L'Euskera i la situació de la cultura basca a Euskadi Nord

A les nostres places, l'esport rural, els dantzaris i els músics s'han mudat de blanc, roig i verd per ensenyar als estiuejants que Iparralde (País Basc Nord) gaudeix d'una gran personalitat.

La particularitat del nostre poble es fa palesa en la venda dels productes autòctons. Les ikurriñes onegen en els camps de futbol i en les principals cases dels pobles.

Què hi ha darrere d'aquest moviment? És una moda passatgera o hi ha un sentiment més profund?

Ja que la llengua és l'element principal i la base de la nostra cultura, vegem els resultats de l'enquesta que va fer-se ara fa cinc anys per mesurar la situació de l'euskera als territoris del nord.

L'any 1991, dels 250.000 habitants d'Iparralde, un terç (75.000 persones) entenien la llengua basca i en aquest mateix grup, tres de cada quatre manifestaven que eren capaços de parlar-la bé. Aquesta enquesta demostra la fermesa de la llengua en els tres territoris bascos d'Euskadi Nord. Ara bé, altres dades de l'estudi reflecteixen alguns aspectes inquietants. Un botó de mostra: en els pobles petits del centre d'Iparralde es concentra la majoria de bascoparlants; mentre que tots els pobles més importants de la costa, Baiona, Angelu o Miarritze, són clarament francoparlants.

D'altra banda, la situació és més amoïnadora si ens fixem en la piràmide d'edats, ja que és la generació més jove, amb diferència, la que sap menys euskera. Això vol dir que la llengua basca no s'ha introduït en la societat moderna d'aquesta zona del País Basc i que, fins i tot, ja trenca la cadena de transmissió lingüística a les famílies de gran tradició basca.

Davant d'aquest gran problema, cal esmentar la tasca que segueixen duent a terme els "militants" de l'euskera en l'àmbit de l'euskaldunizació. En els últims 25 anys s'han obert vint ikastoles, cosa que ha permès escolaritzar prop de 1.200 alumnes en la seva llengua des de maternal fins a estudis universitaris. Posteriorment s'han creat les anomenades aules bilingües tant en escoles públiques com privades. Tot i així, actualment només 15 de cada 100 joves d'Iparralde escullen un dels tres models d'ensenyament que inclouen l'euskera. La resta cursa estudis únicament en francès.

Pel que fa als mitjans de comunicació, cal dir que 15 anys enrere, la llengua basca gairebé tenia una presència nul·la a les ràdios públiques, fet que va motivar l'aparició de tres ràdios basques als tres territoris d'Iparralde.

Malgrat les dificultats tècniques i econòmiques, el nombre creixent d'oients reflecteix que s'està responent a una necessitat real. Però, malauradament, aquesta dada no ha estat suficient per incrementar les emissions en euskera en els mitjans públics. Al mateix temps, des de la Comunitat Autònoma Basca, rebem ETB-1 (canal en euskera de la televisió basca).

D'altra banda, la feina dels militants de l'euskera (euskaltzales o bascòfils) ha estat molt important per a la creació de l'Euskal Kultur Erakundea (Societat de Cultura Basca) que es dedica a promocionar i a desenvolupar activitats basques. En darrera instància, encara que l'àmbit de la llengua dels bascos va reduïnt-se, els bascos d'Iparralde volen demostrar el fort arrelament a la identitat.

Sabrem si tots aquests canvis són superficials o reals si, fins i tot abans de la desitjada oficialitat de la llengua, es prenen les decisions polítiques que calen; sobretot en les àrees de l'ensenyament, els mitjans de comunicació i l'administració. Perquè, també en el futur, la cultura basca es mantingui viva.

Jojo Bidart

és periodista d'Irulegi Irratia

This page hosted by Get your own Free Home Page