Joxepi Miura: la descoberta de la cultura rural



Al nord de Navarra, Elizondo i els poblets d'Almandoz, Ariz, Arizkun, Arraoz, Azpilikueta, Berroeta, Ziga, Elbete, Erratzu, Gartzain, Irurita, Lekaroz, Oronoz i Amaiur-Maia formen el municipi més extens de Navarra: la Vall del Baztan. Entre boscos de faigs, roures i castanyers es troba a Elizondo el caseriu Urruska. Urruska és a deu quilòmetres del centre urbà de la vila -on cal visitar l'església de Sant Jaume, el palau Arizkunenea i l'Ajuntament- i per accedir-hi cal seguir una sinuosa carretera de muntanya. És un lloc ideal per fer senderisme o per establir el punt de partida en visites a les coves de Zugarramurdi, el parc natural de Bertiz o els pobles dels voltants.



Al caseriu d'Urruska va néixer fa vuitanta-dos anys Teresa Iribarren. També aquí va néixer el seu pare i la seva filla Joxepi Miura, que regenta aquesta casa rural. I aquí han nascut els néts de la família. Joxepi Miura ens ha obert de bat a bat les portes de la casa que l'ha vist créixer, tal com ho fa amb les desenes de turistes que s'acosten des de fa cinc anys a Urruska.

Quines passes heu donat per fer d'Urruska una casa rural?

Nosaltres vam començar a treballar l'any 91. Aquell any va suposar la reconversió del caseriu i vam integrar-nos a la xarxa de cases rurals del Govern de Navarra. Ara bé, el primer any no vam fer res més que obtenir la llicència fiscal i tots els permissos que calien per a l'obertura. Vam obrir portes amb la casa tal com estava, perquè això del turisme sonava un xic llunyà. Vam fer una prova i vam oferir dues habitacions. Volíem provar-ho i vam signar el contracte per un any.

Com va anar aquesta experiència?

Va ser molt positiva. Al principi teníem força dubtes perquè pensàvem que tot el turista era turista d'hotel, però ben aviat vam adonar-nos que no. Hi havia molta gent que volia apropar-se a les zones rurals i conèixer la vida al camp. Vam copsar que, tot i que érem desconeguts, la gent s'interessava pels nostres serveis i l'any següent molts repetien.

Què busca la gent tant a Urruska com a la resta de cases rurals?

La gent busca el contacte amb la natura. Nosaltres treballem molt amb famílies amb criatures. Pot ser per l'entorn que tenim i perquè gaudim de contacte directe amb la naturalesa, amb el món dels animals i tota la resta. Hi ha gent que busca la tranquil·litat que no troba a ciutat i ve a reposar de la vida quotidiana. Alguns vénen amb una visió molt idealitzada del que és un caseriu i la vida al camp, i quan veuen com vivim, com és el treball diari, a voltes, els resulta dur de creure, perquè tenien una imatge de tranquil·litat, una imatge molt idealitzada.

Ara tens més feina. Com pots compaginar aquest treball extra amb el dia a dia del caseriu?

La veritat és que, encara que surti jo i sigui jo qui m'ocupi directament, tota la família hi participa, perquè hi ha molta tasca soterrada, com pot ser el manteniment de la casa, en què el meu marit (Fermín Iparragirre) m'ajuda molt. Cal tenir les habitacions a punt i si no s'avaria una aixeta, es trenca un vidre. Aquesta és una feina que no es veu però en què participa tota la família, tant el meu marit com els meus fills. Nosaltres oferim pensió completa i tenim gent a casa durant tot el dia. No tan sols són les hores dels àpats i de l'allotjament, sinó que hi ha altres hores que cal dedicar al client, com pot ser l'explicació d'activitats que pot fer o què hi ha en aquesta zona. Tot això comporta un espai de temps.

Aquest treball us compensa?.

Sí. Ens compensa econòmicament, però hi ha una altra compensació, que és la satisfacció personal. Ens ha donat un valor a tot allò que nosaltres tenim. Quan el camp ha estat sempre la "germana pobra", a través de la gent et fan apreciar que tu tens uns valors culturals, gastronòmics, etc. Nosaltres vam començar en l'agroturisme una mica per necessitat. Tenim quatre fills i aleshores tres estaven estudiant a Pamplona, i tal com evolucionava la ramaderia, estàvem passant un moment crític.

Convertir el caseriu en casa rural ha canviat la vostra vida?

Sí. Li ha donat un caire diferent. Actualment totes aquestes explotacions busquen una diversificació, perquè és molt difícil de viure només del caseriu. Són explotacions molt petites i molt costoses de treballar. Tothom busca una diversificació i nosaltres vam coincidir amb l'inici del turisme rural, vam decidir tirar per aquí i n'estem molt contents.

Joxepi, explica'ns com és el caseriu que pot trobar aquÍ el visitant.

El caseriu està situat en plena muntanya. Tot i pertànyer a Elizondo, la casa queda a deu quilòmetres del poble. Som geogràficament més aprop de l'Estat francès que de l'espanyol. Explicar això al client moltes vegades resulta difícil. Però tot té els seus avantatges: et fa seleccionar una clientela. Quan expliques això a la gent, hi ha qui et diu: "no ho sé m'ho posa difícil" Hi ha gent que mai no ha fet turisme rural i jo els suggereixo que s'acostin a poc a poc, que primer vinguin a un hotel en zona rural i que vagin familiaritzant-se. Hi ha clients que et pregunten: "què puc fer jo aquí?". Quan començàvem i ens preguntaven això, nosaltres pensàvem "quina cosa més rara, cadascú veurà què vol fer". Però no. Al client cal dir-li què pot fer i omplir-li les hores. Aquest és un caseriu adient per fer senderisme de petits i grans recorreguts, segons la planificació de cadascú.

Hem assenyalat anteriorment que vau començar fent una prova de dues habitacions, ara n'oferiu cinc. Quines obres heu realitzat en el caseriu?

El primer any no vam fer res, com ja t'he esmentat, però després, quan vam veure que seguiríem, vam creure que havíem d'oferir una certa comoditat i per això no era suficient la sala d'estar. Vam decidir de fer un menjador suficientment ample i una sala d'estar en què poguessin estar els clients més o menys còmodes. Tot això va suposar una despesa considerable per a nosaltres, però vam acollir-nos als ajuts del departament d'Agricultura. Les subvencions són bones, a tots ens van molt bé però encara ens queda molt per pagar (rialles).

Tens més feina que abans?

Sí, és una subjecció. És una subjecció, perquè només amb l'atenció al telèfon ja estàs lligat. S'ha d'estar a casa perquè una trucada no atesa significa un client perdut.

Us heu preparat molt per donar una bona atenció al client. Heu fet cursets i coneixeu la zona millor que abans. Si jo vinc aquÍ i et demano què puc fer aquest cap de setmana...

Un cap de setmana és suficient per conèixer els indrets més turístics com poden ser les coves de Zugarramurdi i el parc natural de Bertiz. El parc és molt gran, però pel cap baix es pot veure el jardí botànic i el centre d'interpretació. I després pots fer-te una petita situació del lloc on ets i visitar una mica els pobles, perquè et quedis amb les ganes de tornar.

Realment és així. Cal tornar a Elizondo. Cal tornar a casa de Joxepi. Jo ho faré a la tardor, per aprofitar els colors de l'estació, perquè els boscos de faigs, roures i castanyers tenen a la tardor un color realment impressionant. Al setembre tornarà l'Emili, aquell client que ja ha esdevingut un amic per a la família Iparragirre-Miura. Des que va venir per primera vegada, ja ha tornat en sis ocasions. Aprofita qualsevol oportunitat per fer cap al Baztan. Vam coincidir amb ell a Urruska i va acomiadar-se de tothom amb un petó i un "fins el setembre". És, sens dubte, el prototip de client de la casa rural: "gairebé tots hi tornen".



This page hosted by Get your own Free Home Page