Sons ancestrals

Si bé no es pot dir que qualsevol temps passat és millor, cal reconèixer que el moment actual per què passa la música tradicional basca no és gaire bo. Tanmateix, el patrimoni que té Euskal Herria pel que fa a la música folk és molt gran i el panorama musical basc té la suficient força i dinamisme per fer front a aquesta situació. La mostra és que en els últims anys han sorgit alguns fenòmens dignes de tenir presents i que ajuden a minimitzar els aspectes negatius de la música basca tradicional. Aquest dossier vol reflectir aquests fenòmens per tal de fer-ne una fotografia el més encertada possible.

Per molts anys

Primer de tot, resulta obligada la felicitació a la formació que més ha fet per la música tradicional basca, Oskorri. El grup encapçalat per Natxo de Felipe ha celebrat recentment els vint-i-cinc anys. Van celebrar l'aniversari el passat 7 de setembre amb un multitudinari concert al poliesportiu Fadura de Getxo, envoltats de molts dels seus amics. Euskal Telebista va emetre l'endemà el concert íntegre, fet que demostra la fama i l'èxit que el grup s'ha guanyat amb el pas dels anys. En aquests anys han enregistrat quinze discos i s'han fet un fart d'anar de punta a punta d'Euskal Herria. En aquest sentit, Oskorri també s'ha convertit en el grup basc més conegut fora del País Basc. Han fet de tot: han musicat poemes, han fusionat música i teatre, s'han endinsat en el món musical dels infants, però sobretot han reinterpretat un cop i un altre les cançons i el so de la música tradicional basca.

Malgrat aquests vint-i-cinc anys, els components d'Oskorri no se senten ni molt menys cansats. Per això, ara han ideat el que anomenen concerts democràtics, que consisteixen en la participació lliure de qualsevol persona del públic a sobre de l'escenari, cantant amb ells o tocant algun instrument. Segur que aquest veterà grup encara ens pot sorprendre durant molt temps.

Els veterans

Mikel Laboa o Benito Lertxundi són dos noms molt importants en la música tradicional basca. Importants i gairebé històrics. Tots dos van lluitar contra el franquisme amb la seva música i, tot i que fa molts anys que són a la palestra, encara continuen fent coses interessants, si bé ja no amb l'assiduïtat d'abans. La prova d'això és que tots dos estan a punt de treure un nou disc al mercat.

Per descomptat que la llista de veterans de la música tradicional basca és molt més extensa. Hi ha Xabier Lete, Imanol i Txomin Artola entre molts altres. De tots ells, Txomin Artola continua sent el més actiu i acostuma a publicar un nou treball cada parell d'anys. Forma part d'un grup relativament nou anomenat Alboka, que ha recuperat en versió instrumental molts temes tradicionals. Xabier Lete té una presència més intermitent dins el panorama musical basc i actualment es dedica sobretot a col·laborar amb altres grups. Darrerament ha participat en un espectacle amb Imanol, Antton Valverde i Juan Antonio Artze, que consistia en la musicació de textos del poeta Lizardi (llegiu la secció Saps que).

Imanol continua ferm en la línia dels últims anys i segueix adaptant composicions de poetes tant bascos com estrangers, encara que avui en dia no arriba a tenir l'èxit que havia assolit en altres temps. Darrerament ha estat a Catalunya durant les passades Festes de la Mercè, en què va participar en l'espectacle Sepharad a la plaça del Rei de la Ciutat Comtal.

Els grups

Pel que fa a la música tradicional basca (no passa el mateix amb el rock), hi ha una gran descompensació entre el nombre de grups i de solistes. Tal vegada podria ser un tema d'estudi de tipus social o antropològic, però és un fet que hi ha molts més solistes que grups. A banda dels esmentats Oskorri i Alboka, hi ha encara dos grups que cal destacar: Ganbara i Txanbela. Hi ha, per descomptat, grups més joves, però encara no han assolit una gran projecció. Les excepcions que confirmarien la regla serien les formacions Lugarri i Fanbaltz, tot i que ambdues toquen amb un esquema força antic.

Si entrem en anàlisi, cal esmentar Alboka com a supergrup de nova creació que sorgeix sota l'auspici de dos músics prou coneguts, Txomin Artola i l'acordionista i incansable investigador Joxan Goikoetxea. L'essència del grup es basa en l'adaptació magistral que fan tots dos dels temes tradicionals. Tanmanteix la dedicació a altres activitats de molts dels components del grup suposa una incertesa pel que fa al camí que poden seguir. De moment han publicat un sol disc que permet comprovar la gran qualitat de la seva música.

D'altra banda, el grup Ganbara ha tingut molts alts i baixos en els últims anys i, si bé mai no ha tingut un reconeixement massiu, sempre ha gaudit de l'èxit suficient per seguir endavant. La seva música, molt treballada i sofisticada, s'allunya cada cop més de la música tradicional basca. El secret fonamental està en la música electro- acústica i en la veu extraordinària de la seva cantant solista.

Txanbela és un dels grups més fidels al so tradicional i té una autèntica ànima privilegiada en la persona de Juan Mari Beltran, l'investigador més diligent que té ara mateix la música tradicional basca. Beltran és un autèntic coneixedor de tots i cadascun dels instruments de la música tradicional basca i, a més a més, dirigeix el projecte d'un museu de música tradicional a Oiartzun.

En aquest apartat dedicat als grups no podem oblidar la banda possiblement més estrany del panorama musical basc. Ens referim a Lauburu. El seu treball es desenvolupa molt a poc a poc, però amb una reconeguda constància. En això té molt a veure el fet que dos dels seus components són irlandesos fins a la medula. El tipus de música que fan podria qualificar-se lliurement d'euskocelta.

Hiru Truku

Dediquem un apartat especial al grup Hiru Truku perquè pensem que s'ho mereix tant per la peculiar formació del trio com per la gran importància que té l'únic treball que fins ara ha editat

Hiru Truku reuneix tres dels músics més importants d'Euskal Herria. D'un costat Joseba Tapia - en parlarem al capítol dedicat a la trikitixa-, Bixente Martínez, component fundador del grup Oskorri i un dels millors guitarristes bascos, i en tercer lloc Ruper Ordorika, el músic més avantguardista i agosarat de l'actual panorama musical basc.

No fa estrany, doncs, que entre aquests noms hagi sorgit un grup amb tanta qualitat i força. El seu primer treball recull antigues balades biscaïnes, moltes de les quals es troben en vies de desaparició. El grup ha fet una versió sòbria i molt acústica d'aquests temes, tot deixant de banda l'exuberància d'altres formacions. Dos aspectes, d'una banda el trencament del guipuscocentrisme que impera en la música basca (fins ara el folklore de la majoria de grups provenia principalment de Guipúscoa i d'Euskadi Nord), i d'altra banda, la sobrietat i els arranjaments senzills, sense pretensions inútils, han convertit aquest primer disc d'Hiru Truku en un dels treballs més importants que s'han fet en els últims anys. Ben segur que serà un referent de tot el que a partir d'ara es faci. Hiru Truku manté l'expectació amb l'actual preparació del seu segon disc.

Trikitixa

A més de designar un instrument músical, un acordió diatònic, es denomina també trikitixa el tipus de música que es fa amb aquest instrument.

La trikitixa ha trencat en els últims deu anys moltes de les fronteres marcades. Ha passat de ser un instrument que només s'utilitzava a les romeries i a les festes populars a ser un instrument utilitzat en formacions musicals d'estils molt diversos. Són milers les persones que estan aprenent a tocar aquest instrument i centenars els grups que han sorgit al seu voltant, de manera que des d'estils molt diferents s'han produït acostaments a una música bàsicament popular i ballable. La trikitixa ha esdevingut una moda. De tota manera, els experiments que s'han fet amb la trikitixa, bo i adaptant-la a altres estils, no han funcionat sempre, però tot això ens indica la força i l'èxit que té avui aquest instrument.

Els principals responsables d'aquesta efervescència són el duet Tapia eta Leturia i el solista Kepa Junkera. Tant Joseba Tapia com Kepa Junkera són dos dels virtuosos més importants de la trikitixa, encara que tots dos han triat camins molt diferents.

Tapia, acompanyat del seu pandereter de tota la vida, Leturia, ha barrejat el so de la trikitixa amb altres ritmes com el texmex, el zydeko o cajun, però sempre ha mantingut la intenció de cercar el vessant més popular, més ballable de la trikitixa. Mai no ha oblidat així els ritmes autòctons, com la porrusalda, l'arin arin o el fandango. En el seu darrer disc hi ha un gir remarcable a la seva trajectòria.

Kepa Junkera ha optat per un estil molt més culte. Així ha col·laborat amb Julio Pereira, John Kilpatrick i Ricardo Tesi. Si a Tapia li agraden les places dels pobles i les romeries, Kepa Junkera s'estima més els teatres en què dibuixa el so de la trikitixa amb sons jazzístics. És molt recomanable el disc que va gravar fa aproximadament un any amb el portuguès Julio Pereira. Fa molt poc ha tret al mercat el seu últim disc Leonen Orroak.

Però segurament el fenomen més important sobre la trikitixa ha estat l'èxit massiu assolit pel grup Gozategi. Era molt difícil fa només cinc o sis anys creure que un grup de trikitixa pogués aconseguir un lluïment d'aquesta mena. Els seus temes de ritmes lleugers han estat les cançons més escoltades i comprades en els últims dos estius. Un autèntic fenomen que ha recorregut les places i festes de tots els pobles. Amb només dos discos s'han convertit en el grup més ballat i famós d'Euskal Herria.

I parlant de trikitixa, no podem oblidar dos grups més que també tenen força ressò: el duo Imuntzo eta Beloki i el grup Maixa eta Itziar, que representen l'aspecte més juvenil de la trikitixa.

Solistes

Malgrat ser considerats cantautors, tant Ruper Ordorika com Juan Carlos Pérez són alhora molt a prop de la música pop.

Ruper Ordorika, de qui ja hem parlat com a membre d'Hiru Truku, s'ha convertit en un exemple per a tota una generació de joves i és respectat fins i tot en ambients musicals allunyats del seu estil. En els últims anys ha guanyat una gran projecció fora d'Euskal Herria.

Per la seva banda, Juan Carlos Perez formava part del desaparegut grup Itoiz. Uns anys després que la mítica banda deixés de sonar, ha decidit començar la seva carrera en solitari, aquest cop amb un to molt més intimista. Fins ara ha tret dos discos en què demostra que la qualitat de les seves cançons són dignes d'entrar en qualsevol recopilatori.

Anje Duhalde és el cantautor de més èxit en l'actualitat. Prové també d'un altre grup mític, Errobi. Des que va començar la seva carrera en solitari ha publicat set treballs amb temes de gran compromís social i polític. Pot tractar-se'l com un compositor de músiques que, a Euskadi Nord, s'han convertit en autèntics himnes.

Pel que fa als cantautors, les coses han canviat molt. Després d'un temps de sequera en la producció, un grup important de joves autors ha irromput amb prou força. Hi destaquen Anari, que reivindica la part més introspectiva i amarga dels cantautors, amb cançons directes al fetge; i Zigor Gazkez que, només amb la guitarra i l'harmònica, recorda l'estil acústic i blues del Dylan jove.

Experimentació

La dificultat que suposa el món de l'experimentació i sobretot el fet que no sigui gaire comercial, fa reduir la xifra dels qui es dediquen a innovar les músiques amb instruments o sobre bases tradicionals.

Potser els dos músics més agosarats en aquest camp són Juan Mari Beltran i Joxan Goikoetxea. Fa uns anys van enregistrar un disc titulat Egurraren orpotik dator, una interessant i atractiva proposta d'investigació de les possibilitats que ofereix un instrument com la txalaparta.

Pel que fa als cantants, la directa la posa una dona, Amaia Zubiria. En realitat podria parlar-se'n perfectament a l'apartat dels solistes, però el seu treball és tan innovador que hem preferit incloure-la aquí. Amb el seu últim treball, titulat Amonaren Mengantza, demostra clarament que no li manca ni imaginació ni força.

Altres iniciatives

En el terreny de les composicions tradicionals més puristes, cal esmentar el disc Berrizko Itxuari del violinista Mikel Urbeltz.

Molt curiosa també ha estat l'experiència del grup Furunda, grup nascut a redós de l'extraordinari acordionista Aitor Furundarena. Han realizat un treball molt disbauxat i una mica murri que ells han batejat berbena akustika. La veritat és que no els falta raó, ja que és l'aspecte acústic el que caracteritza la seva obra. Han aportat una gran dosi d'humor a la música basca i això és d'agrair.

Un altre fenomen destacable és el dels bertsolaris (poetes que improvisen) que han començat a dedicar-se a la música. Aquest és el cas d'Andoni Egaña, Unai Iturriaga o Igor Elortza. També resulta molt recomanable el bestiari musical elaborat pels germans Jon i Aitor Sarasua. El dels bertsolaris és un camí que no ha fet més que començar i caldrà esperar encara per veure resultats concrets.

No podem oblidar tampoc els músics i cantants d'Euskadi Nord: dels molts que hi ha -i molt bons-, en destacarem dos de Zuberoa, perquè són un magnífic exemple de l'estil de cantar tradicional. El primer és Erramun Martikorena, el pastor cantant, la música del qual sorgeix de les entranyes de la terra i s'enfila amunt com un arbre. El segon és Jean Mixel Bedaxagar, que té una veu més potent que la d'Erramun. Després d'estar deu anys sense enregistrar cap disc, ara ha editat Otea lili denean. En els temes cantats a capella podem trobar una veu que posa la pell de gallina, lluny dels tòpics folklòrics.

No acaba aquí la llista dels músics bascos que es dediquen a la música tradicional. Estem segurs que sabran perdonar-nos tots aquells que no hem esmentat en aquestes pàgines, però el lector gaudirà amb tot això d'una visió prou completa del panorama actual de la música tradicional basca. Del que es fa i del que es farà.

Els 10 discos imprescindibles

1. Benito Lertxundi Euskal Kanta Berria Herri Gogoa-Elkar

2. Mikel Laboa Bat-Hiru Herri Gogoa-Elkar

3. Oskorri Oskorri Xoxoa-Elkar

4. Imanol Iratze Okre Geldiak Elkar

5. Joxean Goikoetxea eta Juan Mari Beltran Egurraren Orpotik Denean

6. Jean Mixel Bedaxagar Otea Lili Denean Elkar

7. Haizea Haizea Xoxoa-Elkar

8. Hiru Truku Mendebaldeko Euskal Baladak Nuevos Medios

9. Ruper Ordorika Hautsi da Anphora Xoxoa-Elkar

10. Antton Valverde, Julen Lekuona eta Xabier Lete Bertso Zarrak Herri Gogoa-Elkar

FOTOS

1.Mikel Laboa és un dels més destacats cantants de la música experimental i renovadora del País Basc. Sempre, però, sobre la base de la música tradicional

2.Juan Mari Beltrán, musicòleg i investigador. Té en projecte obrir un museu sobre instruments tradicionals bascos a Oiartzun.

3.Joseba Tapia, Ruper Ordorika i Bixente Martínez han aconseguit, al voltant d'Hiru Truku, donar una nova empenta a les antigues balades biscaïnes, fins ara semioblidades

4.Kepa Junkera i Joseba Tapia són els responsables del resorgiment de la trikitixa en l'escena musical basca.

5.Amaia Zubiria s' allunya a Amonaren Mengantza, el seu últim treball, (1996) del folk més clàssic per aventurar-se en nous ritmes però basats en temes tradicionals.

6.Jean Mixel Bedaxagar, dantzari i xirulari a més de cantant, és el clar representant del folklore musical de Zuberoa.

This page hosted by Get your own Free Home Page