El Poble
El pas del temps
L'església romànica
L'església de sta Maria
Festes
Es troba al peu de les serres de Miramar i del Cogulló, a la tercera plana. La silueta del poble es distingeix des de lluny, amb les muntanyes al fons. La gran superfície del seu terme és cultivada: ordi, ametllers, olivers, vinya i avalleners.
Els camins de la plana condueixen cap a les diverses zones de coltius i són dibuixats per unes antigues parets de marge. Encara s'hi poden apreciar unes unes sorprendents construccions de pedra que antigament servien d'aixopluc als pagesos.
Actualment al Pla s'hi desplega una signficativa activitat industrial, important font de vida del poble. El Pla de Santa Maria és també un important centre de comunicacions; així, s'hi creuen la carretera de Valls al Pont d'Armentera i la que uneix Sarral i Vila-rodona; tambe hi trobem 1'accés a l'autopista Barcclona-Lleida.
El nucli antic, l'església romànica i la de Santa Maria ens conviden a fer-hi una agradable visita.
El nucli antic del poble és pla i marcat pels portals que antigament hi donaven entrada, alguns des de l'època medieval.
Els carrers són nets i polits, lluminosos. Les cases, ben restaurades; moltes, lliscades i pintades amb colors clars. Les portes i fincstres són de pedra. Tambe n'hi ha amb llindes de fusta i segell amb la data de construccio.
A la banda dreta de 1'església, al carrer
Major, hi trobem cal Robinat, que té una façana amb esgrafiats
del s. XVIII, molt característics de la comarca de 1' Alt Camp.
A mitjans de segle XII, els terrenys del voltant de 1' església romànica eren poblats i anomenats Santa Maria del Pla o Pla de Cabra – originàriamnent del terme del castell de Cabra-. El poble va ser feu de 1'església de Tarragona; així ho disposaren Alfons I i l'arquebisbe Guillem de Tonoja, el 1l73, en donar el lloc a Berenguer de Vilafranca per fundar-lo i repoblar-lo, motiu pel qual es va consolidar i va créixer.
Al s. XIII, va tenir conflictes greus amb els veïns de Valls a causa de 1'aigua, conflictes que es van resoldre gràcies a la intervenció de 1'arquebisbe Pere O'Albalat. El 1264, Bertran de Vilafranca fa una cessió a la mitra i el poble esdevé una senyoria que comparteixen 1'arquebisbe i el rei; cadascun d'ells nomenava un batlle per administrar la jurisdicció, fins a 1'any 1391, en que va ser comprat integrament per 1'arquebisbe.
El 1305, el Pla de Santa Maria va encapçalar una protesta contra l'arquebisbe, el qual exigia als plancncs que contribuïssin a finançar la fortificació de Tarragona. De la queixa, estesa a altres pobles dcl Camp, en va néixer la Comuna.
Tamabe al s.XJV, hi convivien jueus i sarraïns; i a la darreria de segle va ser atacat el call jueu i la vila va sofrir càstig reial.
Durant la Guerra dels Segadors, la vila va buscar inicialment el suport dels castellans per anar contra els fancesos; però el 1642, el marquès d'Hinojosa va assetjar el poble per derrotar un escamot francès i els veïns es van tancar a 1'església; en el moment de pactar la seva capitulació, un tret descontrolat ferí un oficial castellà, i el marquès, en veure rebutjada l'ordre de rendició, assaltà 1'església i va fer degollar els 40 defensors i saquejà el poble.
Durant la guerra contra Napoleó, el Pla
va ser escenari de diversos disturbis fins que el l812 el poble va ser
ocupat pel baró d'Eroles.
L'ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT RAMON
Siuada al raval de Sant Ramon, aquest és un dels edificis romànics més destacats de l'Alt Camp.
Inicialment va ser dedicada a Santa Maria; mes tard a la Mare dc Déu del Roser, i des de 1'inici del s. XX té 1'aclual advocarció.
Al començament del s. XIII s'en va emprendre la construcció, en un moment de creixament del poble.
La planta del temple és d'una sola nau de volta apuntada. absis i transsepte. Sobre el creuer de la nau s'alça un cimbori de vuit cares.
Les parets són fetes de carreus de pedra ben treballats. Al s. XVlll, quan es va edificar la nova església, una part del poble era partidaria d'endarrocar-la per aprofitar-ne els materials, i va ser parcialment desfeta, a la fi del segle va ser reparat el dany.
La portada crida l' atenció pel seu treball escultòric. A cada costat hi ha vuit colunues amb capitells decorats que son base de les arquivoltes de 1'arc d'entrada. La llinda té csculpida al centre 1'escena de la Mare de Déu i 1'Infant, amb els Reis d'Orient a la dreta i l'Anunciacio a l'esquerra.
L'escultura és molt rica en elements decoratius, especialment pel que fa als vestits, i a l'ornamentació vegetal.
A la farçana oest, una gran rosassa, enb
un curiós plantejament decoratiu. dóna llum a 1'interior
del temple.
La silueta del seu campanar i la seva cúpula dominen sobre el poble. Situada 1'església dins del nucli antic, sorprèn per les seves proporcions i 1'estil arquitectònic de la seva façana.
Va ser aixecada a la fi del s. XVIII, amb un concepte barroc. La planta te tres naus, transsepte, voltes de llunetes i una gran cúpula.
La façana es flaquejada per dues colmnnes acabades en arc obert. La llinda porta un gran escut del poble i una destacada ornamentació escultòrica que es manté en tots els elements constructius.
El campanar és de planta quadrada a la
base i de vuit cares i balustrada a la superior. La torre que havia de
coronar el cmnpanar és inacabada.
7 de Gener: Festivitat de Sant Ramon de Penyafort
15 d'Agost: Festa major, festivitat de la Mare
de Déu d'Agost
5 d'Agost: Mare de Déu de les Neus
17 d'Octubre: Fira de St. Galderic