Instruments de la Música Tradicional Basca

 

Txistu

Instrument de vent fet de fusta. És una flauta recta de 43 centímetres que té tres forats: dos a la part inferior davantera i un a la part inferior de darrera. Es toca amb la mà esquerra. És l'instrument basc més popular i conegut. Se sol tocar acompanyat del danbolin, que és un tambor que el txistulari manté penjat del braç esquerre mentre el toca amb un bastonet que aguanta amb la mà dreta.

 

Xirula

La xirula és un instrument que s'assembla molt al txistu. Com aquest, té tres forats, dos davant i un darrera. La diferència entre els dos és que la xirula medeix 25 centímetres i, per tant, és més curta que el txistu. A més, la xirula agafa un so més agut que el txistu (quatre tons i mig més agut). I la tercera diferència és que la xirula es toca acompanyada de la danburia o ttunttuna, que és un instrument de sis cordes que té la forma de la cara d'un toro estilitzada. És típica fonamentalment de la zona est d'Iparralde, a Zuberoa.

 

Trikitixa

És l'instrument popular més nou de la música tradicional basca. Aquest acordió diatònic va introduir-se de ple en la música basca a final del segle passat, però avui en dia no es pot parlar de música tradicional basca sense citar la trikitixa. En totes les romeries i festes de pobles és ben present el so de la trikitixa, que sempre es toca acompanyada del pandero.

 

Dultzaina

Instrument de vent de doble llengüeta i cos cònic amb sis forats. A la música tradicional basca hi ha tres instruments que responen a aquestes característiques i que no tenen massa diferències a destacar. Són la dultzaina, similar a la dolçaina de València, tocada sobretot a Guipúscoa i Biscaia, la gaita navarresa i la txanbela.

Tradicionalment la dultzaina ha estat un instrument que es tocava en els ambients camperols. Estava feta de fusta, però en el segle passat van començar-se a fer de metall, segons diuen, per influència de dos germans que van venir de França. El broquet era de fusta i normalment cada dolçainer acostumava a fer-se la seva pròpia.

 

Txanbela

La txanbela és un instrument de vent de doble llengüeta i cos cònic que es toca sobretot a Zuberoa. Desgraciadament, la txanbela és un instrument que ha estat a punt de desaparèixer.

 

Alboka

L'alboka és un instrument de vent format amb dues banyes de vaca: un fa de pavelló i una altra banya més petita fa de broquet, dins del qual hi ha dues llengüetes. Aquestes dues banyes estan unides per dues canyes com si fossin flautes, una de tres forats i l' altra de cinc. L'alboka sona quan s'agafa i s'expulsa l'aire,per la qual cosa el seu so esdevé continu.

 

Tronpa

Instrument petit i senzill en forma de clau. Enmig del que seria la part més ample de la clau du una peça d'acer que vibra. Aquesta peça d'acer es col·loca contra els llavis i surt el so, mentre la boca fa de caixa de resonància . Aquest instrument es tocava força el segle passat al País Basc i el seu equivalent a Catalunya és conegut pel nom de zanfonya.

 

Txalaparta

A tota Europa no es coneix un instrument musical de les característiques de la txalaparta. L'instrument consisteix en dos o més taulons de dos metres o dos metres i mig de llarg per vint-i-cinc centímetres d'ample i cinc de gruix. Els taulons es disposen de forma horitzontal sobre dues cistelles o per defecte, sobre dues cadires o suports protegits per sacs. La txalaparta és tocada per dues persones, cadascuna de les quals toca amb dos pals rodons i allargats fets amb fusta de roure o freixe. Els pals colpegen els taulons verticalment, de dalt a baix.

 

Nafarroako gaita

La gaita és un instrument molt popular a Navarra. D'entre els instruments de doble llengüeta és el més conegut i el que ha patit una evolució més gran en relació amb la seva estructura. Té un repertori molt variat, però l'evolució de la gaita navarresa ha estat molt diversa. L'època de major esplendor va viure's el segle XIX. Però a principi del segle actual la gaita va patir una davallada en l'ús i a mitjan segle eren molt pocs els gaiters que quedaven actius. A la dècada dels seixanta, els germans Lakuntza, de Navarra, van realitzar una gran tasca de recopilació de repertoris, exercicis d'aprenentatge, etc. Amb tot, van escriure un llibre que suposa la recuperació de la gaita.

 


This page hosted by Get your own Free Home Page 1