La situació del català a la Catalunya Nord

Catalunya Nord es troba al tombant de segle en una situació atípica i interessant. Mai no es pot fer d'endeví en les evolucions de la història i per això és difícil de respondre a la qüestió ritual i lancinant dels catalans del sud: "Què? Com ho teniu això a Catalunya Nord?". O la variant actualitzada "Què? Com ho teniu amb l'Alduy? I amb el prefecte del departament?". Com que la pervivència del català en aquest planeta es fonamenta en bona part en la situació de la llengua als Països Catalans del sud i, a més, Catalunya Nord pertany al planeta, hi ha sempre les ganes de contestar "I vosaltres al sud, què? Com ho teniu?"

El que sí que podem constatar és que Catalunya Nord manté un greu dèficit de transmissió de la llengua, però també -i contràriament a altres àrees lingüístiques de França en situació molt més crítica- encara continua transmetent el català amb naturalitat, tot i que malament. Les dades d'una enquesta regional de 1993 diuen que el 63% de la població entén el català i que el 40% el sap parlar; això són respectivament uns 220.000 i uns 180.000 habitants. El marc legal existeix. L'únic obstacle que priva que l'ús del català enceti una tornada significativa al carrer i a l'ensenyament amb el bilingüisme, són les actuacions contràries d'uns responsables de l'administració jacobins i ultranacionalistes. Això es conjuga amb una manca de senyal oficial favorable a les llengües regionals.

Vol dir que, en el futur, els catalans del nord tenen a l'abast les eines d'una recuperació lingüística ben segur de potència i de nivell diferent respecte al sud, però real i a la mida de la identitat catalana present en el cor dels habitants. Proves d'aqueixa capacitat potencial de reeixida són l'exemple d'un Jean-Paul Alduy, nou batlle de Perpinyà i exciutadà parisenc, que en el termini de tres anys és capaç de sortir a TV3 desgranant algunes frases en català (cosa que el seu pare, en Paul Alduy, no havia fet en més de 35 anys de batllia a la capital del Rosselló) o encara els 350 nins que surten de les seccions bilingües -públiques o associatives- i retroben un ús personal i familiar de la llengua.

Però no ens enganyem. Si és possible una recuperació a Catalunya Nord -i poc probable a Occitània, per exemple-, és gràcies a la presència d'uns Països Catalans del sud potents i valoritzadors de la llengua. L'escola i les elits es retroben amb el català perquè la llengua torna a tenir prestigi, consideració i doncs -o també- utilitat. Els primers burgesos que van adoptar la llengua francesa a través dels estudis durant eI segle XVIII o els primers notables i dirigents que van parlar la llengua de Versalles no van pas fer-ho de millor manera ni més ràpidament que els Jean-Paul Alduy o els estudiants del Departament d'Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà. D'aquí ve tota la importància dels lligams de Catalunya Nord amb el sud. Els centres no han de renunciar a les perifèries en matèria de defensa lingüística i cultural (mireu sinó França i 1a seua àrea francòfona) El progrés de l'ús del català a Catalunya Nord, a banda de desbloquejaments al nord mateix, també passa per la sistematització dels contactes, lligams i retrobaments -personals i estructurals- entre catalans de pràctiques i vivències segurament diferents, però de llengua i d'identitat comuna.

Alà Baylac-Ferrer

professor de català i president de la Federació per a la defensa de la llengua i de la cultura catalanes

This page hosted by Get your own Free Home Page