Educació

Podem trobar molts exemples del potencial d’Internet en l’educació a la mateixa Xarxa. Des d’ella podem accedir a totes les universitats del món per veure què s’està desenvolupant, per obtenir informació sobre els seus cursos o per apuntar-se a qualque curset mitjançant el correu electrònic.

També és posible realitzar visites virtuals a una gran quantitat de museus, com el Museu del Louvre o el Museu del Prado. Això pot ser molt ben aprofitat pels estudiants ja que poden admirar i analitzar les obres de Murillo, El Greco o Tiziano d’una manera molt més interactiva que llegint un llibre de text. Unes altres direccions interessants són la del Museu de la Ciència de Londres i la de l’Observatori Astronòmic Nacional.

D’aquesta forma és l’estudiant qui marca el ritme i la seqüència del que vol veure i aprendre. Té una major llibertat i això el motiva molt més. Els professors també se’n beneficien ja que aconsegueixen un major grau d’assimilació per part dels alumnes.

Per a que tot això es pugui dur a terme es necessita la formació dels educadors en el maneig de les noves tecnologies digitals com Internet per a que així els alumnes puguin tenir un major recolzament en els seus estudis i en les seves cerques d’informació.

Necessitam formar a les noves generacions de la manera adequada per a que el somni de la construcció d’una societat digital es pugui convertir en realitat molt aviat. I això només ho podrem aconseguir si fem que la Xarxa els sembli d’allò més natural i es moguin per ella com peix a l’aigua.

Política

Serà necessari crear una política internacional que defineixi els objectius de la nova societat de la informació, sense jerarquies i amb un àmbit d’aplicació mundial. Així l’adopció de plans nacionals (en un primer moment) sobre Superautopistes de la Informació s’ha convertit en una necessitat imperiosa que obliga a tots els governs de tots els països (incluint a Espanya, encara que aquí no es donin molt per al·ludits) a prendre accions ràpides i efectives d’acord amb les possibilitats tècniques, econòmiques i culturals de cada nació.

El problema resideix en que els caps de govern de molts països encara no se n’han adonat dels canvis que s’estàn produint en el sinus de la seva societat i no es preparen per a afrontar aquests nous canvis. Els governs, en general, i els polítics, en concret, haurien d’esser els que més interés haurien de posar en aquestes qüestions perquè són ells els que han de guiar totes les nacions per a aconseguir formar la, utòpica o no, ciutat global.

Televisió

La televisió, tal com l’entenem ara no té molta esperança de vida. Molt aviat ningú voldrà estar subjecte a uns horaris per veure els seus programes preferits. A tots ens agradaria poder veure el que volem quan volem i sobre aquesta idea s’ha de basar la nova televisió, si és que la podem seguir anomenant així.

George Gilder al seu llibre "Life After Television" afirma que "la televisió s’està convertint en una peça de museu" i que "d’aquí a 10 anys serà substituïda pels ordinadors". Així, segons ell, encara que anem afegint-li interactivitat, la televisió no es podrà salvar del seu destí.

Per aconseguir un nou tipus de televisió haurem de prendre model d’Internet. La intel·ligència s’haurà de traslladar de l’emisor al receptor. Això vol dir que ja no seràn les cadenes de televisió les que determinaran el que hem de veure sinó que seràn els receptors (nosaltres, els usuaris) els que ho decidirem. Aquesta nova televisió permetrà que la informació que rebem sigui la que ens interessa i que nosaltres poguem seleccionar allò que consideram més important segons el moment.

Hi ha gent que opina que durant el dia has de prendre moltes decisions i que, quan arribes a casa, la única cosa que vols fer és descansar i no haver de decidir més. Pensam que aquesta és una idea bastant equivocada i cómoda, massa arrelada en el pensament de que tot és millor si t’ho trobes fet. Aquest pensament no té sentit en la societat digital. Nosaltres decidirem el que volem veure o escoltar, el que volem rebre i quan, i no haurem s’estar supeditats als gustos dels altres.

Potser això produirà una major especialització de la gent ja que només rebrà informació sobre els seus interessos però pensam que això és millor que rebre la informació que actualment rebem de la televisió i que en una escala de 1 a 10 no arriba ni al 4.

Llibres

Amb el Renaixement i el sorgiment de la societat moderna es produí l’explosió del coneixement que es va ampliar amb la creació de les primeres universitats i els inicis de l’educació en general, fets que van coincidir amb l’aparició de l’imprempta el segle XV. El llibre es convertí en una cosa més que un eficient soport d’informació que la ciència i la tècnica, el compte i la novel·la , requerien.

Els llibres del futur, però, seran llibres de bits i no d’àtoms. Així els seus autors podran guanyar més doblers perquè podran vendre les seves històries directament, sense passar per intermediaris. Això, a més a més, es veurà potenciat pel fet que la distribució de bits és molt més fàcil que la d’àtoms i podrà arribar a més gent a un preu més baix.

És molt fàcil comprovar que una mateixa informació expressada en forma de bits o en forma d’àtoms pot tenir unes dimensions molt diferents. En un article publicat per Nicholas Negroponte a la revista Wired, l’autor ens fa adonar de la diferència existent entre el seu llibre "Being Digital" grabat a un circuit integrat i el mateix llibre publicat en paper. Aquesta diferència, ens diu, és abismal tant en cost de producció com en dimensions i pes del producte.

Aleshores, com és que encara es prodeixen llibres? Doncs perquè encara no hem aconseguit que les resolucions dels monitors dels ordinadors siguin prou bones i se’ns fa difícil llegir la pantalla. Però això no tardarà molt a canviar i, si tenim en compte que actualment ja es poden fabricar ordinadors molt petits, aleshores aviat els llibres no tendran res a veure amb el que són avui en dia.

Sempre hi ha qui diu que els llibres no podran desaparèixer mai. Personalment, creiem que els llibres, com tot, han d’anar evolucionant. La humanitat canvia i, per tant, també canvien les seves necessitats i els seus mètodes d’expressió. No es posible que llegim un llibre tal com s’ha fet des de la invenció de la imprempta, hem de cercar alternatives que millorin la lectura de les grans quantitats d’informació que arriben a les nostres mans.

Hem llegit un parell d’articles de personatges destacats dins el món digital com Vinton Cerf i Nicholas Negroponte i d’ells hem pogut extreure un petit esboç de com serà el llibre del futur: un petit ordinador que podrem portar per tot arreu (millor que qualsevol llibre de butxaca), que permetrà una gran interactivitat i que resultarà molt més barat tant en cost de producció com en cost de transport.

Com veiem els llibres canviaran ben aviat però, i les llibreries? Les llibreries ja estan canviant. Actualment ja existeixen una gran quantitat de llibreries on line on es poden aconseguir tot tipus de llibres. Ja no hem d’estar limitats als llibres que s’han editat al nostre país sinó que podem demanar un llibre editat a qualsevol lloc i tenir-lo a casa de forma molt fàcil i ràpida. Algunes d’aquestes llibreries prometen tenir accés a més de dos mil·lions de llibres abans de que acabi l’any. Cal destacar les següents llibreries on line a Espanya: Book on Hand, Librería Aimara y Libronet.