Un poble amb 759 anys d'història a la força ha de tenir fortes tradicions que estan arrelades. Alcanar no n'és pas una excepció, i encara més: el fet de trobar-se al lloc que es troba, al sud on Catalunya és més estreta i més a prop de l'Aragó i on també s'ajunta amb el País Valencià, sumat a la seva fundació per part dels àrabs fa que sigui un poble peculiar i que no sembla que pertanyi a  Catalunya. De fet el llenguatge, amb la variant tortosina del català occidental sumat a les influències que rep del nord de la província de Castelló fa que soni extrany a les orelles de tarragonins, barcelonins i gironins, de fet ho podreu notar tot i l'esforç en la redacció d'aquesta pàgina. D'altra banda, el ball popular no és ni una sardana ni un ball de bastons, sino una jota, influència ja sigui valenciana o aragonesa. En un poble de 8000 habitants hi ha dues bandes de música, típiques i abundants a la Comunitat Valenciana i per acabar-ho d'arrodonir la presència de bous en 2 de les 5 festes que es celebren al poble, fet que no abunda un cop es traspassa la comarca del Baix Ebre, exceptuant la població de Cardona.  L'única tradició catalana són els dos gegants que tenim al poble que van als diferents aplecs arreu de Catalunya i que també se'n celebren aquí a Alcanar. És a dir, Alcanar és diferent, ens sentim catalans com el primer, però el sentiment de canareu està per damunt de tot.

   Seguint amb les tradicions, dir que s'han anat recuperant poc a poc, la Guerra Civil i la Post-guerra van ser especialment cruels per aquestes terres i si bé les festes quinquennals van tornar l'any 39; el ball de St. Antoni es va perdre fins que un col.lectiu el va recuperar cap al final dels anys 70.

   En l'actualitat s'estan mantenint a bon nivell i una que té més força és "caçar a la barraca", i que té lloc el més d'Octubre començant el dia 12 fins el 12 de Novembre; mesada en que els tords es trasladen des de Rússia fins Àfrica fugint del fred, moment que els barraqueros d'Alcanar aprofiten per caçar i alhora per fer festa i menjar a les finques on hi ha barraques. Una barraca -que encara no ho hem dit- sol ser un garrofer o una olivera preparats amb barretes per atrapar els tords (només tords i estornells, la resta se'ls deixa marxar), que es tiren quan a les nits el caçador imita el cant del tord amb un xiulet o reclam. Xiular amb aquests reclams és tot un art i a la Comunitat Valenciana hi ha tot un seguit de concursos -així doncs, tenim una altra tradició heretada de València-, on hi van participants dels pobles de la volta i precisament un veí d'Alcanar Joan Batiste Beltran Bayerri va ser el guanyador al concurs anual de reclam que es celebra a Vilarreal (Castelló) cap a mitjans del mes de Setembre.

   Importància ha cobrat darrerament el teatre, amb el grup GRESOL que està portant el teatre canareu arreu de Catalunya i cada any organitza les jornades de teatre de primavera al nostre poble; i també però en l'àmbit local el Grup d'Amics del Teatre d'Alcanar que quan poden van preparant alguna obreta.

   També destacar l'Escola d'Art amb el pintor Narcís Gal.lià i l'Associació de Mestresses de Casa que organitzen viatges, exposicions i enguany també un Mercat Medieval el cap de setmana del 27-28 del mes de Setembre passat.
 
   I també podriem incloure el Moviment Parroquial Juvenil que movilitza als xiquets del poble i preparen festivals, teatres, i un campament d'estiu als ports de Beseit on la canalla s'ho passa molt bé.