(Productora. Dades tècniques. Intèrprets. Altres)
LA PETICIÓN. 1976
CIPI Cinematográfica SA.
Guió de Leo Anchóriz i Pilar Miró segons un llibre d’ Émile Zolá
Fotografia: Hans Burmann
Música: Román Alix
Amb Emilio Gutiérrez Caba, Ana Belén, Frederic De Pasquale, María Luisa Ponte, Eduardo Calvo.
 

EL CRIMEN DE CUENCA. 1979
Alfredo Matas. Incine. Jet Films.
Guió de Salvador Maldonado, Pilar Miró.
Fotografia: Hans Burmann
Música: Antón Garcia Abril
Amb Amparo Soler Leal, Héctor Alteiro, Mercedes Sampietro, Daniel Dicenta, José Manuel Cervino i la col·laboració especial de Fernando Rey.

El 1910, en el poble d’Osa de la Vega a Cuenca desapareix un pastor.
La seva família denuncia els fets i acusa a Gregorio Valero i a León Sánchez, dos companys seus de feina d’haver-lo matat per robar els diners que duia el pastor perquè havia venut unes ovelles.
El jutge no pot seguir amb el cas perquè no hi ha proves suficients però tres anys després, el 1913 el torna a obrir presionat per la pressió de les forces conservadores, o de dretes. Els acusats son detinguts i sota tortures declaren ser culpables encara que no ha aparegut en cap moment el cos de la víctima.
El 1918 es celebra el judici i son condemnats a mort. Gràcies als advocats s’els canvia la pena per 18 anys de presó.
És l’any 1926 quan un dels dos detinguts s’ha suicidat i l’altre ha mort naturalment i apareix el pastor pressumptament assassinat a un poble proper a Osa de la Vega.
Aquesta és la història d’un fet real narrat a la novel·la de Ramón J. Sender El lugar de un hombre el 1939 i Pilar Miró en fa una adaptació al cinema amb un mateix argument però canviant el final.
Per exemple, quan torna el pressumpte assassinat, els dos personatges detinguts ja han passat la condemna i encara estan vius.
Les escenes de tortura que la guardia civil feia als dos pastors són terriblement cruels i realistes. Aquest excés de violència a més de l’atac crític a la guardia civil fa que el govern d’UCD posi l’obra a disposició militar i que estigui segrestada durant dos anys.
Pilar Miró va estar pendent de judici militar per fer injúries al cos de la guardia civil i com a anècdota trobem que la realitzadora va ser un dels principals objectius a atacar quan el cop d’estat de Tejero el 1981.
Tot i que la pel·lícula no va rebre massa bones crítiques per diverses qüestions com és el guió i el nivell interpretatiu, va ser un dels èxits més grans del moment de recaudació. Vista des de la perspectiva actual no és un dels millors treballs de Miró.
En part és lògic perquè va causar molta expectació durant els dos anys que va estar pendent d’anar a la presó o no.
La pel·lícula es va poder estrenar però amb la qualificació “S” de ‘molt violenta’ o extremament eròtica.
Potser un pel lenta, és un treball que entra perfectament en l’anomentat ‘cinema d’autor’. És contundent, i narrant un fet que va succeir a principis de segle pot haver fet una metàfora del que va poder ser el règim franquista.
La guardia civil apareix com un cos ignorant i intransigent que disfruta veient patir als homes sense raó de ser.
 

GARY COOPER, QUE ESTÁS EN LOS CIELOS. 1980
Pilar Miró per Incine i Pilar Miró Producciones Cinematográficas.
Guió de Antonio Larreta, Pilar Miró
Fotografia: Carlos Suárez
Música: Antón García Abril
Amb Mercedes Ampietro, John Finch, Carmen Maura, Víctor Valverde, Alicia Hermida, Isabel Mestre.

Una realitzadora de televisió que es diu Andrea Soriano ha de passar per quiròfan i la operació és greu.
Durant tres dies aquesta dona es planteja el transcurs de la seva vida, professional, afectiva...
La imatge de la dona en aquesta obra és forta i dura enfrontant problemes però al mateix temps es veu molt afectada per dins.
Aquesta és una de les pel·lícules més autobiogràfiques de la directora.
Realitzadora, mare d’un fill, amb una situació inestable en les relacions, sembla que enlloc de veure a Mercedes Sampietro veiem a Pilar Miró presentant el seu pensament.
A una entrevista feta a TVE dins el marc d’un reportatge que li feia un homenatge, Pilar Miró negava que en les seves pel·lícules sortíssin fets autobigràfics amb aquest objectiu, sinó que apareixien fets que possiblement es referíssin a ella però que  qualsevol dona s’hi podria trobar.
Les crítiques en general van estar d’acord en criticar la pel·lícula per ‘insuficiències de realització’.
Si comparem El crimen de Cuenca  i aquesta obra veiem un canvi bastant gran en quant a continguts i realització. Tots els llibres de cinema consultats afirmen que la directora es va veure molt afectada pels problemes amb el govern militar i d’aquesta manera es va anar tancant en sí mateixa. És normal que sortís a partir d’aquell moment un cinema més reservat i intimista.
Al Festival de Moscú de 1981 va rebre el Premi de la Interpretació.
 

HABLAMOS ESTA NOCHE. 1982
 

WERTHER. 1986
 
 

BELTENEBROS. 1991
Andrés Vicente Gómez per Iberoamericana Films Internacional i Floradora Distributors.
Guió de Mario Camus, Juan Antonio Porto, Pilar Miró.
Fotografia: Javier Aguirresarobe
Música: José Nieto
Amb Terence Stamp, Patsy Kensit, José Luis Gómez, Geraldine James, Simón Andreu.

El 1962 el Capità Darman, un comunista alfiliat al PCE arriba a Madrid per matar a Valdivia, un traidor.
S’equivoca d’home igual que va passar-li el 1946 al fer una ordre similar i coneix a Rebecca, una atractiva cantant de cavaret.
El relat procedeix d’una obra d’Antonio Muñoz molina.
La pel·lícula esta rodada completament en anglès.
Està considerada com la millor pel·lícula realitzada per la directora, tot i que El Perro del Hortelano també va rebre molt bones crítiques.
Destaca l’escena en que Rebecca imita a Rita Hayworth a Gilda cantant Put the Blame on Mame. També destaquen les escenes eròtiques i l’excel·lent fotografia de Javier Aguirresarobe.
Guanyadora de l’Ós de Plata a Berlín el 1992.
 
 
 

EL PÁJARO DE LA FELICIDAD. 1992
Central de producciones Cinematográficas
Guió de Mario Camus
Fotografia: José Luis Alcaine
Música: Jordi Savall
Amb Mercedes Sampietro, Aitana Sánchez Gijón, José Sacristán, Carlos Hipólito.

Carmen és una restauradora que arrel d’una violació que la fa caure en una depressió, mira al passat i decideix marxar, vol evadir-se del present i de tot el que la rodeja per començar de zero.
Trenca amb la seva parella, i visita al seu primer marit. També va a visitar als seus pares a Catalunya.
Decideix instal·lar-se per treballar a una casa molt gran a Almeria però no podrà estar sola.
Arriba el propietari d’Estats Units que vol alguna cosa amb Carmen i també arriva la jove i el net d’ella, que demanen refugi perquè el seu fill els ha abandonat.
Amb ells redescobreix l’autèntica felicitat.
Però quan tot rutlla, la jove decideix marxar amb una nova parella que té i Carmen exigeix quedar-se amb el seu net.
És una pel·lícula que s’assembla molt a Gary Cooper, que estás en los cielos perquè tracten del mateix. Una dona que decideix plantejar-se la vida d’una altra manera arrel d’una desgràcia.
Aquesta pel·lícula va guanyar el 1993 el premi Goya a la millor interpretació.
EL PERRO DEL HORTELANO. 1995
Productora
Guió de Pilar Miró i
Fotografia
Música
Amb Emma Suárez, Carmelo Gómez, Ana Duato, Fernando Conde, Miguel Rellán.

La Condesa de Belflor, Diana s’enamora del seu secretari Teodoro. És una dona forta, poderosa, intuitiva, manipuladora però no per això consegueix que el secretari s’hi enamori en un principi perquè ell està enamorat i promès amb Marcela. L’enveja i la rabia provoca que Diana els separi.
És una adaptació d’una obra de Lope de Vega del segle XVII i és tota en vers.
És un pel·lícula que es va rodar en dos anys i amb problemes molt grans de producció. A mig rodatge la directora es va trobar sense financiació i es va estar a punt de suspendre. Per sort va trobar tres productors que la van ajudar i fruit d’aquesta compensació econòmica i dels grans esforços de l’equip es va poder estrenar.
La estrena va ser positiva perquè va guanyar set ‘Goyas’ entre els que destaca el premi a la millor direcció.
Si abans es parlava de Beltenebros  com la seva millor pel·lícula ara es parla Del perro del Hortelano per la seva fotografia i nivell interpretatiu.
 
 

TU NOMBRE ENVENENA MIS SUEÑOS.1996
Productora
Guió de Pilar Miró i
Fotografia
Música
Amb Emma Suárez, Carmelo Gómez, Ángel de Andrés López

Un inspector de policía i un catedràtic de matemàtiques es troben a l’enterrament d’un ingenier que es diu Buendía.
A l’enterrament hi ha Júlia, la filla de l’ingenier que està implicada en una investigació que va començar el 1942 quan es va trobar el cos d’un d’un home al parc del Retiro. En principi semblava un suicidi  però es descobreix que la mort està relacionada amb unes altres dues.
A més d’aquesta història es desenvolupa una trama d’amor paral·lela entre l’inspector i la noia que fa impossible en part el desenvolupament de la investigació. Ell sap que hi ha alguna cosa més que amaga la noia però prefereix no preguntar-s’ho. En definitiva, és una història d’amor frustrada.
Aquesta és una adaptació de la novela del polític i escriptor Joaquín Leguina.
Aquesta és la pel·lícula que va rodar immediatament després de El perro del hortelano però no va tenir tan èxit ni tan bones crítiques com la seva penúltima realització.