Xavier Miserachs a l  'Empordà

Àlbum de records

Vaig veure per primera vegada en Xavier, al sopar inaugural de "La Xefla", el juny de 1986. No recordo que ningú ens presentés, ni que parléssim i, evidentment, jo ignorava que allà s’iniciaria una relació de llarga continuïtat i que aquell seria durant els dotze anys següents un dels meus millors amics.

Era el punt de partida, d’una amistat que es desenvoluparia geogràficament de manera gairebé exclusiva a L’Empordà, cosa que fa que avui m’atreveixi a escriure unes ratlles sobre en Xavier i aquest país.

Només la senzillesa, que es destil.lava de tenir una àmplia cultura, d’haver vist molt de món, i la capacitat d’estar a gust amb tothom i en tots els ambients, expliquen la intensitat de la relació que durant més de trenta anys va tenir en Xavier amb L’Empordà.

Aquest lligam es va iniciar a principis dels anys seixanta, segons havia explicat ell moltes vegades, quan va fitxar per l’equip de tennis de Palafrugell, i a la vegada va coincidir en aquest rodal amb alguns dels seus amics barcelonins que com ell, ja no es sentien tan atrets com temps enrera per Cadaqués. Un dels seus primers i eterns amics empordanesos va ser en Tomàs Cervera, amb qui va muntar, a Llafranc, un estiu dels seixanta, una botiga de fotografia, que es deia Labo-1, ja que el projecte era convertir-la en una cadena: Labo-2 a Tamariu, Labo-3 a Calella, … però només va durar una temporada, i tal com ho recordaven ells dos, ben enriolats, en els divertits sopars que compartíem sovint amb en Modest Cuixart, a l’ experiència, no hi varen perdre ni guanyar diners, però es varen divertir molt, balanç que em sembla que es repetia en moltes de les activitats d’en Xavier.

Durant anys va ser un més dels molts barcelonins amb segona residència a L’Empordà, fins que el 1982, amb la Isabel i les seves filles Arena i Mar varen instal.lar-se com a única seu a la casa d`Esclanyà, on ell residiria fins als seus últims dies. Viure aquí tot l`any va fer que intensifiqués les relacions amb els empordanesos i es va integrar en el dia a dia del país, formant part de les colles més actives i divertides, i participant molt intensament en la vida cultural de la zona, on ha deixat una empremta impossible d’esborrar i un record impossible d’oblidar.

Vaig veure per última vegada en Xavier, l’agost de l’any passat, a l’Hospital Can Ruti de Badalona, pocs dies abans que morís…

       Anna Maria Piferrer

inici