Per l'Avi Eudald
Nota: 5 Estat:Text Definitiu, peṛ li cal un retoc	Tipus: Text per una despedida Ref:Arxiu Personal
Comentari: Anava destinat a la revista dels avis Dades:

L'altre dia parlavem amb l'avi sobre els avions. La conversa venia del fet que els meus pares (la filla i en gendre per ell) s'havien quedat encallats un dia a l'aeroport del Prat perquè l'avió tenia alguna errada tècnica i no era possible utilitzar l'aparell. Ell em va venir a comentar que de passar-li quelcom semblant, ja no es veuria pas en cor d'agafar l'avió i que s'estimaria més quedar-se a terra. Poc li van servir els meus comentaris estadístics tot advertint-lo que hi havia, de mitjana, més morts en accidents de carretera que no pas en accidents d'aviació. "Això de volar, no ho veig clar..."
M'explicà aleshores l'anècdota, tot prenent-se el cafè, que feia un temps el seu fill l'havia convidat a donar un vol amb una avioneta per la costa brava. Sense saber massa com va anar la cosa es va trobar enfilat en una mena de sis-cents amb ales i enfilant-se cel amunt. Ell, que seia al costat de l'ala i que no pensava pas deixar de vigilar-la, per si de cas, es va dirigir a qui seia al seu costat i li va advertir que vigilés també l'ala que li tocava a l'altre banda. Tothom va riure de l'acudit de l'avi, però ell em va explicar que no creia pas haver-ne fet cap d'acudit, que ho deia "molt en serio".
Acabà l'anècdota tot comentant que quan finalment va ser l'hora de tornar a posar els peus a terra, ja estava tement la sotragada que faria l'aparell, i s'anava preparant per rebre-la a mesura que s'anaven acostant a la pista. "Jo pensava, veuràs quina trompada farà ara això" quan es va adonar que l'avió ja frenava puig ja havia pres terra feina uns instants.
Agradar-li, li va agradar, però ja va deixar clar que no estava precisament disposat a repetir l'experiència gaire sovint.
La conversa es va allargar una mica. Jo li comentava que la primera vegada que vaig fer un viatge per l'aire si que estava una mica emocionat, però que amb un parell de cops li agafes confiança a l'aparell i arriba un punt que prendre l'avió et sembla igual que agafar un tren o el cotxe de línia, i que fins i tot aprofites per fer-hi la migdiada. Ell em replicava que, de fet, recordava la seva estada a Mallorca, en un hotel força a prop de l'aeroport, on va constatar la d'avions que s'aixecaven i aterraven constantment, i que tot i que estava d'acord amb mi, seguia sense tenir-li confiança a allunyar-se del terra.
El seu comentari em va fer riure, tot tancant el tema. A l'acabar, però, se'm va ocórrer de dir-li: "Caram, quan torni a venir a veure't en Vilagran per demanar-te una col·laboració per la revista, ja tens un tema. Mira si en pots dir de coses sobre els avions."
El fet és que de tant en tant en "Vilagran", o l'avi Pitu com jo el conec de part dels seus nets, li demanava a l'avi si li volia escriure "quatre ratlles" per la revista de l'esplai. L'Eudald, que segurament li miraria de donar alguna excusa per estalviar-se la feina, acostumava, malgrat tot, a posar-se a treballar en algun tema per portar-li les "quatre ratlles" puntualment. Això si, després de escriure, corregir, repassar i retocar els texts, i llegir-los a tota la família.
Aquest cop, però, l'avi no podrà portar-li el text a temps. Una mala jugada del destí fa, que a hores d'ara l'avi ja no sigui amb nosaltres.
Mai n'he estat massa de religiós, ni sé a hores d'ara on pot parar l'avi. Malgrat tot m'ha semblat que escriure aquestes ralles m'era la millor forma de dir-li adéu.