Núria Bosch: "L'autonomia implica diferència"

Hem volgut respondre aquelles preguntes fàcils que podria fer qualsevol persona més o menys informada sobre finançament autonòmic i les hem volgut formular a Núria Bosch, professora titular d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona i experta en qüestions de finançament autonòmic. Les respostes precises i la brevetat poden ser un bon mètode per treure l'aigua clara quan parlem de calés.

El concert econòmic basc significa senzillament cobrar els impostos i donar-ne una part al Govern central?

Cobrar, gestionar i tenir una certa capacitat per variar aspectes específics dels impostos. Per exemple, rebaixar els tipus impositius. Fa poc al País Basc s'ha rebaixat el tipus de gravamen que s'aplica sobre els beneficis de les societats. De tota manera, no és tanta la capacitat que té el País Basc de modificar l'estructura dels impostos que, per llei, li fixa l'Estat, però sí que té cert marge de maniobra. A part d'això, cobra els impostos, se'n queda una part i la resta la dóna a l'Estat, és l'anomenat cupo o quota.

El fet d'haver de recaptar els impostos ha provocat un desinterès del govern català pel concert econòmic?

És cert. Hi ha un cost polític a l'hora de ser el Govern autonòmic qui exigeix al ciutadà que pagui l'impost. Es converteix en la inspecció tributària que, si no paga el contribuent, haurà d'inspeccionar i sancionar, i això té un cost polític. Durant un temps les comunitats autònomes van voler evitar això i el que demanaven eren transferències de l'Estat per evitar aquest cost. Per contra, la recaptació d'impostos té altres avantatges com pot ser una millor lluita contra el frau fiscal que repercuteix en un major rendiment impositiu, en més ingressos.

És cert que alguns partits catalans hi van renunciar durant la negociaciÓ de l'Estatut d'Autonomia?

Jo no tinc una informació exacta sobre aquelles negociacions. Sí que es comenta que en aquell moment va semblar que, per raons polítiques de viabilitat de l'Estat de les autonomies, no es va optar per aquesta fórmula. A més a més, per part del Govern central hauria estat molt difícil que acceptés aplicar el concert econòmic en les comunitats que no tenien precedents històrics. Tenint en compte que actualment, amb una major cultura autonòmica, hi ha tantes dificultats en l'ampliació del percentatge de l'IRPF que es cedeix als governs autònoms, és evident que llavors hauria estat molt difícil un acord per aplicar el concert econòmic a Catalunya.

No hi ha cap tradiciÓ de concert econòmic als PaÏsos Catalans?

No. No n'hi ha cap.

En tots els casos és beneficiÓs el concert econòmic?

El concert econòmic és beneficiós quan tu tens recursos, quan s'és una comunitat autònoma rica, però en una comunitat autònoma pobra o en una crisi conjuntural que afecti una comunitat, el concert econòmic té desavantatges. L'Estat diu: "Queda't els impostos, però si no en tens prou amb els impostos que recaptes, ja t'espavilaràs. Jo no t'ajudaré". Les altres comunitats, com que depenen de les transferències de l'Estat, poden demanar-ne més i fins i tot, l'Estat es compromet al principi de suficiència; és a dir, que els recursos que traspassa a les comunitats autònomes siguin suficients per finançar les seves despeses. Aquest compromís no és el mateix al País Basc. Per tant, si s'apliqués el concert econòmic a algunes comunitats com Andalusia o Extremadura, segurament perdrien recursos. Històricament el concert econòmic ha estat perjudicial per al País Basc perquè era un país de pastors. Fins que el desenvolupament econòmic no ha arribat al País Basc, no els ha estat beneficiós.

Perquè s'apliqués el concert econòmic a Catalunya, caldria modificar la ConstituciÓ espanyola o l'Estatut?

Sí. La Constitució, em sembla que en unes disposicions transitòries, diu que la Comunitat Autònoma Basca i la de Navarra tindran concert econòmic. Per a la resta de comunitats hi ha una llei orgànica: la Llei Orgànica de Finançament de comunitats autònomes, que en regularà el finançament. Per tant, s'hauria de modificar.

Si s'augmenta el percentatge d'IRPF que va directament al Govern català, es pot arribar a equiparar el nivell de finançament que dóna el concert econòmic?

No seria el mateix. Aquí només s'aplicaria en un impost: l'Impost sobre la Renda, i al País Basc s'aplica a tots els impostos. Sempre seria l'Estat qui tindria l'Impost i en donaria una part a Catalunya. Al País Basc la filosofia és a l'inrevés, ells tenen els impostos i en donen una part a l'Estat. Quant a disposar de més recursos, sí que el fet d'augmentar el percentatge de l'IRPF beneficia Catalunya. En aquest sentit, sí que hi hauria una certa similitud; el plantejament, però, és completament diferent.

A part del concert econÒmic i del percentatge d'IRPF cedit al Govern català, hi ha altres mètodes de finançament vàlids?

Ara la capacitat de crear impostos és un monopoli de l'Estat i una part del que es recapta es dóna a Catalunya. En el cas basc, l'Estat diu: "Et deixo recaptar els impostos, et quedes amb el rendiment i me'n dónes una part". Una altra possibilitat seria que l'Estat permetés crear impostos nous a les comunitats autònomes, els quals quedarien gestionats localment en el 100%.

I això no passa actualment?

En certa mesura, les comunitats autònomes poden establir impostos nous sempre que no gravin coses que ja grava l'Estat. El problema, és clar, és que tot està gravat per l'Estat. Inventar impostos nous costa molt, com va ser a Catalunya en el cas dels bingos o a Andalusia sobre les terres infrautilitzades. També s'ha estudiat aplicar impostos mediambientals, però sempre seran impostos de molt poca recaptació. Una altra possibilitat seria fer el que ja passa als Estats Units, on hi ha un impost de la renda del municipi, un de l'Estat i un de la Federació.

Actualment de cada cent pessetes que paga un ciutadà de Catalunya en impostos, quantes en tornen?

En tornen setanta. Hi ha, per tant, un dèficit de trenta pessetes.

Aquestes dades poden abocar a parlar de major o menor solidaritat dins l'Estat?

Sempre es diu que el concert econòmic basc no és solidari, perquè no aporta el que aporten les altres comunitats autònomes. De tota manera, la resta de comunitats ja han assumit el concert basc i el conveni navarrès. El problema arriba quan hi ha una altra comunitat autònoma, com podria ser Catalunya, que vol trencar el sistema actual. Llavors és quan se l'acusa de ser insolidària.

El repetit argument de l'equilibri interterritorial, en què es fonamenta?

Sembla que la filosofia que s'aplica a l'Estat espanyol és: "Tothom n'ha de tenir 100". En altres Estats el plantejament és diferent. Es marquen uns mínims imprescindibles, que poden ser 100 -i s'asseguren a tothom- respectant qui en tingui 120, 130 ó 150. Aquí el que no es vol, però, és que algú en tingui 130. Tothom n'ha de tenir 100. Encara que s'assegurin o fins i tot s'augmentin a determinades comunitats els mateixos recursos que ara tenen, aquestes comunitats s'oposen a la negociació si saben que Catalunya pot millorar els seus recursos amb el temps.

Seria una nova ediciÓ del "cafè per a tothom"...

L'autonomia, per què la vols? Per donar coses, perquè tothom no és igual. Si en un estat tothom fos igual i demanés el mateix, no caldria autonomia. Amb un únic govern n'hi hauria prou. El problema ve quan tothom no és igual, quan hi ha gent que té una altra llengua, una altra cultura, uns volen una cosa, els altres una altra Llavors s'intenta descentralitzar el poder per satisfer aquestes diferències. L'autonomia implica, per tant, diferències. Diferència, però, no ha de significar desigualtat. Diferència vol dir diversitat i això pot comportar una certa igualtat però no una igualtat absoluta.

Es pot considerar el concert econÒmic basc d'insolidari?

És insolidari si es compara amb el sistema que tenen les altres comunitats. Les altres aporten molt més que no el País Basc però, fet i fet, el País Basc també aporta diners a través del cupo i, a més -i això mai no es diu,- Navarra i la CAB aporten una quantitat dins del cupo per finançar el Fons de Compensació Interterritorial.

Però hi ha comunitats que es queixen i reben més del que aporten

Aquestes comunitats són solidàries a l'inrevés. Qui és solidari és, en qualsevol cas, Catalunya o el País Valencià, que aporten molt més del que reben. És clar, si compares aquestes dues comunitats amb el País Basc, es troben en una situació pitjor. El concert econòmic aplicat a totes les comunitats autònomes seria menys redistributiu. El sistema actual beneficia molt els territoris pobres perquè els recursos van de les riques a les pobres i l'Estat fa d'intermediari. Una part d'aquests recursos provenen del Fons de Compensació Interterritorial. Ara es vol compensar l'augment del percentatge de l'IRPF amb un augment d'aquest Fons de Compensació.

És bàsicament igual el concert basc i el conveni navarrès?

Canvia el nom de concert per conveni i el de cupo per aportació però, bàsicament, és la mateixa filosofia. El conveni navarrès és molt millor perquè té una pressió fiscal més baixa, té més recursos que la CAB, etc. Navarra és la comunitat autònoma més avantatjada, pel que fa a la situació financera de l'Estat.

Per què hi ha governs autonÒmics contraris a augmentar el percentatge que tenen cedit de l'IRPF?

Per raons polítiques. També perquè tenen por que s'apliqui un sistema on cadascú es quedi amb el que és seu i s'estimen més ser una mena de funcionaris assalariats als quals l'Estat els paga el que necessiten.

El Parlament de Catalunya pot demanar l'aplicaciÓ del concert econòmic si aixÍ ho proposa la comissió que n'està fent un estudi?

Es pot prendre una resolució, però llavors s'hauria de traspassar la proposta al Parlament espanyol. De fet, només ERC en vol l'aplicació. CiU no s'apuntarà a la idea. Potser dins de CiU hi ha gent que ho vol, però per raons polítiques, ara no li interessa. Ni el PSC ni IC s'hi han apuntat mai.

This page hosted by Get your own Free Home Page