Pels meus avis
Nota: 5 Estat:Text Definitiu	Tipus: Lectura de despedida Ref:Arxiu Personal
Comentari: Va ser la millor forma que vaig trobar per dir-li adeu Dades:

- Ahir va marxar l'avi Enric, aquell que per mi, va ser un mestre i un referent.
Però no puc deixar de recordar que ell es el segon que marxa, el meu segon mestre que acaba el curs, perque no fa pas massa que l'Eudald ens va deixar.
-Ambdós m'han ensenyat el que sé de la vida i han sigut part dels pilars del que jo he esdevingut com a presona
-L'Enric em va ensenyar el que és la vida real. La vida natural.
-L'Eudald m'adoctrina amb la vida social i les persones.
-L'Enric em duia al bosc i m'ensenyava els noms de les plantes i els arbres. (Pocs en vaig aprendre) però també m'ensenyà a estimar-les i a gaudir-ne. Vaig aprendre com nàixien els conills, com es feien grans i com, per llei de vida, de grans ens els poliem i ens els menjavem.
L'Eudald, però, m'ensenyava a seure a taula i a fer servir els coberts i els tovallons (Poc que ho vaig aprendre). Però també m'ensenyà a pensar amb les persones, a tenir en compte que no estem sols i a globalitzar els problemes.
-L'Enric m'ha tranmés les ganes de viure i de ser feliç, de fruïr amb cada moment, de fer de cada petita cosa quelcom especial
-L'Eudal m'inculcà la necessitat d'ajudar als altres, de pensar amb tots. De compartir.
-Puc dir que amdós m'han fet com sóc i em nego a creure que tots aquells que han viscut al seus voltants no han captat també una part del seu esperit docte.
-Ahir, però, el mestre Enric va voler acabar la lliçó i recordar-me que la vida té un final. Segur que tots ens haguessim estimat més que la darrera lliçó no hagués arribat mai, peró un bon mestre mai pot oblidar la darrera classe, si vol deixar un al·lumne complet.
Gracies a tots dos, i sobretot, mireu de no enfadar-vos gaire i de suportar-vos.