E-MAIL (correu electrònic)
És un sistema per enviar i rebre missatges des d’un ordinador a un altre. Com el correu convencional, cada missatge porta una adreça de destí i un remitent. Així, quan enviem un missatge, aquest viatja des del nostre ordinador fins el del destinatari passant per multitud d’ordinadors intermedis els quals van trameten el missatge fins que aquest arriba al seu destí final.
Cada usuari té una adreça que és única i exclusiva (no hi ha adreces repetides). Aquesta està formada pel seu nom i l’adreça del seu centre servidor, separades pel símbol @.
joan.marti@interservice.es aquesta adreça identificaria a un usuari anomenat Joan Martí que té el seu compte Internet a un servidor que es podria dir Interservice que està a Espanya. |
Aquest servei el fan servir aproximadament entre un 60% i un 80% dels usuaris de la xarxa. Amb un cost telefònic baix, permet competir amb el fax, sobretot amb la possibilitat que té de poder vincular, amb el missatge que enviem, fitxers de treball en qualsevol format dels programes més usuals d’ofimàtica. Cal tenir present, però, per exemple, que si enviem un fitxer d'un full de càlcul en Lotus, el destinatari haurà de tenir el mateix programa o un que pugui llegir el fitxer en format de Lotus per poder recuperar-lo i treballar amb ell.
En donar-nos d’alta a un centre servidor, aquest ens assignarà, segons les nostres preferències, l’adreça de correu electrònic. Tots els missatges que rebem mitjançant aquest sistema s’ubicaran a la nostra bústia del nostre centre servidor i quan ens connectem, trobarem disponible el correu rebut.
Un missatge de correu electrònic està format per les següents parts:
Per a més informació i/o llistes d'adreces, aconsellem que visiteu els següents webs:
:-) | Somriure |
:-( | Estar trist |
;-) | Fer l’ullet |
:-D | Riallada |
:-o | Oh! |
:-8 | Parlar pels decosits |
:-W | Parlar amb doble sentit |
:-J | Comentari a l’orella |
@>->- | Una rosa |
:-| | Estar seriós |
:-* | Un petó |
:-)~ | Em cau la baba |
:’-( | Plorar |
:-/ | Escepticisme |
:-# | Censura |
TELNET (Connexions remotes)
Un cop connectats en una sessió TelNet, la pantalla i el teclat del nostre ordinador són una terminal més de l’ordinador remot al qual ens hem connectat.
TelNet ens permet consultar bases de dades de biblioteques, obtenir informacions econòmiques i legislatives, executar aplicacions en un ordinador més potent que el nostre,...
Amb molts casos per fer un TelNet a un altre ordinador hem de tenir el corresponent password d’accés. Normalment quan ens connectem mitjançant TelNet serà per fer consultes a grans bases de dades o perquè necessitem executar una aplicació que per les seves característiques no podem executar en el nostre ordinador o bé perquè volem aprofitar els recursos de l’altre ordinador.
El primer que hem de fer un cop connectats és introduir l’adreça IP de l’ordinador remot, seguidament identificar-nos i finalment començar la sessió.
Cal tenir, doncs, una aplicació específica per fer TelNet. Des d’un navegador web (Netscape Navigator) degudament configurat, podrem fer una sessió TelNet ja que el propi navegador s’encarregarà de cridar l’aplicació corresponent. Les darreres versions de Netscape Navigator ja permenten que el mateix programa actui com un client TelNet sense necessitat de tenir una aplicació específica.
Trobarem una llista actualitzada dels principals ordinadors i serveis accessibles mitjançant TelNet a Powertech.
FTP (File Transfer Protocol)
FTP és el protocol d'InterNet que permet connectar-nos a ordinadors remots i accedir als fitxers que emmagatzemen i traslladar-los al nostre ordinador o, a l'inversa.
La majoria d’aquests fitxers contenen programes de domini públic, utilitats, drivers o simplement fitxers de text sobre diferents temes. Quan capturem un fitxer, aquest, generalment, anirà comprimit i per tant, haurem de tenir el descompressor adequat, que de ben segur trobarem per la xarxa.
Tot i que hi ha programes específics, els navegardors de www (com Netscape Navigator) permeten fer FTP, especialment des de l'ordinador remot al nostre. Actualment la majoria de servidors FTP són anòmims. Això vol dir que estan oberts a qualsevol usuari de la xarxa sense que hi estigui subscrit expressament. Quan ens connectem a un servidor FTP farem servir com a nom d’usuari anonymous i la clau d’accés serà la nostra adreça de E-Mail.
Si utilitzem una aplicació específica per fer FTP, l’haurem de configurar, especialment pel que fa al sistema de transferència de fitxers. Així, farem servir el sistema binari (bit a bit) quan capturem fitxers comprimits o el modus ASCII si capturem només fitxers de text. Si capturem fitxers mitjançant Netscape Navigator, aquest decidirà automàticament quin sistema de transferència és el més adequat.
Podem obtenir una llista de servidors FTP que admeten connexions anònimes al MIT. Haurem d’agafar tots els fitxers que hi hagi en aquest accés.
Per aconseguir una aplicació específica per fer FTP haurem de connectar-nos a la següent adreça: ftp://ftp.cdrom.com/pub/cica/internet/misc.
En el quadre següent, s’especifiquen les extensions dels fitxers que podem capturar mitjançant FTP. Hem de fer especial atenció al tamany que poden tenir alguns d’aquests fitxers, especialment els de so i vídeo on. Un fitxer que contingui un so d’un minut de durada pot ocupar aproximadament més d'1 Mb i en vídeo (format Quick Time),1 minut ocuparà unes 8 Mb.
Extensions de fitxers comprimits |
---|
*.ARC - *.ARJ - *.EXE - *.ICE - *.LHA - *.LHZ - *.Z - *.ZIP - *.ZOO |
Fitxers de vídeo |
*.AVI - *.MPG |
Fitxers de so |
*.AU - *.CMF - *.MOD - *.MPA - *.ROL - *.SND - *.VOC - *.WAV |
Fitxers de text |
*.TXT - *.DOC |
Fitxers d’imatges |
*.BMP - *.CLP - *.PCX - *.PIC - *.TIF - *.GIF - *.JPG |
Fitxers d’animacions |
*.FLC - *.FLI - *.GL |
Fitxers PostScript |
*.PS |
NEWSGROUP
Són àrees de distribució de missatges públics dins Internet. Hi ha a la xarxa més de 10.000 grups diferents que poden generar en una setmana informació que, emmagatzemada en un disc dur, ocuparia més de 50 Mb.
Els diferents newsgroups estan formats per una successió de noms que ens indiquen d’una manera força concreta la seva temàtica, per exemple: soc.culture.spain indica que el grup tracta temes sòcio-culturals d’Espanya. Hi ha diferents tipus de news en funció de si la seva distribució és a nivell nacional o internacional mentre que en hi ha d’altres que estan restringits o alguns que tindran una vida molt curta dins la xarxa.
comp | temes relacionats amb ordinadors |
news | notícies d’InterNet |
rec | activitats recreatives |
sci | temes científics |
soc | temes socials |
talk | converses sobre temes generals |
alt | grups alternatius |
bit | adaptació en forma de news de les llistes de discussió de BitNet |
es | tot tipus de temes, en castellà |
biz | temes sobre negocis |
misc | altres temes que no pertanyen a cap categoria anterior |
Més informació
Al MIT trobarem un document que ens explica l’origen dels newsgroups, una llista d’aquests i els que estan disponbles mitjançant E-Mail.
Podem demanar més informació per E-Mail a les següents adreces:
ARCHIE
És un servei d’InterNet per buscar directoris i fitxers en els més de 1.000 servidors FTP anònims existents a la xarxa i que, segons dades de 1994, emmagatzemen més de 2.000.000 de fitxers.
Archie implica l’accés a una base de dades remota a la qual li indiquem, en base a uns paràmetres, la informació que estem buscant. De fet, és un procés molt similar a quan executem una recerca mitjançant www i Yahoo, per exemple.
Hi ha tres maneres diferents de fer servir Archie:
Alguns documents d’interès sobre Archie:
GOPHER
És un sistema per consultar i obtenir informació disponible a InterNet. S’estructura de forma jeràrquica, molt similar a una arbre de directoris d’un disc dur de qualsevol ordinador.
Gopher va néixer a inicis dels anys 90 a la universitat de Minessota (EUA) i deu el seu nom al d’un esquirol que habita en els camps propers a aquesta universitat. És pot dir que ha tingut una vida molt curta ja que amb l’aparició dels web, al igual que d’altres serveis anteriorment descrits, es fa servir molt poc.
WORLD WIDE WEB
És un sistema basat en hipertext (similar al sistema d’ajuda del Windows) que facilita la navegació per InterNet. Però no només és hipertext, és també hipermèdia ja que permet accedir a informació gràfica, sonora o video. Aquest sistema ha permés integrar a la xarxa tecnologies noves que estan permetent integrar tots els serveis (FTP, TelNet, Gopher,...) en una única aplicació.
El www és un projecte original del CERN (Laboratori Europeu de Física de Partícules, a Ginebra). Tot i que va ser creat per ús intern d’aquesta institució, avui en dia és el sistema més popular per consultar i obtenir informació a InterNet.
L’any 1994 es calculava que hi havia uns 4.000 servidors web i entre 250.000 i 500.000 usuaris. Avui en dia, podem parlar d'unes xifres espectaculars ja que aquest sistema està experimentant un creixement anual del 150%.
Pels ordinadors personals (tipus PC o MacIntosh) la millor aplicació web que hi ha actualment és Netscape Navigator ja que és el més complert, sòlid i ràpid programa de navegació i que està pensat per poder ser utilitzat en qualsevol tipus de connexió. Segueix en importància Microsoft Explorer.
S’obté el programa mitjançant FTP a la xarxa, es descomprimeix i s’executa l’instal.lador. En el moment de configurar-lo li podrem donar la nostra adreça d’E-Mail, el servidor d’E-Mail on estem connectats, si fem servir aplicacions per fer FTP, TelNet o News les hi podem dir, tot i que l'aplicatiu ho soporta. També li podem indicar altres aplicacions per veure o manipular gràfics, vídeo, sons,... Un cop configurat ja podem començar la navegació i per fer-ho, haurem d’introduir l’adreça on volem anar, pitjar
Una de les últimes novetats que permet www i Netscape Navigator són els anomenants plug ins que no són altre cosa que extensions del mateix programa que permeten noves prestacions del mateix: visualitzar gràfics en 3D, realitat virtual, escoltar la ràdio en directe (en aquest cas es necessitarà una aplicació complementària com Real Audio (aconsellem visitar la web de Catalunya Ràdio).
WWW fa servir el sistema d’adreces anomenat URL (Universal Resource Locator) que no són més que adreces IP.
IRC (INTERNET RELAY CHAT)
Per tota la xarxa hi ha diferents servidors IRC que estan connectats entre sí i és mitjançant aquests que els usuaris d’aquest servei es posen en contacte amb altres companys del grup de conversa al qual estiguin inscrits o que en el moment de la connexió estiguin actius.
Per regla general cada usuari s’identifica amb un nickname o sobrenom que ha de ser únic dins del grup de conversa on està inscrit.
Per fer servir aquest servei cal tenir el corresponent programa client instal.lat en l’ordinador (WSIRC o el de Netscape). En accedir-hi, l’aplicatiu ens mostra els canals oberts als quals, si els altres usuaris, especialment el moderador del canal, ens ho permeten, ens podem afegir o, si volem, podem obrir-ne de nous. D’aquest manera, qualsevol usuari pot participar en més d’un canal en una mateixa sessió d’IRC.
És un sistema de multiconferència creat a Finlàndia l’any 1988. Permet que diferents usuaris mantinguin converses (per escrit) en grups temàtics (o canals) que poden ser privats o públics.