Hem sentit a parlar molt, últimament de la "societat digital" però, a què ens referim amb aquesta expressió?

La societat de la informació és, en esència, un nou model de societat avançada, el suport de la qual està format per xarxes de comunicacions actuals i futures, cablejades inalàmbriques, juntament amb tota la seva infraestructura de maquinari i programari, per les quals hi circularà tràfic digital de tota mena a una velocitat molt gran. D’aquí ve el nom de societat "digital".

És necessari resaltar que el més trascendent d’aquesta Superautopista de la Informació, a més a més de la seva construcció física, està constituït per les aplicacions en ús i els serveis que podrem tenir mitjançant elles, tal com l’impacte que produirà sobre l’economia i totes les activitats humanes.

En l’aprofitament d’aquestes xarxes per tots els estaments d’una nació i en la seva dedicació a estimular el desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida de les seves gents és on es troben els principals reptes de la seva construcció.

El més semblant i proper al que serà la Superautopista de la Informació és el que avui ens ofereix Internet. Però hem de tenir en compte que aquesta no és la Superautopista, només és un petit esboç del que tendrem en un futur.

El fenòmen Internet no és res més que la punta de l’iceberg de l’anomenada societat digital. Internet és un nou mitjà de comunicació. Primer va ser la premsa, després la ràdio, després la televisió. Ara estam asistint al naixement d’un nou suport per a la informació que serà la matèria prima més valuosa del segle que ara comencarà.

Però les xarxes de telecomunicacions no només són un mitjà de comunicació. També s’ha de veure en elles un nou mitjà de producció, que es va mostrant cada vegada més clarament a mesura que es desenvolupa el teletreball.

La consultora IDC i World Times Inc. han desenvolupat un "Índex de la Societat de la Informació, una taula d’indicadors organitzats en tres grans àrees: infraestructura informàtica (nombre de PC’s al les llars, a les empreses, etc.), infraestructura de telecomunicacions (nombre de TV, telèfos, fax, etc) i infraestructura social (lectura de diaris, llibertat de premsa, població escolaritzada,etc.). Per accedir a aquestes dades pot dirigir-se a la següent adreça electrònica:

http://www.ibm.com/OtherVoices/Investors_BN/August597181011.phtml.

Cal destacar que els països que es troben als primers llocs coincideixen amb aquells que ocupen les mateixes posicions en altres àrees. En aquest mateix web es pot trobar una gràfica que mostra com una gran part del capital risc norteamericà va a parar a empreses relacionades amb les industries tecnològiques. Vist això pensam que la capacitat d’asumir riscs en el desenvolupament de noves tecnologies serà un dels principals indicadors que haurem de tenir en compte quan mesurem el grau d’apropament d’una societat a la societat de la informació.

Altres direccions interessants que tracten aquest tema es poden trobar a :

http://www.unesco.org/webworld/wirerpt/report.htm

http://europa.eu.int/en/comm/dgiii/iscoop.htm.