BIBLIOGRAFIES

En aquesta secció hi trobareu diverses bibliografies d'autors importants, tant en llengua catalana com en castellana.

	MANUEL DE PEDROLO
		Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel.lista, dramaturg, poeta i traductor. Va ser un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Va conrear tots els gèneres literaris i va col.laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa va sobrepassar el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel.les com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel.lístic Temps Obert. La novel.la Mecanoscrit del segon origen va ser una de les més llegides durant la dècada dels setanta. La censura de la Dictadura franquista va condicionar part de la seva trajectòria. Les seves obres es van veure retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li van prohibir deu llibres. Autor polifacètic per excel.lència, va traduir obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i va dirigir la col.lecció de novel.la negra, La cua de palla. Va obtenir diversos premis literaris i va ser distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant el període del 1984 al 1989 va convocar el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.

MERCÈ ROCA

Maria Mercè Roca va néixer a Portbou (Alt Empordà, 1958), però fa anys que viu a Girona. Primer va ser secretària, després va ensenyar català als adults i des de fa temps es dedica només a escriure. Ha fet una telenovel.la (Secrets de família) i força novel.les i llibres de contes. Escriure li agrada. Per això, ara per ara, no s'imagina fent cap altra cosa que li pugui satisfer més. Quan escriu, la gossa sempre se li ajeu al sofà de casa i que acabi per anar a passeig, però en realitat és la gata, que s'està a sobre la taula enmig dels papers, qui li dóna les idees per als llibres. Es va donà a conèixer amb els reculls de narracions Sort que hi ha l'horitzó (1986), premi Víctor Català, Ben estret (1986) i El col.leccionista de somnis (1987). Posteriorment va passar a la novel.la amb Els arbres vençuts (1987), El present que m'acull (1987), premi Josep Pla, Perfum de nard (1988), La casa gran (1991), Greuges infinits (1992), L'àngel del vespre (1998), i Temps de perdre (1999), entre d'altres. El 1992 va obtenir el premi Sant Jordi amb Cames de seda, i el 2000, el premi Ramon Llull, per la novel.la Delictes d'amor. La seva obra, de caràcter intimista, mostra una preferència per la confessió personal. També ha conreat la literatura juvenil a Com un miratge (1988).

JOSEP PLA

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981). És l'escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Va dedicar la seva vida a la literatura i el periodisme. La seva obra completa, que ell mateix va començar el 1956, es va reprendre d'una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. És, com altres escriptors catalans, un home de cultura francesa. Els seus models literaris són Stendhal i Proust, però la seva influència ideològica va partir de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Es va plantejar la literatura des de molt jove com a professió. Com a periodista va exercir de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d'on va escriure cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el Noucentisme, el seu estil va representar, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l'aportació que fa d'aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalana. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l'escriptor que ha aixecat més controvèrsies, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Havia obtingut tres vegades el premi de la Crítica Serra d'Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla d'Or. La seva obra es reedita constantment.

JOSÉ LUIS OLAIZOLA

José Luis Olaizola, natural de San Sebastián, ejerció la abogacía durante quince años y desde hace veinticinco se dedica exclusivamente a la literatura. Tiene una extensa producción literaria, en su mayoría novelas, de las que citamos entre otras: «La guerra del general Escobar», Premio Planeta 1983; «Planicio», Premio Ateneo de Sevilla 1976; «Cucho», Premio de Literatura Infantil Barco de Vapor, que en su traducción al francés mereció el Grand Prix de l´Académie des Lecteurs, París, y «El cazador urbano», Prix Littéraire de Bourran, Burdeos. Entre sus obras de ensayo destaca «La puerta de la esperanza», escrita en colaboración con el fallecido doctor Vallejo-Nágera, uno de los libros más vendidos de los últimos años, superando la cifra de los cuatrocientos mil ejemplares. En 1993 obtuvo el premio de prensa L´Oréal y en 1998 el Premio Bravo por la composición musical «Misa del Tercer Milenio», realizada en colaboración con Rafael Martínez. De sus novelas históricas citamos «Francisco Pizarro. Crónica de una locura», «Hernán Cortés, crónica de un imposible» y «Bartolomé de Las Casas, crónica de un sueño». En conjunto, sus obras han vendido más de dos millones de ejemplares.