Volia ser euskaldunberri

Sóc traductor d'euskera. Aquesta afirmació tan simple sol provocar en els meus interlocutors dues respostes: "No sabia que fossis basc" i "Apa, que difícil!". A la primera, replico amb una negativa: no tan sols no sóc basc sinó que vaig aprendre la llengua havent estat només una vegada (i en circumstàncies no gens turístiques) a Euskal Herria; pel que fa a la segona bé, això ja no ho nego tant: encara que la meva absoluta incapacitat per parlar un anglès decent sembli demostrar que hi ha coses més complicades, us asseguro que el traductor que no hagi suat mai tinta davant (posem per cas) una forma nor-nori-nork en subjuntiu, no sap de debó què és patir.

Vaig arribar al basc de rebot. Estudiant de Filologia Catalana, vaig trobar-me un principi de curs que les optatives de la meva especialitat duien noms tan poc engrescadors com Història de la filologia catalana o Lexicografia catalana. En canvi, a algú se li havia acudit la pintoresca idea d'endegar aquell mateix any una assignatura de llengua basca. I m'hi vaig matricular amb una barreja d'aquella simpatia que uneix catalans i bascos i una innegable curiositat.

Sempre recordaré la primera lliçó del professor Ibon Sarasola. "El gènere i el nombre (deia) són completament inútils: punyeteries del romanç. Pel que fa a la concordança paraula a paraula, no són mérs que ganes d'acumular pleonasmes: l'única concordança que serveix per a alguna cosa és la dels sintagmes amb el verb". Va ser un trasbals. No només perquè per a qualsevol lingüista és un trasbals descobrir que existeixen llengües que funcionen de forma completament diferent de la seva, sinó, sobretot, perquè no estava en absolut acostumat a sentir un professor expressar-se amb tanta passió, amb un entusiasme tan encomanadís, amb un amor tan enorme per la llengua. Em vaig deixar arrossegar: quan fos gran, volia ser euskaldunberri (bascoparlant d'aprenentatge).

El meu primer intent de tirar endavant una traducció va desembocar en el fracàs més gran de la meva carrera literària: la meva traducció poètica amb pròleg i notes de Harri eta herri d'Aresti, va quedar atrapada en un foc creuat entre editors que volien subvencions per publicar i funcionaris autonòmics que responien invariablement allò de "vuelva usted mañana".

Ara, han passat ja anys d'ençà de tot allò. He pogut traduir al català Juan Mari Irigoyen, Bernardo Atxaga, Mariasun Landa, Felipe Juaristi, Juan Mari Lekuona He arribat a conèixer l'Euskal Herria literària força millor que la real, i mantinc la petita ambició de ser un vehicle (un traductor mai no és més que un vehicle) per donar-les a conèixer, totes dues, més enllà de les seves fronteres. Ni que sigui per ajudar a explicar que, almenys jo, no he sabut trobar ni en l'una ni en l'altra l'Euskadi que surt en els informatius. Belarririk duenak

Per Pau Joan Hernández

Escriptor i traductor

This page hosted by Get your own Free Home Page