En obrir els ulls vaig tenir clar que aquell era el dia. Conscient de la difícil missió que m'era encomanada per raons divines, em veia impulsat a realitzar, finalment, allò pel que m'havia estat preparant feia ja hores. De tota forma, però, vaig concloure que si ja feia hores que esperava no vindria d'una estona més, així que, com qui no vol la cosa, vaig parar el despertador per reprogramar-lo pel cap d'una hora.
"2 fer dissabte -ff. Netejar a Fons. Hom empra aquesta frase provenint del mot dissabte, setè dia de la setmana en el còmput antic cristià, sisè fins al segle vint, tercer fins l'any de la confederació; i que actualment es consideraria entre les hores 71.4 i 85.6 del nostre temps de treball. Es desprèn d'aquest fet que en l'antigor el dissabte era el dia que s'utilitzava per netejar i reordenar les cases, habitat típic dels humans antics."
No era agosarat dir que aquella feina era un encàrrec diví. Allí ja no podia viure-hi ni Déu. Potser si que tenien raó els meus pares quan deien que era un desendreçat, ara que aquest tipus d'afirmacions són una constant en l'acte de la paternitat definida per alguna fórmula matemàtica que no es toca fins P3 o P4 de tipus PARE+MOSCA=FILL+DESENDREÇAT
-Juro solemnement, en aquest instant, ara i aquí, que quan jo sigui pare mai criticaré a un fill meu per la seva forma d'endreçar o tenir ordenades les coses. Ja sia pel sistema clàssic o per l'ordre d'arribada d'aquestes a l'habitat... O si...
Dubto
-Selena: borra aquesta última frase del meu diari.
Només faltaria que més endavant em veiés involucrat en algun conflicte per les meves ximpleries dites en joventut. Hòstia, aquests pantalons encara estan per rentar, si la última vegada que els vaig fer servir va ser a la festa de l'Àlex. D'això fa un mes. Collons quina festassa. Si encara fan olor de licor de ritxo. Ens vam passar una mica aquella nit... Mira, els discs d'apunts de la classe del Broca. I d'aquí a una setmana tenim el control. Val més que m'organitzi una mica. Material tècnic cap a la dreta, apunts i informes a la taula, roba bruta cap a l'entrada i material no reciclable en un altre munt al costat de la roba.
-Selena: entra correu; ventila sala; baixa dos punts temperatura; obre línies; redacta informe.
-La temperatura exterior és de seixanta-tres punts estabilitzats en una franja de més menys dos punts. La percepció del sol és d'un tres per cent i baixant. Possible precipitació estimada entre setanta-quatre i setanta-vuit minuts. El carrer té un vint-i-tres per cent de gent en circulació i una fluïdesa del noranta per cent i avui estàs genial.
Bon dia per quedar-se a casa si fa tant fred. Ara que no crec que plogui. No sé per que fan les estimacions de pluja si sempre s'equivoquen.
-Selena: posa'm el "Made in heaven" dels Sau.
Així, una mica de ritme per acompanyar. Sens dubte és un bon àlbum aquest. De fet el millor que van fer, a part dels dos primers. Llàstima que el Pep i el Carles ja fossin morts. Merda, això m'ho va demanar l'altre dia en Mauri i li vaig dir que no ho tenia. Més val llençar-ho. Aquí és on hi ha la pujada de les guitarres, si, si, molt bé. Avui ha estat bé. Més mitjons bruts, la camisa de quadres. Ja la podia anar buscant la setmana passada, s'havia amagat aquí. Osti, i quina pudor que fa. Ara és quan fan el crit. Si, senyor, com Déu mana. Home! El connector PCMCIA del portàtil! I l'altre dia que vaig haver de connectar-lo amb un clip dels cabells. Calla, a sota el llit encara hi ha més coses. Si sembla mentida el que es pot perdre en deu metres quadrats. I com pot anar a parar sota el llit? Revistes, quantums, fotos, estabilitzadors gmnèsics, mitjons, més fotos, aquesta és de la festassa de'n Pierre, una caixa de discs verges, unes calces, més revistes...
-UNES CALCES?!?!?!
" calça - pl. Peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament de la cintura fins als engonals. Resta limitada la seva adquisició segons la norma LLFA18/128."
-Selena: No enregistris res. O si. O... Merda! Que faig jo amb unes calces?
-Ordre incorrecte, repetir entrada.
-Selena: Desconnecta vídeo; desconnecta àudio. Cony, que faig jo amb unes calces?
Estava avesat a retrobar grans coses en les meves neteges bi/tri-mensuals, inclús a fer impressionants descobertes sobre coses oblidades en els darrers períodes, però això era el més heavy que m'havia passat mai. Hi havia unes calces de dona (evidentment, sinó serien uns calçotets) de color vermell i força provocatives. Sota el meu llit!!!
-Òstia! I que faig jo amb unes calces sota el llit!!!

Aquell fet va aturar la meva neteja puig era evident que tal descoberta esdevenia superior a tot el que jo podia preveure, explicar, recordar o calcular trobar dins el meu habitat. Vaig quedar-me uns segons perplex, intentant fer memòria d'on venien aquelles calces. D'on podien venir, si més no. Pocs segons, però, ja que la senyal de trucada entrant tintinejava al marcador central. Vaig reconectar l'àudio i el vídeo i vaig contestar la trucada, amagant-me les calces a la butxaca de darrera els pantalons, perquè no es veiessin per la vídeo-confèrencia.
-Selena: obre el canal.
-Ja era hora, paio. Que encara clapaves?
-No, es que... no hi era... del tot.
-Si, sobretot amb el careto que fas, gent, mireu-li la cara al Nova i digueu-me si no s'acaba de llevar...
-Hola Nova, que encara no t'has recuperat d'ahir?
Vaja, sembla que l'Ulaguer no està sol.
-No et pensis, que el Cristian també esta mig clapat.
-Escolta, Nova, perquè no et poses on-line i vens cap al menjador de la facultat. Aquí hi som el Cristian, el Rox, l'Àlex i jo, i ja hem avisat el Ram i l'Arco per muntar-ne una de ben grossa.
-Però que feu a la facultat si ara és temps de descans...
-Presisament, vols un lloc millor per muntar-nos la festa?
-T'esperem Nova. No ens pots fallar.
-Novaaaaaaaaa.
-Si, si. D'acord.
-Beeeeeee.
-Selena: Fi conversa.
De fet la neteja pot esperar. Si ja s'ha esperat fins ara. A més, ningú ha de venir per aquí. De moment... A veure si la camisa de quadres fa gaire pudor? Passable.
-Selena: Sortida inminent cap a la facultat.
-Assumpte?
-Amics
-Hora prevista de tornada?
-Les vuitanta-tres.
-Mitjà recomanat : transport públic.
-Agafaré la moto.
-Càrrega de la bateria al vuitanta-cinc per cent

"Hora- fís. Mesura bàsica de temps. Antigament s'utilitzava un còmput de medició de quantitat de tems que regulava els dies en fraccions de vint-i-quatre hores i les setmanes en fraccions de set dies per tant de cent seixanta vuit hores, sistema completament impràctic. Les noves tecnologies implantades per la federació van exigir una reordenació de tot el procés de càlcul basat en el sistema centesimal. Actualment el sistema de mesura del temps compren la setmana de cent hores, i la hora de cent minuts, facilitant les referències temporals. "

La facultat, com ja m'era d'esperar, resultava pràcticament buida, i els accessos super fluids. Realment era una bona parida quedar per muntar una festa allí, però no es podia negar que els muntatges de l'Ulager eren sempre els més originals. La fila de motos aparcades m'assenyalà on s'havien apalancat. L'Arco i el Pierre ja havien arribat, la Olivetti nova del Pierre era aparcada al costat de l'Spectrum. Apa que no tenen pasta els pares del Pierre. Cada sis mesos moto nova, i no precisament una 5000w. Vaig afanyar-me a entrar al menjador fent el crit de guerra que sempre ens saludava.
-BARRUTS!!!
-BARRUUUUUTS!!!
-Ja ha arribat el Nova!!!
-Que comenci la festa.
"barru- n. Beguda alcohòlica aconseguida pel procés de destil·lació i reanimació del greix vegetal i que oscil·la entre els 20 i 30 graus. El seu atractiu prové del fet que certes plantes utilitzades en la seva elaboració mostren capacitats al·lucinògenes que transmeten a la beguda. Una indigesta excessiva acostuma a produir espais buits de memòria i desinibició general. "

Vaig fer-los la triple tombarella que sempre anunciava la meva arribada. I em vaig plantar davant el grup de genolls a terra amb les mans en creu mentre tots aplaudien i xiulaven. Aleshores, l'Ulaguer i el Rox van assenyalar-me la nevera que hi havia sota la taula al mateix temps que n'enretiraven la tapa. Era plena de Mescal!
-Tius, que aquí no es poden consumir begudes de més de deu graus.-Vaig assenyalar baixet, perquè no ens sentis ningú...
-Dons aquest Mescal és dels de vuitanta.
-T'explicarem la parida. Ens col·locarem els auriculars, com si estudiéssim la lliçó, però el Cristian ja té punxada la linea amb el seu zip i podrem escoltar el darrer disc dels Sopa. Cada un anirà a buscar un cafè amb llet i anirem reomplint la tassa. Aleshores juguem al mentider i qui falli, xuma.
-Que et sembla?
-Que m'ha de semblar, una animalada. Vaig a buscar el meu cafè amb llet...
-Mireu, arriba el Ram.-Va exclamar el Pierre tot alçant la seva tassa de cafè amb llet.
-BARRUTS!!!
-BARRUUUUUTS!
-Sento arribar l'últim, es que he vingut en transport públic.
-I la moto? Que no havíem de fer una cursa amb la meva burra nova...
-Com que han dit que plouria he passat d'agafar-la. Es que si se li mulla la bateria després va xunga.
-Va, expliqueu-li com va la cosa, que vaig a buscar el meu cafè amb llet i li porto el seu.
Aleshores vaig aixecar-me i em vaig dirigir a la barra. Hagués pogut anar a la barra virtual, però hi ha una de les cambreres de la barra real que em mola un tou, i em sembla que avui està de torn i... Bingo ! Si que hi és.
-Dos cafès amb llet.
-Tantes ganes tens de prendre cafè amb llet, que ja els demanes de dos amb dos?
-No, es que és per un col·lega.
-Doncs digues als teus col·legues, que amaguin millor el mescal, que aquí està prohibit i com els vegin els de seguretat hauran de donar explicacions.
-Eh... si bé. Ja vigilaran...
-Són sis crèdits.
Vaig passar la meva tarja personal per davant del lector i vaig recollir ambdues tasses sense saber massa bé quina cara posar-li. En tornar a la taula, però, passava quelcom estrany. Tot el grup em mirava amb uns ulls com taronges com si m'hagués tornat verd. Ningú deia res.
-BARRUTS!-Vaig cridar a veure si reaccionaven.
-Mira el mosqueta morta!
-Que passa Ulaguer, que se'ns ha tallat el rotllo?
-Que què passa? Passa que aquí hi ha algú que no és tan amic com sembla.
Aleshores l'Ulaguer va treure les meves calces (bé, meves no. Les calces femenines de la meva propietat, que sinó serien calçotets) de sota la taula estenent-les amb les dues mans. Tots a l'hora van udolar talment com gossos amb zel, i jo, segurament, em vaig posar més vermell que les calces.
-Quan t'has aixecat a buscar el cafè amb llet les hem trobat a terra.
-I abans no hi eren.
-Bé, bon rollo. Us ho puc explicar...
-Ens ho pot explicar.- Va fer amb veu burleta el Rex
-Ens ho has d'explicar.- Va sentenciar l'Ulager
-I que no ho tenia amagat ni res, el molt barrut. -Deia l'Àlex assenyalant la barra -Segur que s'ha enrotllat la cambrera.
-Que no, que aquestes calces no son de cap noia...
-Si home, seran de noi -Garlava el Cristian partint-se de riure.
-Si fossin de noi serien calçotets gamarús. Vull dir...
-Volem dir que volem que ens ho expliquis tot de dalt a baix. O no beus mescal.
Vaig seure al lloc que m'havien reservat de cap de taula. Volien que els narrés de dalt a baix tots els aconteixements i no se'n volien perdre ni un borrall. I evidentment jo no sabia per on començar. Vaig agafar les calces i les vaig tornar a desar ben ficades a la butxaca de darrera. Que no tornessin a jugar-me-la.
-De moment amagueu això que com ho vegin els de seguretat si que haurem de donar explicacions. Per altre banda heu de saber que no sé d'on han sortir aquestes calces. Avui estava fent neteja per l'habitat quan de cop i volta, sota el llit, m'ha aparegut això. I us juro pel més sagrat que no sé d'on han sortit.
-Jura-ho per la moto.- Van saltar tots a cor.
-Ho juro per la moto, i que s'espifii ara mateix si no es veritat.
-Això no t'ho creus ni tu. Si aquest matí quan hem connectat no t'havies ni llevat. Si el careto cantava. Que ens vols fer creure, que feies neteja?
-Si la noia devia ser encara al llit! Perquè no haurem fet un zoom de l'habitació?
-M'heu de creure.
-Vinga fem un glop i que s'animi la festa. Això s'ha de celebrar.
-Em creieu?
-NOOOO. -Van cridar tots rient pels descosits.
Durant tota la tarda i el vespre no van parar de fer comentaris i tirar indirectes, incrèduls davant la meva retòrica impassible. Això si, va ser genial. A les vuitanta-nou, més o menys, vam aixecar-nos de la taula, després d'haver rigut com examinadors davant els exàmens del Rex i amb una trompa considerable. Plovia a bots i barrals. Va anar bé l'aigua per aclarir-me una mica mentre tornava cap a l'habitat.

"lògica 1-filos. Ciència que estudia sistemàticament els enunciats vàlids o formalment veritables o que tracta de la relació de conseqüència entre els enunciats."

-Selena: LLum al cinquanta per cent; entra correu; puja tres punts temperatura; obre línies; redacta informe.
-La temperatura exterior és de cinquanta-sis punts i baixant. El sol s'ha post a les vuitanta-quatre setanta-sis minuts. La percepció de la lluna és nula. Finalització de la precipitació estimada entre set i vuit hores. El carrer té un dos per cent de gent en circulació i una fluïdesa del cent per cent. Hi ha quatre missatges enregistrats a la bústia. I avui estàs genial
El primer era de ma mare que no m'ha deixar res gravat, i els altres tres eren conyes del Cristian, l'Àlex i el Rem. No tardarien a arribar els missatges que faltaven de la resta de penya.
-Selena: Desconnecta àudio i vídeo.
Més d'una vegada ens hem preguntat entre la penya si quan ordenes a l'ordinador central apagar l'àudio i el vídeo ho fa realment. El Rem postula que el gran germà, sempre vigilant, no desconnecta mai del tot. I que a sobre, quan algú dóna l'ordre, segurament deu posar en marxa una alarma que fa que mostrin més interès amb el que pugui passar allí. Això, però, és una bestiesa. Encara que fos així, no poden vigilar mai tanta gent fent coses.
Vaig aplicar-me una dutxa reconstructora, em poso el pijama i agafo les calces. Havia d'intentar recordar d'on havia sortit aquell objecte. I de qui era! El millor era intentar utilitzar el mètode d'anàlisi de Sherlock Holmes. Vaig buscar el programa i vaig connectar el reproductor d'holografies tot esperant que el detectiu aparegués a la meva cambra.
-Elemental benvolgut Nova. Són unes calces femenines, sinó serien uns calçotets.
M'agrada veure que jo i Holmes tenim una forma de pensar tant semblant.
-Son unes calces bones, de marca. El seu preu deu oscil·lar entre els dos-cents cinquanta i els cinc cents crèdits. Per tant qui te les va regalar o deixar et va fer un bon present. Havia d'estar realment contenta.
-O les va oblidar.
-Ningú oblida un complement tant car. A més fixa't que són unes calces força atractives. Qui les portava posades tenia ganes d'agradar i no descartava ensenyar-les. Ningú que no surti amb clares intencions de lligar utilitza una roba tant sofisticada.
-Però jo no recordo res.
-Interessant. Podries definir un espai de temps durant el qual aquestes calces han arribat al teu habitat?
-A veure. La darrera neteja la vaig fer fa un mes i mig, quan havien de venir els col·legues. Aleshores segur que no hi eren.- El millor d'un Holmes virtual és que no et fot la bronca pel desordre.
-Hi ha, en aquest mes i mig, algun moment en blanc en la teva vida?
-Bé, uns quants. Un parell cada setmana, de mitjana. Unes deu o dotze ocasions, així per sobre.
-Interessant. En aquest temps podria haver-se esdevingut que tinguessis contacte amb alguna persona del sexe contrari i que aquesta hagués, per dir-ho així, vingut al teu habitat a fer algun tipus d'activitat relacionada amb la interacció humana?
-Evidentment es possible. Però no probable.
-Les proves parlen per elles mateixes, estimat Nova. Unes calces no poden venir caminant soles. A no ser que les haguessis adquirit per telecompra.
-Impossible. La llei federal d'adquisicions limita la compra de determinats productes com ara la roba interior femenina al grup sexual a qui va destinada. Així eviten problemes de fetitxisme o transexualitat. Si inclús per regalar-ne a una parella estable et veus obligat a omplir un formulari i a presentar la signatura de recepció de la parella abans de vint hores.
-Estàs reduint totes les possibilitats a una.
-Podria intentar recuperar les gravacions de vídeo d'aquestes hores.
-Sería interessant, de cara a obtenir més informació sobre l'aparició de les calces. Malgrat tot no descartis el contacte amb l'altre persona en algun altre habitat, del que t'endugueres les calces com a trofeu. Això explicaria que ella no hagués marxat sense calces cap al seu habitat.
-Però com puc obtenir més dades de qui pot ser aquesta persona?
-Amb els dots de l'observació. Fixa't que les calces, tot i ser bones i cares, estan una mica gastades de les bandes. Això vol dir que la seva antiga propietària era una persona amb un poder adquisitiu mitjà, suficient per donar-se un caprici però no excessiu com per permetre's el luxe de llençar-les a la primera de canvi. Per la talla i la forma definim que la noia que les porta deu medir sobre un metre setanta, deu gastar una cintura que frega els seixanta-vuit centímetres i ha d'estar raonablement esvelta. El model atrevit i vermell ens descarta gent d'excessiva edat, que preferirien models més sofisticats i de colors menys estridents. La persona que busques deu tenir no més de trenta anys. Fan alguna olor?
Evidentment els hologrames no tenen cèl·lules olfactives i Holmes, elementalment, no podia olorar-les. Per això vaig acostar-hi el nas amb la sorpresa de que no feia cap tipus d'olor.
-No. No fan olor...
-Vol dir que la noia que les duia portava un anul·lador de suors corporals. Segurament per una tendència excessiva a la secreció de suor, probablement per una activitat més aviat nombrosa. Una feina en moviment o alguna dedicació activa.
-O esport?
-Nova, Nova. Tu creus que alguna noia portaria aquestes calces per jugar a handbol?
-No, és clar...
-Jo ja no et puc ajudar més. Elemental benvolgut Nova. Les conclusions les has de fer tu mitjançant les deduccions lògiques i la percepció humana. No descartis una observació més acurada de l'objecte. Sort!
Holmes va esvair-se de l'aire mentre jo repassava tant la llista de nits en blanc com la de noies que coneixia i que entressin dins els estereotips definits per Serlock. Metre setanta, esvelta, seixanta-vuit de cintura, treballadora, jove i dins la mitjana econòmica normal. Ah, i que a més és rossa.

"atac. 8 MILI 1. Acció d'atacar, consistent en un conjunt d'accions parcials per mitjà de les quals hom avança sobre la posició enemiga fins a ocupar-la."

Em va despertar la llum del dia. La finestra era oberta i deixava entrar tota la claror d'un dia esplèndid. No havia aconseguit recordar res, però havia rebaixat la nit d'actes a cinc possibilitats que no havien quedat enregistrades. Pel que fa a la llista de candidates, quedava força limitada a una sola persona. L'Oda, la cambrera del menjador de la facultat. Hi havia tres o quatre candidates més, a part de la possibilitat intrínseca de que fos algú desconegut però cap d'elles tenia tants punts com l'Oda.
Malgrat tot, ara em podia lligar clarament el seu comportament de les setanta-quatre al menjador quan va passar d'avisar als de seguretat pel tema del mescal, i el bon rotllo que havia detectat amb ella. Vaig decidir que una visita de recollida de dades al menjador de la facultat no podia fer-me cap mal.
-Selena: Sortida cap al menjador la facultat.
-Assumpte?
-Eh... Estudi. Treball de camp.
-Hora prevista de tornada?
-Les noranta-cinc.
-Mitjà recomanat : transport públic.
-Agafaré la moto.
-Càrrega de la bateria al noranta per cent. Via tretze i disset col·lapsada. Utilitzeu vies alternatives.
Aquest cop, però, per no tornar a cagar-la vaig deixar les calces a l'habitat. Que ja en tenia prou de fer l'indio amb unes calces pel menjador de la facultat.
El local encara era més buit que ahir. Semblava mentida com podia canviar un espai venint a les nou o les noranta. L'Oda, però, si que hi era. Vaig fer un pentinat visual de la zona. Amb prou feines si hi havia tres persones, i ella restava a la barra descansant mentre llegia un llibre.
-Dos cafès amb llet.
-Avui també dos?
-Per si algú em vol acompanyar, no et sembla?
Va fitar a dreta i esquerra i va mirar-me als ulls fent-me evident que no hi havia pràcticament ningú.
-Bé, potser tu pots descansar una estona i seure amb mi.
-Li recordo al client que el menjador universitari no disposa de servei de taula.
Va somriure i va preparar dos cafès amb llet mentre col·locava el cartell de fora de servei. Ens vam dirigir cap a una de les taules a les que donava el sol de ple. La seva preferida, va dir-me. Jo, realment, ja no sabia que pensar. Tot m'estava sortint de puta mare, però encara no havia tret l'entrellat de res.
-Què llegeixes?
-Estudio. Demà tinc control de llengües mortes. Em toca castellà.
-No t'enfadis, però mai he entès quin sentit té estudiar castellà.
-No, si a mi no m'agrada pas, el que passa es que és obligatori per l'especialitat de comunicació. A més va bé, per entendre a vegades llengües com ara el Sevillà, el Sudaka o el Cubasc, que en són derivades.
-Jo prefereixo les carreres tècniques.
-Que estudieu?
-Ahir? Bàsicament conceptes de resistència del cos humà.
Va riure. Jo intentava desxifrar en les seves reaccions algun traç conegut. Algun record del que podia haver estat una nit boja amb ella. Si realment havia estat amb ella, era possible que no en recordés absolutament res? Intentaria el pla C.
-L'altre dia va ser genial per mi.
-Jo també m'ho vaig passar molt bé. Entre tu i els teus amics feu que les hores passin més ràpid.-Ara no sabia si es referia a ahir a la tarda o a algun altre dia.
-Quins uns aquells. Son l'hòstia. Sempre l'han de muntar...
-Per cert, que els tens a la teva esquena.
Se'm va glaçar la sang. Vaig girar-me poc a poc per trobar-me la figura de les cinc cares de gamarussos, un sobre l'altre, fent un quadre burlesc, situats quatre taules més enllà. Van exclamar a coro el nostre crit de guerra mentre l'Oda es partia de riure i jo m'aixafava sobre la taula talment com si el món m'hagués caigut al cap
-BARRUT!
-Però es pot saber que feu aquí?
-Jo estudiar...
-Aquesta setmana hi ha control del Broca!
-I pel que es veu, aquí hi havia un treball de camp.
-I no ens el volíem perdre.
Van riure mentre s'aixecaven de l'antiga taula per acostar-se a la meva. Evidentment no van dir res a l'Oda que no pogués ser dit, però aprofitaven quan ella no els veia per fer gests i senyals sense parar.
-Bé gent, jo ja he esgotat el meu temps màxim de descans. Torno a la barra.
-Doncs anirem tots a la barra.- Va fer el Cristian.
-Si!.-Contestaren els altres a cor.

Evidentment no vaig poder treure'n res de bo. O si. L'Oda, s'havia enrotllat de puta mare, i havíem quedat per anar alguna estona de festa. Però de l'assumpte de les calces no va aclarir-se ni un borrall. El pitjor de tot va ser quan vaig arribar a l'habitat. Tota l'estança havia estat regirada i endreçada de dalt a baix. La roba era correctament col·locada a l'armari, el llit fet (Ni jo quan faig dissabte faig el llit.), els discs sobre la taula, el material tècnic a l'estantería i tot amb una olor de net, d'aquelles que només s'obtenen netejant. Una holografia restava activat al lector. No em calia, però, endevinar, de qui era.
-Nen, com que deus anar molt atrafegat amb els controls, t'he vingut a endreçar l'habitat. Ja m'he informat que eres a la facultat ; verge santa, a les noranta-tres hores a la facultat, si que us fan treballar ; i he pensat que t'agradaria tornar i trobar-ho tot net.- Hi ha coses que no poden canviar mai. I una és el fet de ser mare. Malgrat tot la següent frase la deia una mica preocupada. -Ah, i sobretot tingues cura. Apa, a reveure, passa algun dia per l'habitat, que ton pare et pugui veure.
Merda. El que faltava. La mare, durant la neteja devia haver topat amb les calces de l'Oda. I evidentment, com ja correspon al seu rol de mare, s'hauria muntat la pel·lícula. Ja m'imaginava el proper dia les preguntes clàssiques de que si havia trobat xicota o si els havia d'explicar alguna cosa.
Vaig retrobar les calces, correctament desades al calaix de la roba interior. La possibilitat que la mare no les hagués trobat esdevenien per tant nules. Em vaig estirar al llit. Necessitava pensar. Calia muntar una estratègia intel·ligent que em permetés girar la truita a tot el xou com fos. Un pla de combat eficient. Si de cas, podia entrar el programa de Napoleó al reproductor, per veure quina me'n podia empescar.
-Selena: entra correu; obre línies; redacta informe.
-La temperatura exterior és de setanta-tres punts i estable. La percepció del sol és del noranta-cinc per cent. El carrer té un quaranta-cinc per cent de gent en circulació i una fluïdesa del vint per cent. Hi ha sis missatges enregistrats a la bústia. I avui estàs genial.
Els cinc primers eren, evidentment, del Cristian, l'Ulaguer, el Rem, el Pierre i l'Àlex.
El sisè era de l'ordinador central de comandes.
-Hi ha hagut un error informàtic en la gestió de la roba bruta de resultes del qual ha rebut alguna peça que no li era pròpia. Si us plau, retorni-la al servei de neteja.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ja m'ho semblava a mi que aquells mitjons tampoc eren meus...
Fi