Infeccions respiratòries: La majoria de les infeccions respiratòries altes (particularment rinitis, faringitis, traqueobronquitis agudes i conjuntivitis) són víriques i no requereixen tractament antibiòtic, excepte si es produeixen complicacions.
El tractament antibiòtic empíric de les faringoamigdalitis té con a única indicació el tractament de la infecció per Estreptococ beta-hemolític del grup A, i es fa amb Amoxicil.lina durant 10 dies o amb Penicil.lina G benzatina, una dosi única d'1,2 milions UI IM. En cas d'al.lèrgia, es pot administrar un macròlid.
Les otitis i sinusitis agudes es tractaran amb amoxicil.lina, 500 mg a 1 gr. oral cada 8 hores, per als adults i 20 - 30 mg/kg cada 8 hores, per els nens, durant 7 - 10 dies. Una alternativa a aquest tractament (intolerància o al.lèrgia no anafilàctica) pot ser la Cefuroxima-axetil.
Per a la reagudització de la bronquitis crònica (pneumococs, H. influenzae i M. catarrhalis) es recomana amoxicil.lina-clavulànic 500- 875/125 mg oral cada 8 - 12 hores, durant 7-10 dies.
Per al tractament empíric de la pneumònia lleu en l'adult jove, prèviament sa, i que pot ser tractat en el seu domicili, s'intentarà distingir clínicament entre l'etiologia pneumocòccica i la pneumonia atípica. En el primer cas s'administrarà amoxicil.lina, 1 gr. oral cada 8 hores durant 7-10 dies per als adults, 15-20 mg/kg cada 8 hores per als nens, i en el cas de la pneumònia atípica o quan no se n'hagi pogut determinar l'etiologia, s'administrarà un macròlid, 7-10 dies.
En el cas de pneumònia en la gent gran, en persones immunodeprimides o, en general, quan és clínicament greu, el malalt es dirigirà a l'hospital.
La infecció urinària no complicada està causada freqüentment per E.coli. Es tractarà empíricament per via oral, durant tres dies, amb un dels fàrmacs següents: norfloxacina, amoxicil.lina-clavulànic o nitrofurantoina, o amb fosfomicina trometamole oral en forma de d'una dosi única. Per contra, a les infeccions urinàries de repetició, així com als nens i als homes, es tractarà de precisar els factors que hi predisposen. El tractament s'efectuarà segons les dades dels estudis clínics i microbiològics.
El tractament empíric de les uretritis no complicades (gonococ) es fa amb Ceftriaxona, 250-500 mg IM, associada, per tractar una possible infecció per clamidia, a Azitromicina, 1 gr per via oral; tot a dosis úniques. Si com a alternativa a l'Azitromicina, s'utilitza Doxiciclina, aquesta s'ha d'administrar durant 7 dies.
La vaginitis candidiàsica es tracta amb un imidazòlic tòpic i si és necessari ( per recidives o altres causes) amb Fluconazol oral 150 mg. dosi única.
La vaginosi bacteriana pot tractar-se tòpicament amb gel de Metronidazol, dues aplicacions al dia, durant 5 dies, o bé, Metronidazol, 2 gr. oral, en monodosi. La Tricomoniasi vaginal es tracta amb Metronidazol, 2 gr. oral, dosi única. Com a alternativa (o en cas de fracàs) tant a la vaginosi com a la tricomoniasi es pot administrar Metronidazol, 500 mg. oral cada 12 hores, durant 7 dies.
A les embarassades, durant el primer trimestre s'ha d'insistir en la via tòpica, (càndida: imidazòlics; tricomones i vaginosi: Metronidazol). A partir del segon trimestre, es pot utilitzar la via oral si és necessari. Cal evitar la Clindamicina per via tòpica.
Pel que fa a les malalties de transmissió sexual, s'ha de diagnosticar i tractar els companys sexuals de l'últim mes i evitar el coit fins que el pacient i els contactes sexuals siguin tractats.
Les diarrees agudes només
es tracten amb antimicrobians quan són greus -molt intenses, amb
sang, moc, pus o febre elevada- i també en el cas del lactant, la
persona gran i el malalt immunodeprimit, en els quals la sèpsia
és una complicació més freqüent i greu, en els
quals la sèpsia és una complicació més freqüent
i greu.
S'ha de vigilar prioritàriament
la deshidratació i els símptomes de sèpsia per dirigir
el malalt a l'hospital.
Els agents més freqüents d'infecció bacteriana són la salmonel.la i el campilobacter. El tractament als adults es fa amb ofloxacino o ciprofloxacino (salmonel.la) durant 5 dies, i als nens amb cotrimoxazol (salmonel.la), o un macròlid (campilobacter) durant 5-7 dies. En col.lectivitats infantils també cal pensar en la giardia; s'ha de fer el diagnòstic microbiològic i tractar amb metronidazol durant 5 dies.
Els oxiürs es tracten amb una dosi de pamoat de pirantel, de 10 mg/kg/dia, repetint la mateixa dosi a les 2 setmanes. Els ascaris amb mebendazol durant 3 dies, 100 mg/12 hores. Les tènies amb praziquantel 10-20 mg/kg, en una dosi.
Gastritis i Ulcus: L'erradicació
de l'Helicobacter pylori es fa amb la següent pauta terapèutica:
Abans d'iniciar el tractament s'ha de confirmar per tècniques fiables la presència d'Helicobacter.
Les Infeccions piògenes cutànies solen ser estafilocòcciques o estreptocòcciques; a més de la neteja local les primeres es tracten amb Cloxacil.lina i les segones amb amoxicil.lina durant 7 - 10 dies. En cas de dubte, l'amoxicil.lina-clavulànic o una Cefalosporina de 1ª generació (Cefradoxil) són alternatives que cobreixen ambdós gèrmens. En cas d'al.lèrgia, pot utilitzat-se un Macròlid o Clindamicina.
Les Infeccions fúngiques de la pell
(pitiriasi, candidiasi i dermatomicosi) requereixen tractament específic
i adequat a la forma clínica. Un imidazòlic (miconazol o
clotrimazol), terbinafina o ciclopirox tòpics poden ésser
efectius en aquestes infeccions.