, la carretera encara es farà més dura. Hi ha un cartell que indica una pendent del 8% però jo diria que és més. Es una recta que no s'acaba mai. Quan arribes a dalt, encara que segueix pujant ja no ho fa tant fort. Passes pel Viaducte, que serveix per descansar una mica , un últim esforç de pujada i després, fins i tot hi ha un troç de baixada. No hem arribat a dalt. Hi ha un altre troç bastant dur amb 4 o 5 corves, però com que ja es veu el cim, amb la creu, dona més moral. Si has arribat fins aquí ets un campió!!!

Ara tenim un troç llarg de baixada. Podem disfrutar amb els tobogans i la llarga recta que hi ha fins el poble de l'Ordal. I seguim baixant, una altra llarga recta (baixant semblen mes curtes que pujant, eh!!) passant per uns nuclis habitats (unes cases que hi ha a banda i banda de la carretera). Fins arribar a Avinyonet. Descansem al jardinet que hi ha a prop de la carretera, amb sombra, font, telèfon, totes les comoditats que ens podem imaginar.

Remprenem la marxa canviant de carretera. Des del mateix jardínet, a l'esquerra de la carretera per on veniem hi ha una altre més petita i més tranquila. Són més de 15 Km fins a Begues fent una mica de pujada (Excepte al principi que hi ha baixada i tot, però no ens enganyem) on, malgrat això, podem posar pinyons petits i anar tirant. Es fa llarg perque és molt solitari, però hi ha gent (a mi) que això li agrada. Pasem per Olesa de Bonesvalls i unes fàbriques de ciment que hi ha. Finalment arribem a Begues on hi ha varies fonts per descansar. Després de sortir del poble i passar per una llarga recta plena d'arbres ja comencem a baixar (Un altre dia comentem la pujada eh!!) Són 6 o 7 Km fins a Gavà. D'allí agafem ja el camí de tornada (encara queda un bon troç fins a casa) passant per Viladecans, Sant Boi, Esplugues, Cornellà de passeig gairebé urbà. Aquest últim troç fa molta ràbia el trobar-se tants semàfors que et tallen el rotllo quan portes unes quantes pedalades. I d'aquí a la Ronda de Dalt i fins a casa.

Jo vaig trigar més de 4 hores sense contar els descansos, i després vaig estar fet pols tota la setmana. (I això que estaba en bona forma i era a l'estiu), però quan l'has fet et sents molt content.

COSTES DE GARRAF

Aquest recorregut té uns 60 Km i no és massa dur. Ademés és molt maco anar pedalant a prop del mar.

Sortim de Barcelona per la Carretera d'Esplugues i quan arrivem a aquesta localitat, agafem el desviament cap a Cornellà. En aquest troç es circula per ciutat, amb els inconvenients que té, cotxes, semafors, voreres, etc, però no hi ha més remei. Després de l'Hipermercat de Cornellà passem per un lloc una mica dolent perque hi ha tot d'entrades i sortides d'autopista i s'ha d'anar amb ull, fins que arribem a Sant Boi. Es la Carretera C-245, que no és massa bona, hi ha molts sots, no estan marcades les linees i passen molts cotxes però al menys es pla, i si vas a una hora que no hi hagi molta circulació es va be. Després de Sant Boi ve Viladecans, Gavá i Castelldefels, (Aconsello aquí posar aigua, perque després és dificil trobar una font) fins que deixem aquestes poblacions i comença l'important d'aquest recorregut.

Les Costes de Garraf comencen amb una pujada que a vegades desanima als que volen fer aquest recorregut i no troben mai el moment per realitzar-lo. Només són 300m però entre els cotxes, la vorera reduida i la por d'algun camió de gran tonatge que et puguis trobar, fan que molta gent no s'animi a creuar les costes. Després hi ha una baixada que et porta al desviament del poble de Garraf i, a partir d'aquí si que s'ha de pujar una mica (tampoc tant, eh). La carretera va cap a munt i el grau mes alt de pujada es fins arribar a la caseta de la Creu Roja, on podrem observar unes vistes molt bones de tota la costa. Una altra baixada suau fins a Vallcarca on torna a enfilar-se la carretera. Una pedra al costat esquerra ens indicarà el final de la pujada, i d'aquí podem lliscar fins que s'acaben les Costes de Garraf i ja ho podem explicar als nostres nets.

Entrem a Sitges, buscant la antiga carretera, encara que hi ha qui prefereix anar per la nova, el que passa que entre el troç que és autopista i que no pots agafar-la igual que quan vas en cotxe, jo prefereixo la primera opció. Deixem Sitges, després d'una llarga recta on arribarem al Casino i d'aquí a Vilanova i la Geltrú. Es difícil trobar una font per aquestes poblacions, per tant és interessant anar amb el bidó ple.

Deixem Vilanova i per una carretera bastant plana entrem a Cubelles, Cunit fins arribar a Segur. Aquí tornen a haver bastants cotxes, però si vas a l'estiu també hi han grups nombrosos de ciclistes.

Aquest recorregut també és maco de fer a l'inversa (un altre dia, per això), anant per el cantó del mar, amb les roques, les ones trencant i la barana que sembla tant petita quan vas montat en la bici, dona una sensació diferent. El principal perill d'aquest recorregut son els camions grans que ens trobem a les costes, per tant és recomenable fer-lo en cap de setmana, on no poden circular.