Dos mots sobre el temps

El temps meteorològic influeix en la manera de viure de qualsevol lloc, en la forma de ser de tots els pobles del món. Però puc dir, sense por a ficar la pota, que a pocs llocs el temps deu tenir la incidència que té entre nosaltres, al País Basc. Per què? Doncs, perquè és molt variable. Perquè anunciar-lo i endevinar-lo de ple, al cent per cent, és increïblement difícil.

Tot i així, pocs seran els qui surtin al matí de casa seva sense haver mirat o escoltat el pronòstic que els mitjans de comunicació han anunciat. Se'l creuran o no, això ja és una altra història, però, per si de cas, allà estan mirant quants núvols surten dibuixats en el mapa de la televisió, escoltant quin bri de sol ens dóna la ràdio, llegint en quantes línies resumeix el diari el temps que farà l'endemà. Hi haurà algun incrèdul que, quan s'aixequi del llit i decideixi quina roba es posa per anar a treballar, no es refiï fins que miri per la finestra (jo mateix ho faig a vegades per si les mosques), però els mitjans tècnics que utilitzem actualment per fer la predicció del temps són agraïts per la majoria dels ciutadans.

Un altre tema ben diferent és fer entenedores les tendències que adopta el temps i que nosaltres, els meteoròlegs, entenguem aquestes evolucions. Tots els lectors tindran en ment -no han passat encara molts anys- la fama que va assolir l'expressió canvi climàtic. Ja aleshores alguns científics reconeguts entre nosaltres van opinar que no podia utilitzar-se aquest concepte tant a la valenta, que feien falta dades recollides durant molts anys per constatar que el clima canvia tan ràpidament. La major part dels mitjans de comunicació, però, van apuntar-se de bon grat a la difusió de notícies que incloguessin el terme assenyalat.

En aquell temps els pantans del País Basc i els dels seus voltants estaven ben secs i escurats. La població patia la manca d'aigua en les seves aixetes i els dirigents socials i polítics començaven a estar visiblement preocupats. El problema començava a ser greu i els alarmistes guanyaven terreny per proclamar l'anomenat canvi climàtic. La gent tremolava de por. Malgrat això, cinc o sis mesos van ser suficients perquè el temps tornés al seu estat habitual i perquè s'oblidés la temuda sequera. És més: des d'aleshores, la majoria dels anys han estat més plujosos que de costum.

Però tornem de nou al fil del raonament principal: a tot arreu la gent viu pendent del temps, però al País Basc el temps esclavitza. Només hem d'endarrerir-nos a l'estiu passat per verificar l'afirmació. Al juliol el sol va sortir no més de deu dies i l'agost encara va ser pitjor. La resta dels dies va ploure amb escreix. El País Basc no serveix per fer les típiques postals de les estacions de l'any: al pit de l'hivern, el vent del sud pot elevar de cop i volta el mercuri dels termòmetres o en ple estiu la humitat i la fresca pot presentar-se un dia sí i l'altre també. Per això han estat tan encaparrats els nostres dirigents, quan han vist que el temps els mullava i aixafava aquell Ven y cuéntalo dissenyat per atraure el turisme.

En conclusió, que el temps tiri per allà on vulgui -o per on els homes i la contaminació el deixem-, que nosaltres prou feina tenim endevinant-lo dia rera dia. Si més no aquí, al País Basc.

Per Andoni Aizpurua, l'home del temps d'Euskal Telebista

This page hosted by Get your own Free Home Page