Montserrat: muntanya, monestir, santuari.

Parlar de Montserrat significa fer referència a una realitat complexa ja que el mot Montserrat evoca per si sol tres realitats ben distintes, però que conviuen simultàniament des de fa molts segles: la muntanya de Montserrat, el santuari de Montserrat i el monestir de Montserrat. Aquesta "convivència" de més de mil anys ha determinat, modificat, enriquit, corregit i limitat el desenvolupament del santuari i de la vida de la mateixa comunitat.

La muntanya constitueix una unitat geogràfica que sorgí del mar, a causa d'un cataclisme geològic ara fa uns 10.000.000 anys. El nom de Montserrat li ve de la forma serrada, que segons la tradició fou portada a terme pels àngels amb una serra d'or per preparar la casa de la Mare de Déu. A més, el massís de Montserrat ha esdevingut el símbol de la muntanya nacional de Catalunya.

Cap al segle VIII tenim notícies de la presència d'ermitans a la muntanya. L'origen històric del santuari és l'ermita de Santa Maria que el comte Guifré el Pelós donà l'any 888 al monestir de Ripoll. La basílica actual és una construcció del segle XVI, d'estil renaixentista, que fou consagrada el 2 de febrer de 1592.

Cal dir que l'any 1959, tres anys abans de la inauguració del Concili Vaticà II, el cardenal Tisserant va consagrar el nou altar major que mirava de cara al poble. Aquest fet era l'expressió externa del que ja es feia en el si de la comunitat benedictina, en el diversos oratoris i capelles de què es disposava per a ús dels monjos.

El panorama montserratí és presidit per la imatge de la Mare de Déu, una escultura de fusta tallada, policroma i daurada, que data segurament de final del segle XII. El color negre de la cara i les mans -i també de l'Infant Jesús que seu a la falda materna- n'és la característica principal. D'aquí li ve el nom de moreneta.

L'abat bisbe Oliba -considerat pels catalans com a pare de la pàtria- va fundar el monestir de Montserrat pels volts de l'any 1025, en establir una petita comunitat de monjos al servei de l'església de Santa Maria. El 1409 Montserrat va esdevenir abadia independent de la casa fundadora i fins avui ha mantingut ininterrompudament aquest estatut.

Montserrat ha estat i és no solament un santuari on es venera una imatge de la Mare de Déu especialment estimada pels catalans i patrona de Catalunya, sinó un veritable símbol del país. Per això les vicissituds històriques nacionals han tingut molt sovint el corresponent ressò en els avatars de la història montserratina. En determinats moments de la vida del poble català, la vinculació del monestir amb el conjunt social ha estat especialment significativa i transcendental.

Enric Parellada

és monjo de Montserrat i Sagristà Major de la Basílica

This page hosted by Get your own Free Home Page