El balear

3. LÈXIC

 

És en l'apartat lèxic on el balear demostra el seu caràcter arcaic enfront de les varietats del català peninsular. No fóra arriscat afirmar que -comparativament- el lèxic balear és el menys castellanitzat i més proper a la llengua antiga de tots els dialectes catalans. Ací teniu un breu anàlisi del lèxic illenc.

 

3.1. Mots característics del català balear

Acompanyar: a banda d’anar amb una altra persona, acompanyar també té el sentit de transportar una altra persona a un lloc: t’acompanyaré a l’aeroport (et duré a l’aeroport). Entre la gent major també vol dia festejar: En  Pere fa dos anys que acompanya na Maria.

Al.lot /al.lota: equivalents als valencians xic/xica que també s’usen a Pollença (u xic, la xica). A la resta de Mallorca hom coneix xicot, ex: un bon xicot (una bona persona).

Ca: gos.

Capell: barret (existent).

Cercar: mot típic del balear on es desconeix el castellanisme buscar.

Beneit (pr. [b«'n«it]): adjectiu referit a persones, equivalent al català ximple o valencià fava.

Devora: al costat: visc devora s’Ajuntament.

Doblers (pr. [dob'bes]): diners. La forma, hui peninsular, diners, que era la forma anterior a doblers, es conservava en els inicis del segle XX, i es present tant a la documentació administrativa com a les gloses –que reprodueixen la llengua viva.

Doi: ximpleria, bajanada, ex: no diguis més dois  (no digues més ximpleries).

Demanar: preguntar. Com en la llengua antiga, el balear no fa distinció entre demanar i el castellanisme preguntar que és desconegut a les Illes fins i tot en el castellà local (cast: pídele su nombre.).

Cridar: adreçar-se a algú, també telefonar (com en valencià), ex: crida’m demà de matí.

Eiximporrar: mesclar llengües amb la pròpia: es pot dir que “aquest parlava eiximporrat de llosetí” o que parla “eximporrat de foraster”, però el més freqüent és que es diga que tal o qual persona parla eiximporrat o que eiximporra per dir que mescla el mallorquí i el castellà.

 

Emprenyar: molestar, enutjar. També vol dir donar la llanda: m'emprenyarà fins que la deix anar a sa festa. Alguns parlants conserven este mot amb el seu sentit originari, deixar prenyada; per tant es tracta d’un sinònim absolut de fotre i del castellà joder.

Enganar: variant (també etimològica) del peninsular enganyar.

Estar: romandre, tindre la residència a un indret. Viure, en este sentit, és modern, i segurament influència del castellà, ex. estic a Palma (visc a Palma).

Fems: escombraries (també sentit en valencià).

Fer feina: treballar. El balear té tendència a la construcció de perífrasis fer en substitució d'un verb com ara fer net (netejar), fer servir (usar, emprar), fer via (avançar), etc.

Ferm: sinònim del principatí força: n’hi ha moltes ferm; n’hi ferm (n’hi ha força).

 

Foraster: a Mallorca, foraster aplica als castellans i a la seua llengua, com diu la dita: “Es raves se fan a s’horta / ses pastanagues també / no parlaré foraster / perquè som nat a Mallorca” (popular del XIX). És per esta associació foraster = castellanoparlant que els ciutadans de les altres illes, eivissencs i menorquins, així com els catalans (i a vegades) els valencians, no són considerants pròpiament “forasters” entre els mallorquins puix que no parlen foraster.

Horabaixa: vesprada. No existix el castellanisme barceloní tarda.

Gat/gatera: en balear vol dir borratxo / borratxera. Pel que fa al seu sentit originari (gat: animal felí) no fa molt que encara es conservava amb aquell significat com podem observar a través de les dites: gat escaldat d’aigo freda tem; posa es cascavell an es gat; una escala de gat; caminar de gat (caminar a quatre potes). Antoni Mas suggerix la possibilitat que el sentit actual (borratxo) s’originara en esta darrera dita.

Idò: forma aglutinada de “i doncs” molt vigent i amb usos diversos; doncs, llavors, bé, ex: idò, avon anam?

Llavò: variant local de llavors.

Llinatge: cognom.

Manco /almanco: menys /almenys. Manco és un vell italianisme que també viu en parts del valencià.

Mem! [mEm]: interjecció similar al vejam! valencià i de la seua variant vulgar aviam! emprada a Catalunya. De fet, sembla que mem (que coneix les variants meam, ameam i miam) sembla una corrupció de aviam com suggerix el seu significat: mem vol dir mostra-m’ho.

Moix: gat (vejau el punt referent a gat).

Nin /nina: xiquet /xiqueta.

Nom: sovint funciona com a un verb: què nom aquell al.lot? (com li diuen a aquell xic?), aquella dona nom Aina està a Palma (aquella dona que li diuen Aina...).

Oi: fàstic. Me fa oi: em fa fàstic. En parts del valencià també s'ou est mot amb la forma ois: me fa ois.

Padrí/-na: avi, àvia. Entre famílies benestants i prestigioses també se sent dir el senyor avi i la senyora àvia; avi es documentava com a d’ús corrent en el XIX.

Pardal: després del segle XVIII el mot pardal deixà de referir-se a ocell i hui sols s'usa en sentit metafòric referit al penis, (Veny, 1982, p. 99).

Parell: en balear, un parell no vol dir dos sinó uns quants: doni'm un parell de tomàtigues, (done'm unes quantes tomaques). Curiosament parell conserva sempre el significat originari quan es tracta d’animals, sobretot equins, mulars, somerins i bovins.

Per ventura (pr. [p«n’tuR«]): potser,  p’entura vendran avui.

Prest: prompte, aviat.

Pic: volta, vegada: l'he vist dos pics avui.

Porer [po'R«]: variant (també etimològica) de poder: no poria dir-te res perquè sa seva mare hi era al davant.

Portar-dur: el balear tendix a eliminar portar de l’ús quotidià en benefici del seu sinònim dur. L’ús de portar es limita a certs usos: portar el dinar, –cosa molt curiosa- per referir-se als cans que porten la caça , ex: aqueix ca porta bé. També es conserva a qualque dita com: s’ase va dir an es por orellut i era ell qui portava ses orelles.

Pus: vell mot català derivat del llatí PLUS. El balear és, junt al portugués, l'únic parlar hispànic que l'usa modernament, si bé sols es conserva en oracions negatives: no poria pus! (no podia més!).

Rompre: trencar (també existent).

Renou / enrenou: soroll.

Sebre ['s«br«]: infinitiu dialectal de saber pres del futur: sabré > sebre.

Tassó: got.

Ver / vera ['v«r«]: vell sinònim de veritat sols vigent en balear: és vera que n’Alexandre no ve? (és veritat que no ve n’Alexandre?)

Xerrar: variant de l’etimològic xarrar (conservant en valencià) i amb un ús molt superior en mallorquí que a la Península. Tradicionalment parlar i xerrar no eren sinònims en mallorquí. A les hores d’ara, però, hi ha gent –sobretot jove- que els confon. Parlar es fa servir per referir-se a parlaments (“el batle ha parlat molt bé”; “saps que parla de bé”), per a situacions úniques o especials (“d’aqueixa mos ne parlarem!”) i, entre la gent d’edat, per dir que festegen (“Aqueixs dos per mi que parlen”). Com a la Península, xerrar es fa servir per referir-se a situacions sense importància –“saps que xerra!”; “xerràrem plegats”– i d’aquí i amb eixe context s’empren frases com “aqueix és un puta xerrim”; “aqueix xerra molt”-. En poques paraules: “mos encontràrem pes carrer i parlàrem plegats” no vol dir el mateix que: “mos encontràrem pes carrer i xerràrem plegats”. Ens fa l’efecte que l’expansió de “xerrar” és influència de l’espanyol, on “hablar” abasta el dos sentits de parlar i xerrar.

Xulla: cansalada.

 

3.2 Castellanismes

 

Com déiem al començament, el balear és -en térmens generals- el dialecte català menys influït pel castellà. Açò que diem és també vàlid per al lèxic, farcit de molts arcaismes citats adés (cercar, demanar (preguntar), pus, vera, etc. ). Darrerament, però, el castellà ha fet també la seua entrada en el camp lèxic. Recordem que el castellà és la llengua d'un creixent nombre de ciutadans balears, bé fills de catalanoparlants que es passen al castellà, bé immigrants o fills d'immigrants no adaptats i molts d'estrangers que en aprendre a comunicar-se amb els locals s'estimen (generalment) fer-ho en castellà. Palma, com la Vila d’Eivissa, tot i la presència notòria del català, són nuclis de castellanització important, el castellà és la llengua del tracte accidental als centres comercials, grans magatzems, bars, restaurants, en castellà es relacionen els jóvens a llocs d'oci, etc. A més, els centres turístics costaners (S'Arenal, Son Ferrer, Sta. Ponça, Cala Ratjada, etc. ) són quasi exclusivament habitats per castellanoparlants immigrants atrets per la indústria hostalera. Sense alarmismes, el balear viu un període crític de fort contacte amb el castellà que era desconegut fa poc menys de 50 anys. Cal no oblidar, que a diferència del balear, el català peninsular (especialment l'occidental) viu en contacte amb el castellà des de fa segles.

Els castellanismes que citarem a continuació són sols un petit exemple dels més escampats tot i que hi ha segurament alguns d'altres en període d'assimilació.

Adiós (pr. [di’os]): adéu. Com en valencià, però, hi ha marcada tendència a recuperar el genuí adeu.

Antes: abans. La forma antiga abans, però, encara era sentida a principis de segle XX en parlants nascuts al segle anterior i encara entre els més vells d’algunes zones rurals.

Banyo: bany.

Beso: conviu amb el genuí besada (vells) i amb el catalanisme petó que s'introduïx entre els jóvens (especialment els que han aprés català a l’escola).

Entonces: conviu amb idò i llavò que són les formes locals genuïnes. És un castellanisme molt recent i no del tot assimilat puix que se sol pronunciar com en castellà [en'tonTes].

Grave: greu. Però hom diu me sap greu.

Guapo: castellanisme molt habitual en balear, s'utilitza referit a persones o coses: un poble guapo, una casa guapa, etc.

Loco (pr. [‘l�ko]: el genuí boig també es conegut: què estàs boig?  i el sinònim orat, fins i tot per a referir-se a animals les cabres orades de la Serra.

Puesto: el genuí lloc no és desconegut i s’empra de forma gairebé exclusiva en segons quins contexts, ex: l’han posat en el seu lloc.

Sombra: conviu amb ombra.

Suelto: castellanisme molt estés a les Illes i el Principat.

Traje: sol pronunciar-se a la castellana amb velar fricativa sorda, [‘traxe] o amb oclusiva velar pels més vells [trake]; també és un barbarisme típic del Principat.

 

4.3 Coincidències lèxiques amb el valencià i els parlars occidentals

 

Són múltiples i sorprenents les similituds lèxiques entre valencià (i els altres parlars occidentals) i  balear. Açò és degut, principalment, al manteniment en valencià i balear de vells mots catalans que han desaparegut a la Catalunya oriental. Vejam un llistat d'estos mots:

Valencià/balear_______________Català central

Arena________________________Sorra

Banyar-se_____________________Mullar-se (1)

Basca________________________Xafogor

Bou__________________________Toro

Besada________________________Petó

Clau__________________________Ullal

Coa___________________________Cua

Despús-ahir____________________Abans d'ahir

Dins___________________________Dintre

Embafar_______________________ Empallegar

Enguany_______________________Aquest any

Fadrí___________________________Solter

Fems___________________________Escombreries

Granera________________________ Escombra

Mitat___________________________Meitat

Morro__________________________Llavi

Llépol__________________________Llaminer

Llevar__________________________ Traure / Treure (1)

Pere(s)a_________________________Mandra

Pigota___________________________Verola

Paréixer_________________________Semblar (1)

Rabosa__________________________Guineu

Servici__________________________ Servei

Somera__________________________Burra

Torcar___________________________Eixugar (1)

 

Notes:

(1) Balear i valencià coneixen el ús de tots dos mots (també l’assenyalat com a principatí) però amb una distinció d’ús.